Benet XVI renúncia al Bisbat de Roma. Valoració del director de la Sala de Premsa. Perfil del conclave

El dilluns 11 de febrer a mig matí una notícia col·lapsava els servidors del Vaticà. Era impossible accedir al portal corporatiu: www.vatican.va o www.news.va el portal de notícies. El motiu era la renúncia al ministeri petrí anunciada pel mateix Benet XVI als cardenals presents al consistori que es va celebrar aquell matí.

La notícia va córrer a través de la xarxa i dels diferents mitjans de comunicació. El P. Federico Lombardi en una compareixença multitudinària va reconèixer que l'anunci va agafar gairebé tots per sorpresa i va oferir una serena valoració d'aquest transcendental acte de Benet XVI.

El centre d'atenció, després de conèixer els motius del Papa, ha passat a l'immediat conclave que es preveu proper. Possiblement a mitjans de març. Qui són els electors del successor de Benet XVI?

 

Benet XVI renùncia al ministeri de Bisbe de Roma, Succesor de Sant Pere

El Sant Pare, al final del consistori per les causes de canonització celebrat ahir 11 de febrer, va anunciar al col·legi cardenalici la seva renúncia al ministeri de Bisbe de Roma. Oferim la declaració completa del Sant Pare, pronunciada en llatí, facilitada pel Servei d'Informació del Vaticà (VIS):

"Us he convocat a aquest Consistori, no només per les tres causes de canonització, sinó també per comunicar una decisió de gran importància per a la vida de l'Església. Després d'haver examinat davant Déu reiteradament la meva consciència, he arribat a la certesa que, per l'edat avançada, ja no tinc forces per a exercir adequadament el ministeri petrí. Sóc molt conscient que aquest ministeri, per la seva naturalesa espiritual, s'ha de dur a terme no únicament amb obres i paraules, sinó també i en no menor grau patint i resant. No obstant això, en el món d'avui, subjecte a molts i ràpids canvis i sacsejat per qüestions de gran relleu per a la vida de la fe, per governar la barca de sant Pere i anunciar l'Evangeli, cal també el vigor tant del cos com de l'esperit, vigor que, en els últims mesos, ha disminuït en mi de tal manera que he de reconèixer la meva incapacitat per exercir bé el ministeri que em va ser encomanat. Per això, molt conscient de la serietat d'aquest acte, amb plena llibertat, declaro que renuncio al ministeri de Bisbe de Roma, successor de Sant Pere, que em va ser confiat per mitjà dels Cardenals el 19 d'abril de 2005, de manera que, des del 28 de febrer de 2013, a les 20.00 hores, la seu de Roma, la seu de Sant Pere, quedarà vacant i ha de convocar, per mitjà de qui té competències, el conclave per a l'elecció del nou Summe Pontífex".

"Estimats germans, us dono les gràcies de cor per tot l'amor i el treball amb què heu portat al meu costat el pes del meu ministeri, i demano perdó per tots els meus defectes. Ara, confiem l'Església a cura del seu Summe Pastor, Nostre Senyor Jesucrist, i supliquem a Maria, la seva Santa Mare, que assisteixi amb la seva materna bondat als Pares Cardenals en triar el nou Summe Pontífex. Pel que a mi respecta, també en el futur, voldria servir de tot cor a la Santa Església de Déu amb una vida dedicada a la pregària".

* * * * *

El director de la Sala de Premsa de la Santa Seu, P. Federico Lombardi, comenta la renúncia de Benet XVI

El pare Federico Lombardi, director de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu, ha comentat a la sala de Premsa i a Ràdio Vaticana la renúncia de Benet XVI al pontificat. "Entre els motius de la dimissió del Papa, com es nota en les seves paraules –ha dit– hi image-da0e7669706fc30d7b44e09255d53d2bha les circumstàncies del món d'avui que, respecte al passat, són particularment difícils, tant per la rapidesa com pel nombre dels esdeveniments i de els problemes que es plantegen, i per tant es necessita un vigor, potser més fort que en els temps passats. Un vigor que el Papa diu que ha disminuït en ell en els últims mesos ".

"Molt significativa –ha prosseguit– és la frase: "Molt conscient de la serietat d'aquest acte, amb plena llibertat, declaro que renuncio al ministeri de Bisbe de Roma, Successor de Sant Pere". Aquesta és la declaració formal, important des del punt de vista jurídic. En el paràgraf 2 del cànon 332 del Codi de Dret Canònic es llegeix: "Si el Romà Pontífex renunciés al seu ofici, es requereix per a la validesa que la renúncia sigui lliure i es manifesti formalment, però no que sigui acceptada per ningú". Els dos punts fonamentals són, per tant, la llibertat i la manifestació deguda. Llibertat i manifestació pública, i el consistori on el Papa ha manifestat la seva voluntat, és públic".

"Benet XVI seguirà exercint plenament les seves funcions i el seu servei fins al 28 de febrer a les 20 hores. A partir d'aquest moment s'inicia la situació de seu vacant, reglamentada, des del punt de vista jurídic i canònic pels textos que es refereixen a la seu vacant en el Codi de Dret Canònic i en la Constitució Apostòlica "Universitat dominici gregis", sobre la vacant de la seu apostòlica, de Joan Pau II ".

"La declaració del Papa és coherent amb el que ell mateix havia declarat en el llibre-entrevista "Llum del món" a Peter Seewald, en què hi ha dues preguntes precises que es refereixen a la hipòtesi de dimissió. Seewald plantejava, en la primera, si, en el cas de situacions difícils, aquestes pesaven sobre el pontificat en curs i si el Papa havia pensat dimitir. La resposta va ser: "Quan el perill és gran no es pot escapar, per això, segurament, aquest no és moment de dimitir" (la referència era a la qüestió dels abusos, etc.). En moments com aquests és quan cal resistir i superar la situació difícil. image-f25f0fe3dd92ad62d6307b035eb44c72Això és el que penso. Es pot dimitir en un moment de serenitat o quan, simplement, no es tenen forces. Però no es pot escapar en el moment del perill i dir "que s'ocupi un altre". Per tant, el Papa deia que les dificultats no eren per a ell un motiu per dimitir, sinó al contrari, per no dimitir.

La segona pregunta de Seewald: "Llavors, es pot imaginar una situació en la que pensi que és oportú que un Papa dimiteixi?". La resposta del Papa va ser: "Quan un Papa arriba la clara consciència que ja no és física, mental i espiritualment capaç de dur a terme el seu encàrrec, llavors té en algunes circumstàncies el dret, i fins el deure, de dimitir".

El Sant Pare, ha explicat el director de l'Oficina de la Santa Seu, "es traslladarà a partir del 28 de febrer a Castelgandolfo, i, un cop acabats els treballs en curs, al monestir on estaven les monges de clausura al Vaticà. D'altra banda, des del primer de març, iniciarà el procés per a l'elecció del nou Papa. No sabem encara, la data exacta del conclave, però òbviament, no passaran els nou dies de dol (novendiali) per la mort del pontífex, d'aquesta manera, més o menys en dues setmanes, al mes de març, per Pasqua, tindrem un nou Papa (...) Benet XVI no tindrà cap paper en el conclave del proper mes de març, ni en la gestió de l'Església durant la seu vacant. La Constitució Apostòlica no preveu que el Papa que dimiteix exerceixi algun paper".

"Personalment –ha conclòs– he acollit l'anunci de la dimissió del Papa amb una gran admiració, pel seu gran valor, per la seva llibertat d'esperit i la gran consciència de la responsabilitat pel seu ministeri. Benet XVI ens ha ofert un gran testimoni de llibertat espiritual, d'una gran saviesa dels problemes del govern de l'Església en el món d'avui".

* * * * *

Composició del conclave

El futur conclave que elegirà el successor de Benet XVI es regularà pel "Ordo Rituum Conclavis", establert per la Constitució Apostòlica de Joan Pau II "Universi Dominici Gregis" en el seu paràgraf 27. El Cardenal Camarlenc, que té un paper fonamental image-0aec3df3205fcb0c26a85a2f130304aben el període de seu vacant, és el cardenal Tarcisio Bertone, i va ser nomenat per Benet XVI el 4 d'abril del 2007.

Els cardenals electors, segons el VIS, atenent el continent de procedència, seran 61 europeus, 19 llatinoamericans, 14 nord-americans, 11 africans, 11 asiàtics i 1 procedent d'Oceania. Aquestes xifres poden variar segons la data d'inici del conclave: el cardenal Walter Kasper, per exemple, fa 80 anys el 5 de març. El país amb major nombre de cardenals electors és Itàlia, amb 21. Seixanta-set electors han estat creats per Benet XVI, i els cinquanta restants per Joan Pau II.

Una de les innovacions de Joan Pau II sobre el període del conclave és que els cardenals electors –que seran 117 el 28 de febrer– s'allotgen a la residència vaticana Casa Santa Marta, un lloc independent d'aquell en què voten, la Capella Sixtina .

Els cardenals electors han de romandre al Vaticà durant tot el període de durada del conclave, cap pot acostar-s'hi quan es traslladen des de la Capella Sixtina al seu lloc de residència i viceversa i totes les formes de comunicació amb el món exterior estan prohibides. Com ja es va fer en el passat, l'estufa de la Capella Sixtina s'usarà per cremar les paperetes després de cada votació.

  • Redacción

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte