La gran beatificació de Tarragona

Un fet grandiós passarà el proper dia 13 d´octubre d´aquest any a la ciutat de Tarragona: la major beatificació de tota la història universal. Seran llavors beatificats cosa de mig miler de màrtirs.

image-ceb986a21473d8995aab25a94e46a110Aquest passat 26 d´abril a la ciutat de Barcelona l´associació “Hispania Martyr” ha celebrat el “Dia dels màrtirs espanyols”. Ha dedicat aquesta jornada a l'esmentat gran fet històric de Tarragona. Ha invitat per a aquest acte, com en tantes altres ocasions, a un bisbe. Aquesta vegada l´invitat ha estat el mateix arquebisbe de Tarragona, Monsenyor Jaume Pujol i Balcells que va celebrar la Santa Missa I va pronunciar posteriorment la conferència titulada “La Beatificació a Tarragona dels Màrtirs del Segle XX a Espanya”. Aquest article és una breu ressenya de la mateixa.

L´important beatificació de Tarragona s´inscriu en el marc del “Any de la Fe”. Allí hi seran beatificades persones que pertanyen a tots els àmbits del poble de Déu: laics, dones seglars, bisbes (de Tarragona, Lleida, Jaen), sacerdots seculars, religioses, religiosos (franciscans, dominics, carmelites, claretians, germans de les escoles cristianes, etc.). Aquest acte constituirà un estímul per a tots els membres de l´Església per a que testimoniïn amb fermesa la fe, com ho van fer els màrtirs.

El discurs de l´arquebisbe primat ha constat de dues parts clarament diferenciades. Una, més específica, ha consistit en la presentació de com ha estat el desenvolupament del procés de beatificació dels màrtirs del seu arquebisbat, així com diverses referències biogràfiques sobre els mateixos. L´altra, més genèrica, ha estat una explicació equilibrada i panoràmica del significat d´aquesta beatificació. Aquesta ressenya es centra en aquest part tan interessant.

A Tarragona es beatificaran solament màrtirs cristians. Ells van ser màrtirs perquè van donar la seva vida com a testimonis de Crist. Van ser morts perquè eren cristians. Van ser morts per odi a la fe. Van ser perseguits perquè Crist va ser perseguit. Ja va indicar el diví Mestre: Si em van perseguir a Mi, també us perseguiran a vosaltres. L´exemple següent il·lustra de manera molt clara que l´explicació del martiri no pot trobar-se en la política. No va ser un fet polític, sinó una persecució contra la religió, l´haver situat a les víctimes en el dilema de o blasfemar o morir. Ni va ser política que davant de tanta barbàrie s´elegís no blasfemar sinó la palma del martiri. En definitiva, aquesta gran beatificació no es un acte polític, sinó una joiosa celebració purament eclesial.

Traç essencial de la fisonomia del màrtir cristià és el seu amor. La seva mort violenta no és una vida trencada, sinó una vida lliurada per amor, un sacrifici lloable que s´ofereix a lloança de Déu, un amor aconseguit, un ideal al que ja s´ha arribat. El seu amor ha estat l´amor més gran. El seu amor ha estat universal, ha abraçat a tots, també als mateixos que els maten a ells. Si algú no estima els seus perseguidors, llavors no es veritable màrtir cristià. Els màrtirs no van doncs contra ningú. Així doncs, la memòria dels màrtirs, per fidelitat a aquests, no pot ser sinó quelcom coherent amb el que ells han fet. Això és, no pot ser sinó sembra d´estimació a tots sense cap excepció, quelcom que no va contra ningú, que no és negatiu, sinó positiu.

Els màrtirs són també veritables constructors de la societat civil, doncs ells ens transmeten la torxa de l'amor. Aquesta, evidentment, no es quelcom que separa sinó que uneix. Ells son font d´amor, de pau, de reconciliació i d´unió. En particular, està ben clar que aquesta macrobeatificació, superats els esquemes obsolets, es respectuosa image-dad63bc672da61ca599cad9ee940d227amb tothom i és un factor de cohesió social. 

Els màrtirs edifiquen també la societat eclesial. Ells ens ensenyen a unir, a realitzar la unitat de l´Església per mitjà de les virtuts teologals, fe, esperança i caritat. Ens estimulen a seguir la crida universal a la santedat i a fer apostolat, a santificar les circumstàncies ordinàries, també el sofriment, i també a donar testimoni de Crist. En aquest sentit pot dir-se que aquesta gran beatificació és com una nova Pentecosta, gran gràcia de l´Esperit Sant. 

Com a lloc per a la beatificació s´ha elegit la ciutat de Tarragona, no només perquè es beatificarà al seu bisbe auxiliar, Monsenyor Borràs, i a quasi cent-cinquanta dels seus companys màrtirs, sinó principalment per raons pastorals. Així, per exemple, cal tenir en compte que en aquesta ciutat han passat fets tant importants de la història de l´Església com els següents: haver predicat aquí l´apòstol sant Pau, haver estat el lloc de martiri del gran bisbe san Fructuós, comptar amb un gran i magnífic patrimoni cristià (arqueològic, monumental, artístic, documental...).

A aquesta beatificació hi ha estat invitat el Sant Pare Francesc, però sembla que no serà possible comptar amb la seva estimada presència. Està previst doncs connectar amb el Vaticà per escoltar amorosament l´Angelus del Vicari de Crist, després es tindrà la celebració de la Santa Missa amb la gegantina beatificació. Es pensa que a la mateixa hi estaran presents uns 150 bisbes, un miler de capellans i un nombre immens d´altres fidels. Les importants infraestructures de Tarragona facilitaran proporcionar una gran acollida a tan gran nombre de pelegrins. A la web d´aquest arquebisbat es trobaran ben detallats els diverses actes religiosos i culturals que es faran en les dies situats entorn al moment de la Santa Missa amb la beatificació.

                                                                           Dr. Josep Maria Montiu de Nuix, pvre.

  • Dr. Josep Maria Montiu de Nuix, pvre.

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte