Actualitat a Temes d'Avui > Panorama

Estan discriminats els cristians a Europa?

 

1700 anys després de l'Edicte de Milà, la intolerància religiosa segueix sent un problema.image-337b16e5a846e5249e7cebf426f24dc7

En aquest any es compleix el 1700 aniversari del naixement de la tolerància religiosa legalment reconeguda a Europa. A partir de l'any 313 els cristians i els seguidors d'altres religions van gaudir de llibertat per a practicar les seves creences sense interferència de les autoritats de l'Imperi Romà. L'esdeveniment ha estat objecte de seminaris i conferències, especialment a Sèrbia, lloc de naixement de Constantí el Gran. Però alguns líders religiosos han manifestat la seva preocupació per la tensió a què es veuen sotmesos els cristians en una Europa cada vegada més secularitzada. Per exemple, el metropolità ortodox de França afirmà: "Encara moren els cristians en el món per la seva fidelitat a Crist, i creixen els actes d'intolerància i discriminació contra els cristians a Europa".

L'historiador Martin Kugler, de l “Observatory on Intolerance and Discrimination Against Christians”, explica la importància d'aquest aniversari.

 

******

 

En què va consistir i importància de l'Edicte de Milà

 En 313, poc després de consolidar el seu poder a la part occidental de l'Imperi Romà, Constantí el Gran va garantir la llibertat religiosa a tots els romans. En aquell moment resultava perfectament clar que el cristianisme no implicava cap estil legal o organització política. Les paraules de Crist "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu", assenyalen l'inici de la concepció moderna de la llibertat religiosa i de la cohabitació d'Estat i Església.

Encara quedava un camí llarguíssim a recórrer, l'Edicte de Milà constitueix una pedra miliar. Però va ser també l'ocasió d'altres passos importants inspirats per la fe cristiana. Constantí va prohibir el costum de marcar la cara d'esclaus i criminals en 315, raonant que "la faç humana és imatge de la glòria divina". En 321 va instituir el diumenge com a dia de culte i de descans. El seu successor, Valentinià I, va prohibir l'avortament i l'exposició dels fills.

En què ha quedat de l'autoritat històrica del cristianisme en l'edificació del món occidental

En tant que el cristianisme va gaudir històricament de supremacia -i els cristians no sempre la van usar bé- la situació d´avui en dia és molt diferent. Una supremacia d'altres temps no pot ser la justificació per a unes restriccions imposades ara. Que els cristians a l'Europa Occidental pateixen restriccions i hostilitat social resulta evident. No parlem de persecucions, però seria ingenu posposar una reacció fins que la nostra posició fos massa dèbil per defensar la llibertat.

 L'Edicte va portar tolerància a l'Imperi Romà, però molta gent associa cristianisme i intolerància.

 Després de la definició del cristianisme com la religió oficial de l'estat el 380, l'Església va anar aproximant-se més i més al poder polític, i va començar a considerar l'emperador com el protector de la seva llibertat i posteriorment també de la seva integritat doctrinal. L'anomenada "aliança entre tron i altar" va tenir moltes conseqüències negatives per a l'Església. Sovint va sacrificar la seva autonomia, i fins i tot de vegades la seva credibilitat. Però la reacció actual dels progressistes contra aquesta aliança resulta una mica anacrònica i falta de sentit històric. A vegades pren la forma de "no insisteixis avui en els teus drets perquè ahir els teus avantpassats els van emprar malament."

image-b835cb1e59b2e8574333bb6f104c97ef Formes actuals de discriminació dels cristians en el món occidental

 En l'últim informe de l"Observatory on Intolerance and Discrimination Against Christians" es detallen documentalment restriccions als cristians en les àrees de llibertat de consciència, llibertat d'assemblea, llibertat d'expressió, drets dels pares, i en la legislació per a la igualtat. Apareixen també documentats gairebé mil casos d'hostilitat social contra els cristians en la website de l'Observatori. Hi ha innombrables casos de vandalisme contra pàgines cristianes a internet, així mateix com a exclusió social dels cristians o de les seves conviccions; obres d'art i còmics mancats de respecte, intolerància al lloc de treball, o a l'escola.

Com pot ser discriminada una majoria

Els cristians que ho són simplement de forma nominal i es mantenen perfectament alineats amb el corrent general de la societat no són certament discriminats. Es tracta dels que s'esforcen a viure d'acord amb les elevades demandes ètiques del cristianisme els que xoquen amb la cultura dominant. I aquests no són una majoria. I fins i tot si fossin una majoria, la història ensenya que una minoria pot discriminar una majoria pacífica, com es va veure en l'apartheid de Sud-àfrica.

A l'abril l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va adoptar la resolució 1928, que reafirma la llibertat de religió i la llibertat de consciència.

 Aquests drets i llibertats són afirmats i reafirmats per innombrables declaracions i resolucions. Sembla, però, que tots queden complaguts amb els termes generals i assenteixen educadament amb el cap, però quan se'ls pregunta sobre la seva aplicació concreta, ja no tenen en compte els principis afirmats. En innombrables converses amb funcionaris europeus se sent: "hi ha massa llibertat de consciència", i el seu "excessiu ús" ha de ser restringit.

El que volen dir és que els metges cristians i els hospitals confessionals, o bé haurien de fer accions clíniques èticament qüestionables, o facilitar que els facin altres. Però això constitueix una violació de la llibertat de consciència. Les directrius sobre la llibertat de religió i creences recentment adoptades pel Parlament Europeu lloen la llibertat de consciència -però es refereixen només al servei militar-. Els procediments clínics no van ser esmentats tan sols, circumstància celebrada per algunes ONG humanistes. 

 Martin Kluger*

Extracte MercatorNet, 25 juny 2013

 

*Martin Kugler viu a Viena i és membre de la taula del "Observatory on Intolerance and Discrimination Against Christians". És doctor en Història Contemporània.

 

  • Martin Kluger

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte