Molt soroll per no res

 image-7cc1ac485c4a60a705e7e52b85ffd5d4Endarrerim  el rellotge a gener de 2003. L'actor tetraplègic Christopher Reeve defensava des de la seva cadira de rodes la promoció a Austràlia d'una legislació a favor de la clonació terapèutica, com una cosa absolutament necessària per tal d´evitar la mort innecessària de molts pacients. L'escepticisme sobre les cèl·lules mare embrionàries era presentat com un mite sense base científica.

Al juliol del mateix any la mundialment prestigiosa revista mèdica New England Journal of Medicine publicava un article de revisió sobre la "esperança de curació universal" basada en les cèl·lules mare embrionàries. El seu autor va arribar a escriure "La perspectiva prometeica de la regeneració perpètua ens espera davant la mirada del voltor del temps".

L'expectació era general. Tant, que molts països van aprovar legislacions que permetien la "clonació terapèutica" amb fins científics. El debat resultava molt intens. Nancy Reagan, antiga primera dama dels Estats Units afirmava: "Hem perdut molt de temps, no podem perdre´n més". Els científics es van convertir en activistes polítics. Van exercir com a “lobbys” polítics que insistien que la clonació terapèutica conduiria a la curació del parkinson, l'alzheimer i la diabetis. "Mai en la meva carrera he trobat una eina biològica tan poderosa com les cèl·lules mare. Té solució per a tot tipus de malaltia humana", va dir el Dr. Hans Keirstead, de la Universitat de Califòrnia, Irvine.

Els escèptics argumentaven que les cèl·lules mare adultes ja oferien vies ètiques per les curacions i que les cèl·lules mare embrionàries mai serien eficaces. Els embrions eren éssers humans i resultava una bogeria tractar les vides humanes com a eines d'investigació. A més, les dones serien víctimes de la clonació terapèutica, ja que requeriria quantitats enormes d'òvuls. I a més, per raons simplement biològiques, no arribarien a funcionar.

Les pressions van ser immenses i els escèptics van perdre. L'ètica va haver de prendre un seient a última fila de la ciència. Ruth Faden, i John Gearhart parlaren en nom de la bioètica, i dels científics experts en cèl·lules mare: "Creiem que l'obligació de superar el sofriment humà ens urgeix a tots, i justifica l'ús instrumental de la vida en les seves primeres fases embrionàries".

Però les curacions no van arribar.

En els deu anys que han passat des de llavors el fet més memorable ocorregut en la investigació amb cèl·lules mare embrionàries ha estat el rècord mundial de frau científic. El 2004 i 2005 la revista Science va publicar dos articles del científic coreà Hwang Woo-suk. Afirmava que havia aïllat amb èxit cèl·lules mare embrionàries. Corea va imprimir segells en honor seu i va ser celebrat com una celebritat internacional. Però va resultar ser un xerraire, els seus resultats eren falsos i havia obtingut òvuls de manera no ètica.

A la premsa seguien apareixent notícies que fluïen dels laboratoris citològics, però només amb "desenvolupaments altament prometedors" i no amb curacions demostrades. En 2011l´empresa biotecnològica californiana Geron, després de molts intents fallits, i un any d'assaigs humans per curar traumes espinals com els de Christopher Reeve, va tirar per la borda tota la investigació en cèl·lules mare embrionàries per centrar l´activitat en medicaments per curar el càncer. No van tenir més remei: anaven a la ruïna.image-b29f6997df162fba882a0fa67e32f41c

La raó per la qual la recerca en cèl·lules mare procedents d'embrions ha anat desapareixent dels grans titulars de la premsa resideix en el fet que han estat superades per les "cèl·lules mare pluripotencials induïdes". El 2007 l'investigador japonès Shinya Yamanaka va mostrar que era possible crear cèl·lules mare a partir de cèl·lules epitelials sense necessitat de destruir embrions. Davant d'aquest fet molts investigadors capdavanters en cèl·lules mare van abandonar l'ús dels embrions. Yamanaka, que havia estat un dels que havia insistit en la falta d'ètica de la investigació amb cèl··ules mare embrionàries, va obtenir el Premi Nobel de Medicina l'any passat.

Per diverses raons alguns científics continuen en la causa de les cèl·lules mare embrionàries. El mes passat uns investigadors de la Health and Science University d'Oregon van anunciar que havien clonat embrions humans i extret amb èxit cèl·lules mare embrionàries. L'estudi va ser publicat a la revista Cell després d'una revisió llampec. Es tractava d'un cop d'efecte i d´un "avanç sense precedents", com va dir George Daly del Stem Cell Institute de Harvard.

Les celebracions van durar molt poc

L'efecte principal d'aquest article va ser evocar el malson de l'escàndol de Hwang. Lectors amb bona vista van notar que algunes de les imatges havien estat duplicades. Els núvols es van començar a ajuntar sobre els resultats. "És una potineria impensable en un treball que havia de causar tal impacte", com va aparèixer a la revista Nature. "Resulta preocupant pensar què hi ha més darrera del que es veu a simple vista".

Així és l'últim espetec en la major batalla bioètica del segle 21: només un altre vergonya. Com el Boston Globe ha assenyalat, "La disponibilitat de cèl·lules mare reprogramades, les dificultats del mètode, els obstacles per aconseguir donants d'òvuls necessaris, tot contribueix a que el progrés sigui per als científics de les cèl·lules mare més un èxit tècnic que d'una obertura a noves possibilitats o una plataforma per a noves teràpies ".

No resulta ja hora d'establir una Comissió de Veritat i Reconciliació de les Cèl·lules Mare? S'ha tractat d'una batalla en la qual la veritat ha quedat relegada. Com va dir Ronald D.G. McKay, un altre científic punter en cèl·lules mare, "La gent necessita contes de fades".

Els contraris a la investigació amb embrions van ser titllats de troglodites i de fonamentalistes religiosos. Les seves credencials científiques van ser posades en quarantena. Van ser acusats d'insensibles i indiferents davant el patiment dels malalts crònics.

 I no obstant això ells tenien raó

 Hi ha algú disposat a disculpar-se?

Michael Cook - MercatorNet, 31 maig 2013

(Michael Cook és l´editor de MercatorNet).

  • Michael Cook

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte