La història de les lletres. Un conte per aprendre en el Dia del Llibre

Un lector em va enviar un bonic i original conte que, encara que no diu el nom de l'autor, té una valuosa moralitat. A continuació ho transcric amb lleus variacions.

Ja fa molt de temps, molts milers d'anys, que les línies van aconseguir organitzar-se i formar lletres. Al principi va ser molt difícil per a elles. Es va requerir que renunciessin a la seva individualitat, per dependre unes d'altres. El van acceptar i van acabar per alegrar-se gràcies a la possibilitat nova que van adquirir.

 

image-2c6df3d037d783ed08c370b7b5379bdbOriginalment va sorgir l'A, després la E i la I, i les altres dues vocals, i unes a les altres es van sentir amb plaer, encara que, certament, amb certa enveja, en comparar-se unes amb les altres. Així també va brollar la B, la C i la D, i amb elles les seves germanes consonants, fins a aconseguir la Z. Se sentien una mica inferiors, perquè el seu so no era com el de les vocals, però a la fi van aprendre a dependre d'aquestes, i així també van començar a sonar.

 

Hi va haver una germaneta muda, sovint oblidada, la "H", que no era ni vocal ni consonant, i va arribar també la Y, estrangera fins en el seu nom, i orgullosa d'omplir les dues funcions.

 

Total: L'abecedari estava llest, i incloïa rareses com la X, de múltiples sons; l'estranya K, que amb prou feines s'usa, la W, estrangera també, la NY, la CH i la L·L, que sempre ocupen doble espai, i la R, amb dos sons i dos looks: R i RR.

 

Res tenien per fer aquelles lletres, i semblaven felices en el seu oci: Però no per sempre... Dues d'elles van discórrer unir-se, i van cridar a les seves dues bessones i, així, per primera vegada es va poder llegir MAMA.

 

A unes no els va semblar bé perdre la seva independència, a l'haver d´acceptar i adaptar-se les unes amb altres. Però es van convèncer que valia la pena, per arribar a ser alguna cosa més que un so: un concepte.

 

Van aprendre, doncs, a tolerar, i així hi va haver PARE, AIGUA, PA i després hi va haver també VI, amb el que es va iniciar el Regne de la Paraula i l'Alegria.

 

Tot i així l'H mateixa, la muda, va ser acceptada, perquè sense ella no podia escriure HOME, ni HARMONIA. I havent PARE, MARE, HOMES i HARMONIA, va començar el Regne de l'Amor.

 

Molt difícil va ser el procés de l'U, que per si mateixa ja sonava sola. Caminava pel NÚVOL i la LLUNA, i se la va convidar a una renúncia nova: tornar-se muda per tal que pogués haver-hi JOGUINES i GUITARRES, per a gaudi de nens i d'enamorats. A més, se li va demanar que acceptés dos puntets cursis perquè arribés l´ELOQÜÈNCIA... I encara hi ha qui li retreu que per ella arribessin la GUERRA i la HUMILIACIÓ.

 

Amb el temps, les lletres van acceptar fins i tot un codi ortogràfic, que encara que les limitava els donava bellesa i ordre.image-6797a5be659e6a295e16cfb2e6a7c2a5

 

Van caure en mans d'éssers superiors, que van usar d'elles en els seus llibres, i fins i tot es van esmerçar per embellir i adornar-les. Així van quedar de vegades sublimades i altres no tant: integraren la Bíblia i el Quixot, Tirant lo Blanc,  Èdip Rei, La Atlàntida, diverses Constitucions i en la Premsa diària de tots els països.

 

Per ser útils, van morir a si mateixes. I avui travessen el món fent possible l'aldea global. Beneïdes lletres, que van saber aprendre a tolerar-se i a conviure unes amb les altres! Només així es van tornar immortals.

Podrem algun dia els éssers humans arribar a renunciar a nosaltres mateixos per estimar els altres?

 

José Martínez Colín, pvre.

 

articulosdog@gmail.com

  • José Martínez Colín

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte