Actualitat a Temes d'Avui > Panorama

Mare, Vull ser sacerdot!

"Estigueu oberts a les vocacions que sorgeixin entre vosaltres. Pregueu perquè, com a senyal del seu amor especial, el Senyor es digni cridar a un o més membres de les vostres famílies a servir. Viviu la vostra fe amb una alegria i un fervor que siguin capaços d'encoratjar aquestes vocacions. Sigueu generosos quan el vostre fill o la vostra filla, el vostre germà o la vostra germana decideixin seguir Crist per aquest camí especial. Deixeu que la seva vocació vagi creixent i enfortint. Doneu tot el vostre suport a una elecció feta amb llibertat" (Joan Pau II, Nagasaki, Japó, 25.II.1981).

Els pares han de mirar els seus fills com el que són: una obra de Déu. Als pares, amb la col·laboració lliure i generosa al engendrar-, confia la seva educació, el seu amor, i la seva cura en l'amor que hem rebut de Déu.

Déu, Pare Etern i Amor infinit, ha estat el primer a estimar-los, guiar-los, formar-los i acompanyar-los perquè treguin el millor que porten dins. Sols Ell sap el millor per a ells. Déu té els seus plans per a cada un, que no sempre coincideixen amb els nostres. No tinguem por. Encara que humanament ens costi, la nostra felicitat i la dels nostres fills depèn de l'acceptació i l´acompliment dels plans de Déu. De nosaltres depèn, en gran manera, que els nostres fills escoltin la crida de Déu, que responguin afirmativament, i que perseverin en la seva decisió fins al final. "D'ara endavant, la tasca sacerdotal es convertirà per a ells –per expressar-ho d'alguna manera– en la seva professió, a la qual dedicaran totes les hores de la jornada, amb l'immens goig de saber-se instruments del Senyor en l'aplicació de la redempció a les ànimes. Preguem perquè visquin com sacerdots sants, doctes, alegres i esportistes en el terreny sobrenatural, perquè així ho desitjava sant Josepmaria: sacerdots-sacerdots, sacerdots cent per cent". (Monsenyor Xavier Echevarría, Carta 1 maig 2012)

Els pares, com a simples col·laboradors, ajudem als nostres fills, amb humilitat, despreniment i molta oració, a descobrir quin pla d'amor té Déu per a ells. I d'això les mares en sabem molt. Pascal va dir una frase que s'ha repetit moltíssim: "el cor té raons que la raó no pot entendre". I la nostra condició femenina, amb la intuïció i l'afectivitat necessària per cuidar la vida, ens porta a intuir els seus indicis de vocació.

Recordo aquella estrofa del poema Els teus fills de Kalhil Gibran: "Tu ets l'arc del qual veuràs els fills com fletxes vives, són llançats. Deixa que la inclinació, a la teva mà d'arquer, sigui per la felicitat."

Potser una dona tingui poca o molta formació o intel·ligència, però la intuïció i la riquesa de sentiments salva totes les barreres i les situa més a prop del misteri de la vida. Un exemple el podem constatar en Eliza Vaughan, mare de sis sacerdots i quatre religioses, de la que s´explica que quan Herbert, el fill gran, als setze anys va anunciar als seus pares que volia ser sacerdot, ella, que havia resat molt per això, va somriure i va dir: "Fill meu, ho sabia des de fa temps." 

Amb aquestes qualitats innates la dona està dotada per donar vida a la humanitat i humanitat a la vida.

Déu ens va preparar des de l'eternitat, concedint-nos totes les ajudes necessàries, per a la nostra missió. Els seus camins excedeixen a la nostra comprensió per la qual cosa seria una inconsciència posar traves a una cosa tan seriosa i transcendent com la vocació dels fills, un signe de predilecció divina. Davant la crida de Déu a un fill hem d'actuar amb molt sentit comú, per descomptat, però sobretot amb molt sentit sobrenatural.

Hem acollir amb alegria i reconeixement, amb respecte i despreniment, la crida del Senyor envers els nostres fills. La seva vocació és un honor, una benedicció, una carícia molt especial de Déu, no només per a l´escollit sinó per a tots els membres de la família. 

Diuen que quan el jove Boschetto-el futur sant Joan Bosco- li va comentar els indicis de la seva vocació al sacerdoci, la seva mare li va dir: "Sent-me bé, Joan. T'aconsello molt, molt, que examinis el pas que donaràs i que, després, segueixis la teva vocació sense preocupar-te en absolut de ningú. Posa, per davant de tot, la salvació de la teva ànima. El rector em demanava que et dissuadis d'aquesta decisió, tenint en compte la necessitat que de tu pogués tenir en el futur, però jo et dic: en assumpte així no entro, perquè està Déu per sobre de tot. No t'has de preocupar de mi. Res vull de tu, res espero de tu. Tingues-ho sempre present: vaig néixer pobre, he viscut pobre i vull morir pobre. Encara més, t'ho asseguro: si et decidissis pel clergat secular i, per desgràcia, arribessis a ser ric, ni un cop posaria els peus a casa teva. No ho oblidis."

En el llibre La Mare del Sacerdot, el seu autor, Juan de Yepes, ho explica d'una manera entranyable i difícil de millorar. Diu així:

"Potser, amb una mica de rubor un dia t'ho va dir entre somriures.

Potser tu mateixa, discretament, en observar les seves inclinacions i els seus gustos, l'hi vas sostreure, mentre t'abraçava content.

Oh, empènyer indegudament, mai. En res cal respectar més la llibertat com en l'elecció de l'estat dels fills...

La teva ànima s'ha inundat de goig i de santa inquietud alegrada...

Ara... a cultivar la vocació del teu fill amb cura. O et vas a oposar a ella?

No ho vull ni pensar...

Dóna gràcies a Déu molt profundes i sentides, i obre les teves mans per protegir la flama que s'aixeca en l'ànima del petit, no fos cas que bufin els vents i la apaguin. Abriga la llavor caiguda del cel en els solcs de l'ànima del teu fill, perquè pugui germinar.

Perquè la vocació, tot venint com ve de Déu, exigeix ??cooperació per part dels homes, cooperació del mateix cridat i cooperació dels que l'envolten.

Que s'instrueixi bé en religió per bons mestres, millor, per sacerdots. Que li orientis tu mateixa en el camí de la pietat sòlida. Que procuris confiar ja d'alguna manera a algun sacerdot, de qui ell agradi, perquè si a algú vol manifestar els seus desitjos, a aquest ho faci i es guiï pel que aquell li aconselli.

Que trobi en tu l'afecte necessari per a la seva vocació.

I com més aviat porta-li...

Al seminari...

Potser et costi una mica la separació.

Però és important el que així sigui.

En aquell retir acollidor, en la lenta formació d'un dia rere l'altre, en aquella vida de santedat, d'estudi, de gimnàstica de l'esperit, d'alegria sincera, de disciplina elevadora ... ha d'anar madurant la vocació del seu fill.

Tu, de lluny, cultiva-amb l'oració."

Que difícil és deixar volar als fills! Potser et costi una mica la separació, és natural, però no per això et deu envair la tristesa. Aquesta en bones mans, és feliç, i està en el lloc adequat per rebre una rica educació humana i espiritual imprescindible per la seva missió. Quan s'estima Déu, com ho fa el teu fill, els altres, començant per la pròpia família, es converteixen en el centre dels seus pensaments i les seves oracions.

Quan t´envaeixin els sentiments propis “d´amor de mare” no et deixis portar pel dolor i la queixa. Accepta'ls amb serenitat. Plora si et fa mal. Si. Però ofereix el teu dolor per la fidelitat, la perseverança, la santedat i les activitats apostòliques del teu fill.

No et deixis acovardir pel desconsol ni la nostàlgia. Al contrari, parla-ho amb Maria Santíssima. Ella, la Mare per excel·lència, comprèn com ningú el que et passa, es preocupa de les teves coses, et disculpa, et regala el seu somriure i la seva cura, i el que és encara més meravellós: "La maternitat de Maria pel que fa a nosaltres no consisteix només en un vincle afectiu: pels seus mèrits i la seva intercessió, ella contribueix de forma eficaç al nostre naixement espiritual i al desenvolupament de la vida de la gràcia en nosaltres (...) Maria és la nostra Mare: aquesta consoladora veritat, que l'amor i la fe de l'Església ens ofereixen de forma cada vegada més clara i profunda, ha sostingut i sosté la vida espiritual de tots nosaltres i ens impulsa, fins i tot en els moments de sofriment, a la confiança i l'esperança." (Joan Pau II, Audiència general, 25-X-1995)

Imítala en la seva generosa entrega, el seu despreniment, la seva confiança, la seva obediència, i el seu abandonament en les mans de Déu per servir la seva Voluntat. I demana-li ajuda i la seva protecció maternal. Ella t'acompanyarà i t'ensenyarà una nova manera d'experimentar el teu dolor transformant en una actitud de fe, esperança i amor. No estàs sola, Maria mai falla perquè és mare. I recorda: "Abans, sol, no podies ...-Ara, has acudit a la Senyora, i, amb Ella, què fàcil!" (Sant Josepmaria Escrivà, Camí, n. 513)

I celebra la vocació del teu fill, Agraeix, omple't d'alegria i comparteix el seu goig i alegria. Ofereix el teu dolor per la perseverança i fidelitat dels sacerdots, per la unitat de l'Església, per la persona i intencions del sant Pare, per... Hi ha tant pel que oferir el nostre dolor...

  • Remedios Falaguera

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte