Vida Sacerdotal > Testimonis

Carta d'un jove mexicà al Papa.

Un exemple edificant. Gràcies per renunciar!

1) Per saber.

Després de l'anunci que el Papa Benet XVI va fer de la seva pròxima renúncia, han circulat molts comentaris. Un d'ells és una carta sincera d'un tal Daniel. És un testimoni que ajudarà a valorar més la persona del Sant Pare.

image-15dd06834409b90758793cec6c9e57c0"Tinc 23 anys i encara no entenc moltes coses. I hi ha moltes coses que no es poden entendre a les 8:00 am quan et parlen per dir-te concisament: "Daniel, el Papa va dimitir." Jo precipitadament vaig contestar: "¿Va dimitir?". La resposta era més que òbvia, "És a dir renunciar, Daniel, el Papa va renunciar!"

El Papa va renunciar. Així es despertaran un sense fi de diaris matinals, així va clarejar el dia per a la majoria, així de ràpid van perdre la fe uns quants i molts la van reforçar. I que renunciés, és d'aquestes coses, que no s'entenen.

Jo sóc catòlic. Un de tants. D'aquells que durant la seva infància va ser portat a missa, després va créixer i va agafar apatia. En algun punt em vaig emportar del carrer totes les meves creences i a l'Església de pas, però l'Església no està per ser emportada ni per mi, ni per ningú (ni pel Papa). En algun punt de la meva vida, li vaig tornar a agafar afecte a la meva part espiritual (molt de la mà amb el què comporta enamorar-se de la “chavita” que va a missa, i dos extraordinaris guies anomenats pares), i així de banal, i així de senzill, vaig tornar a continuar un camí en el que avui dic: Jo sóc catòlic. Un de molts, si, però catòlic al cap i a la fi. Però així sigui un doctor en teologia, o un analfabet de les escriptures (d'aquests que n´hi ha milions), el que tot el món sap és que el Papa és el Papa. Odiat, estimat, objecte de burles i oracions, el Papa és el Papa, i el Papa es mor essent Papa. Per això avui quan m´he despertat amb la notícia, jo, com milions d'éssers humans, ens preguntem per què? Per què renúncia senyor Ratzinger? Li va entrar la por? Se´l va menjar l'edat? Ha perdut la fe? La va guanyar? ".

Després de 12 hores, diu que va trobar la resposta: "I avui, després de 12 hores, crec que he trobat la resposta: El senyor Ratzinger ha renunciat tota la seva vida. Així de senzill”.

2) Per pensar

Transcric part de la reflexió d´en Daniel: "El Papa va renunciar a una vida normal. Va renunciar a tenir una esposa. Va renunciar a tenir fills. Va renunciar a guanyar un sou. Va renunciar a la mediocritat. Va renunciar a les hores de son, per les hores d'estudi. Va renunciar a ser un capellà més, però també va renunciar a ser un capellà especial. Va renunciar a omplir el seu cap de Mozart, per omplir-lo de teologia. Va renunciar a plorar en els braços dels seus pares.

Va renunciar a, tenint 85 anys, estar jubilat, gaudint als seus néts,  a la comoditat de la seva llar i a l´escalfor d'una foguera. Va renunciar a gaudir del seu país. Va renunciar a prendre´s dies lliures. Va renunciar a la seva vanitat. Va renunciar a defensar-se contra els que l´atacaven. Vaja, em queda clar, que el Papa va ser un tipus aferrat a la renúncia.

I avui m'ho torna a demostrar. Un Papa que renuncia al seu pontificat quan sap que l'Església no és a les seves mans, sinó en la d'alguna cosa o algú més gran, em sembla un Papa savi. Ningú és més gran que l'Església. Ni el Papa, ni els seus sacerdots, ni els seus laics, ni els casos de pederàstia, ni els casos de misericòrdia. Ningú és més que Ella. Però ser Papa a hores d'ara del món, és un acte d'heroisme (d'aquests que s´en fan cada dia al meu país i ningú ho nota). Recordo sens dubte, les històries del primer Papa. Un tal Pere. Com va morir? Si, en una creu, crucificat com al seu mestre, però de cap per avall. Avui dia, Ratzinger s'acomiada igual. Crucificat pels mitjans de comunicació, crucificat per l'opinió pública i crucificat pels seus mateixos germans catòlics.

Crucificat a l'ombra d'algú més carismàtic. Crucificat en la humilitat, la que fa de tant mal entendre. És un màrtir contemporani, d'aquests als quals se'ls poden inventar històries, a aquests dels que se'ls pot calumniar, a aquests dels que se'ls pot acusar, i no responen. I quan respon, l'únic que fa és demanar perdó: 'Demano perdó pels meus defectes'. Ni més, ni menys. Quins pantalons, quina classe d'ésser humà!. Podria jo ser mormó, ateu, homosexual i avortista, però veure un tipus, del que se´n diuen tantes coses, del que se´n burla tanta gent, i que respongui així ... Aquest tipus de persones, ja no es veuen en el nostre món. "image-425b1495bd3cfb9b4b779be725c0c5d8

3) Per viure

Per això, diu Daniel, el món, encara que no hagi llegit els seus escrits, trobarà a faltar a aquest Papa i el recordarà com un home que va decidir apartar-se  per amor a la seva Església: "Visc en un món on és graciós burlar-se del Papa , però pecat mortal fer burla d'un homosexual (i a més ser titllat de pas com motxo, intolerant, feixista, dretà i nazi). Visc en un món on la hipocresia alimenta les ànimes de tots nosaltres. On podem jutjar a un tipus de 85 anys que vol el millor per a la Institució que representa, però l´apallissem amb tot perquè "amb quin dret renúncia?". És clar, perquè en el món NINGÚ renuncia a res. A ningú li dóna “flojera” anar a l'escola. A ningú li dóna “flojera” anar a treballar. Visc en un món on tots els senyors de 85 anys estan actius i treballant (sense guanyar diners) i ajuden a les masses. Si, està clar.

Doncs ara sé, Senyor Ratzinger, que visc en un món que el trobarà a faltar. En un món que no va llegir els seus llibres, ni les seves encícliques, però que durant 50 anys recordarà com, amb un simple gest d'humilitat, un home va ser Papa, i quan va veure que hi havia alguna cosa millor en l'horitzó, va decidir apartar-se per amor a la seva Església. Es  morirà tranquil, senyor Ratzinger. Sense homenatges pomposos, sense un cos exhibit a Sant Pere, sense milers plorant-lo esperant que la llum de la seva habitació sigui apagada. Es morirà com va viure: essent un Papa humil.

Benet XVI, moltes gràcies per renunciar”.

 A l "Any de la Fe", ens dóna una lliçó de fe en l'Església. Sap que és portada per Déu i no se sent imprescindible. L'Esperit Sant suscitarà un altre Papa que seguirà guiant a l'Església per bon rumb.

Hem d'agrair al Papa que hagi volgut renunciar a la seva pròpia vida per l'Església, pel món, per nosaltres. Resem per ell.

José Martínez Colín, Pvre.

(articulosdog@gmail.com)

  • José Martínez Colín

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte