Actualitat a Temes d'Avui > Panorama

Els pensaments secrets d'una conversió inesperada. El camí d'una professora d'idees confuses a la fe cristiana

image-c8649179d7e18dee34e5ddd66a84573dEl 1997 Rosaria M. Champagne era una feminista lesbiana professora a la Universitat de Syracuse, a Nova York, especialitzada en estudis de gais i lesbianes, que vivia amb la seva amiga i lluïa un tall de cabells masculí. Avui Rosaria Champagne Butterfield és una mare que educa a la seva llar a quatre nens adoptats, viu a Purcelllville, West Virginia, i està casada amb un pastor de l'Església Presbiteriana reformada. Què hi ha al fons d'aquesta transformació?

D'entrada cal dir que no té res a veure amb cap teràpia de conversió, sinó en un curs totalment natural. Butterfield ha relatat el camí que ella va seguir des de les seves estranyes teories fins a Crist a “The Secret Thoughts of an Unlikely Convert: An English Professor´s Journey Into Christian Faith”, un relat confidencial que ofereix moltes interioritats del lesbianisme i de l'espai que hi ha entre els activistes homosexuals i la comunitat cristiana.

El viatge va començar amb una amistat. Què més natural que això? Va passar d'aquesta manera. A l'octubre de 1997 la professora associada Champagne estava investigant per preparar un llibre sobre "el dret religiós" quan la universitat va donar permís al moviment d'homes cristians "Mantenidors de la Promesa" (Promise Keepers), per ocupar els locals en una activitat de cap de setmana. Ella va protestar tot al·legant que la universitat no havia de tenir res a veure amb un grup que creia en l'autoritat masculina a la família i en general en la "opressió" de les dones. Va escriure un article al diari local amb aquestes idees, que va provocar una allau de cartes. Les va poder classificar image-927ab68a5fb91011ac001369fbe74614totes com "pro" o "contra", excepte una.

La carta del ministre presbiterià Ken Smith (que va resultar que vivia en aquell veïnat) es va enfrontar suau però seriosament amb ella, en presentar qüestions que ningú li havia plantejat fins aleshores. Quina era la seva posició sobre la veritat del cristianisme? Creia en Déu? Com creia ella que Déu veia tot allò? El va telefonar. Ell i la seva dona la van convidar a casa a sopar i a xerrar. Durant els dos anys següents la relació amistosa amb aquesta parella madura, les discussions que van sorgir, juntament amb una lectura voraç de la Bíblia (sessions de fins a cinc hores), la mateixa reflexió i les temptatives d'aproximació a l'església, van portar a una decisió important. Un diumenge "Em vaig aixecar del llit de la meva amant lesbiana i una hora després ocupava un lloc en un banc de l'Església Presbiteriana Reformada de Syracuse".

image-13ebb7e92be1c9853fddcedb5121d211Rosaria Butterfield no és l'única lesbiana que s'ha reorientat. Melinda Selmys ha escrit a MercatorNet sobre el fenomen i sobre la seva pròpia experiència. Un altre exemple, més dramàtic, és el proporcionat per Linda Jernigan, una dona negra que va canviar totalment després de viure "immersa en l'homosexualitat durant prop de 20 anys" –la major part del temps com a home– i va trobar "la pau en Jesús". Observar el testimoni de la seva vida és una experiència cultural que no s'ha de perdre, i una clara mostra del panorama contemporani de la ideologia de gènere.

Resulta remarcable que, en considerar la fe cristiana mateixa, Butterfield va abraçar una de les formes més rigoroses. Un capellà del campus li havia dit que podia mantenir l'amiga i tenir Déu, però, com diu ella, "havia llegit i rellegit l'Escriptura i en la Bíblia no es troben vestigis d'aquests compromisos postmoderns". Ken Smith i la tradició reformada li van mostrar que la conversió era una qüestió “d´obediència" a Crist tal com Ell va parlar en les Escriptures, d'abandonar el pecat, inclòs el pecat sexual, i de "morir a un mateix". Butterfield apareix com una persona que es lliura del tot, potser per això no resulta estrany que, fins i tot en un mitjà acadèmic, trobés més convincent aquest rigor, que un cristianisme mel·liflu.

No obstant això, d'alguna manera no va ser un pas tan gran. En el moment de la seva conversió era membre de l'església unitària, però havia estat educada com catòlica, i un cop confrontada amb una forma robusta de fe cristiana, les oracions i creences de la seva infància van reviure en ella. Diu que havia trencat amb l'Església després d'un escàndol sexual relacionat amb un sacerdot, que "era el millor ... que havia tingut" en la seva infantesa, i això va inflamar les seves idees feministes.

Seguint una evolució força comú, en la qual pacifisme i "estar en favor dels desposseïts" sembla haver substituït els ideals religiosos com a tals, el feminisme i la política de gènere es van convertir en l'expressió principal de les seves tendències filosòfiques. Va presentarse com a lesbiana a l'edat de 28 anys, i va obtenir una posició permanent d'investigació a Syracuse als 36 anys. Segons ella, "la meva vida acadèmica i la meva vida personal van compartir image-35d1d903cfc3e1d82901861b2b1013b4una relació simbiòtica".

En presentar-se com una cristiana compromesa just coincidint amb el seu 37 aniversari, tot allò va esclatar a trossos. Un dels aspectes més interessants d'aquesta commoció és que molt ràpidament va quedar emocionalment unida a "R", un membre de l'església que es va sentir cridat al seu ministeri. Abans que passés un any i, malgrat alguns dubtes seves i d'altres, estaven compromesos, però poc després ell li comunicava que no podia complir amb el matrimoni, i que fins i tot dubtava de la seva pròpia fe. Donant temps al temps a aquesta crisi i començant una nova vida acadèmica com a professor al Geneva (Presbyterian) College a Pittsburgh, va continuar en el seu esforç per acomodar-se a l'església i la seva doctrina, trobant un esperit comprensible en l'estudiant Kent Butterfield. Es van casar el 2001 i, al no poder tenir fills, van començar a adoptar-ne.

De la mateixa manera en que va quedar enamorada de la Bíblia i es va adaptar a un estil de vida cristià, la facilitat amb que va lliurar a la relació heterosexual en el seu matrimoni suggereix que la seva tendència lesbiana no era molt profunda, sinó més aviat una resposta juvenil davant un cert ambient social i ideològic. No obstant això, al començament del seu llibre confessa que el record li resulta dolorós: "El meu anterior estil de vida, apareix amagat en els llocs secrets del meu cor, apareixent encara esmolat com un ganivet".

Després de 10 anys de matrimoni amb un pastor i cuidant quatre fills resulta difícil la interpretació d'aquesta afirmació, especialment quan ella manifesta uns últims anys plens de profunda satisfacció, malgrat totes les exigències que se li ofereixen.

El que resulta molt convincent –i això queda clar en la seva entrevista amb Marvin Olasky– és la seva comprensió del contingut i exigències de la fe bíblica, especialment de la centralitat de la resposta personal a Crist. Butterfield està molt agraïda al Pastor Ken Smith que "no em va enviar a un ministre d'una para-església especialitzat en gent gai", sinó per l'amistat d'una persona realment compromesa.

Aquesta és la gran lliçó de la seva història: amistat cap a aquells que són diferents de nosaltres, que fins i tot ens miren amb enuig per injúries reals o imaginàries. No tothom respondrà com Rosaria Champagne Butterrfield, però alguns sí.

Carolyn Moynihan

és editor adjunt de MercatorNet

  • Carolyn Moynihan

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte