Catequesi i Formació > Conèixer la Fe > Adults

La llum de la Fe. Primera Encíclica del Papa

1) Per saber.

El passat divendres 5 de juliol s'ha publicat la primera encíclica del Papa Francesc titulada: "Lumen fidei", o "La llum de la fe". El sant pare va esmentar que ha volgut mantenir la continuïtat del seu predecessor, Benet XVI, assumint la seva "valuosa tasca" i que ja havia "gairebé completat". A aquesta "primera redacció" el Sant Pare Francesc hi afegeix ara "algunes aportacions".image-cc141c26ec4deb3a16d7d7d4cb36f3d3

Com recordem, el Papa Benet XVI havia escrit una encíclica sobre la caritat i una altra sobre l'esperança, faltant la de la fe per completar les tres virtuts teologals.

A la carta se'ns presenta la fe com una llum capaç d'il·luminar tota l'existència de l'home, d'ajudar a distingir el bé del mal, sobretot en una època com la moderna, en què la fe és vista erròniament com una il·lusió, com un salt al buit que impedeix la llibertat de l'home. La fe és un do de Déu que ha de ser alimentat i enfortit. I alhora que ve de la memòria de la vida de Jesús, té també a veure amb el futur perquè ens obre grans horitzons.

2) Per pensar.

Un text atribuït a Ernest Hemingway sobre els temors en la vida i com fer-los front, ens pot ajudar a pensar com és la nostra fe. Així diu l'escrit:

"Temia estar sol, fins que vaig aprendre a estimar-me a mi mateix.

Temia fracassar, fins que em vaig adonar que únicament fracaso quan no ho intento.

Temia el que la gent opinés de mi, fins que em vaig adonar que de totes maneres opinen.

Temia em rebutgessin, fins que vaig entendre que havia de tenir fe en mi mateix.

Temia al dolor, fins que vaig aprendre que cal per créixer.

Temia a la veritat, fins que vaig descobrir la lletjor de les mentides.

Temia a la mort, fins que vaig aprendre que no és el final, sinó més aviat el començament.

Temia al ridícul, fins que vaig aprendre a riure´m de mi mateix.

Temia fer-me vell, fins que vaig comprendre que guanyava saviesa dia a dia.

Temia al passat, fins que vaig comprendre que és només la meva projecció mental i ja no pot ferir-me més.

Temia a la foscor, fins que vaig veure la bellesa de la llum d'una estrella.

Temia al canvi, fins que vaig veure que encara la papallona més bella necessitava passar per una metamorfosi abans de volar.

Fem que les nostres vides cada dia tinguin més vida i si ens sentim defallir no oblidem que al final sempre hi ha alguna cosa més.

Cal viure lleuger perquè el temps de morir està fixat.

3) Per viure.

Amb la fe, com diu el Papa, tenim una llum més poderosa que ens fa veure les realitats tant positives com aparentment negatives en la seva veritable realitat.

Al donar-nos la fe un coneixement real del què som, que som fills de Déu, que ens presenta a Déu que ens crida, que no és un Déu estrany, sinó que és Déu Pare, la font de bondat que és l'origen de tot i ho sosté tot, diu el Papa.
La fe és confiar a l'amor misericordiós de Déu, que sempre acull i perdona, que redreça "el tort de la nostra història", és disponibilitat a deixar-se transformar una i altra vegada per la crida de Déu, "és un do gratuït de Déu que exigeix la humilitat i el valor de fiar i confiar, per poder veure el camí lluminós de la trobada entre Déu i els homes "(Lumen Fidei, n. 14).

 

José Martínez Colín , pvre.


(articulosdog@gmail.com)

 

 

  • José Martínez Colín

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte