Apunts biogràfics de Mons. Salvi Huix Miralpeix, bisbe màrtir de Lleida

 image-7c5a9727ac502fe0b0dc19e9da4f8423Amb motiu de la seva beatificació el proper dia 13 d'Octubre, a mitjans del mes de juny, va tenir lloc a Lleida la presentació d'aquest llibre . És una reedició del que va escriure el Dr. Narcís Tibau i Duran l'any 1948 i la revisió d'aquesta obra , segons els capítols , ha anat a càrrec del Bisbat de Vic, dels Pares de l'Oratori de Sant Felip Neri , també de Vic, i dels Bisbats d'Eivissa i Lleida .

Salvi Huix Miralpeix , va néixer a la casa Huix , comarca de la Selva ( Girona ), el 22 de desembre de 1877. Fill de Joan Huix Montalt , propietari agricultor i de la seva esposa Maria Miralpeix Costa , pares de set fills . Va ser batejat a la parròquia de Sta Margarida de Vellors , diòcesi de Vic.

A casa seva hi residia sempre un sacerdot . La Missa diària a l'oratori familiar , el Rosari en família , la visita al Stm . Sagrament i els mesos de Maria i del Sagrat Cor , eren les pràctiques habituals de la seva pietosa família .

Als 12 anys , va ingressar al seminari de Vic , on va cursar els estudis de Retòrica , Filosofia i Teologia , essent ordenat prevere el 19 de setembre de 1903. Va cantar la seva Primera Missa al Santuari de la Mare de Déu del Pedró , proper a la seva casa natal.

Va ser nomenat coadjutor de la parròquia de Ntra. Sra. del Coll , i el 1905 va passar a Sant Vicenç de Castellet , també com a coadjutor .

En 1907 va ingressar en la Congregació de l' Oratori de Sant Felip Neri de la ciutat de Vic. Allà es va lliurar a la direcció de joves i pares de família , a l'atenció de malalts i obres de beneficència . Se li va confiar el càrrec de director de la Congregació Mariana de Vic. Com a tal , va organitzar la primera assemblea de Congregacions Marianes de Catalunya , que va tenir lloc el dia 1 de maig de 1921.

Per encàrrec del seu bisbe , Mons Muñoz Izquierdo , va organitzar la solemníssima coronació de la Verge de la Gleva , patrona de la Plana de Vic. També va exercir el càrrec de professor d´Ascètica i Mística al Seminari diocesà , guanyant-se de tal manera la confiança dels seus alumnes, que el van escollir com a confessor i director espiritual.

En 1927, al reinstaurar-se la diòcesi d'Eivissa , va ser nomenat bisbe administrador apostòlic , diòcesi que havia estat suprimida pel Concordat de 1851 i incorporada a la de Mallorca. Va ser consagrat a la catedral de Vic , pel Nunci de S.S. Monsenyor Federico Tedeschini, assistit per Mons. Josep Miralles, bisbe de Mallorca, i Mons Joan Perelló, bisbe de Vic.

En els set anys que va governar la diòcesi d'Eivissa, va reformar i ampliar el Seminari, va atendre als sacerdots ancians i desvalguts, fomentar els recessos mensuals del clergat diocesà, i en arribar els difícils anys de la II República, va organitzar col·lectes i subscripcions per a no deixar desatesos als seus sacerdots.

Va impulsar l'Acció Catòlica com a instrument de transformació de la societat. Va fundar l'Obra dels Exercicis Espirituals , amb nombroses tandes per a homes , dones i joves. Amb els seus escrits pastorals, va fomentar la devoció al Stm. Sagrament, al Sagrat Cor de Jesús i a la Mare de Déu, sota l'advocació de les Neus ( 5 d'agost), patrona d'Eivissa.

Després de la seva visita pastoral a Eivissa i Formentera, va convocar el Sínode diocesà del qual va sortir el Catecisme castellà-eivissenc i es va preocupar per l'ensenyament religiós a les escoles de l'Illa.

Al gener de 1935 va ser traslladat a la diòcesi de Lleida, com a successor del bisbe Irurita, traslladat a Barcelona. Allí va continuar promocionant l'Acció Catòlica, va crear l'Asil per sacerdots ancians, va impulsar l'ensenyament religiós i les Congregacions Marianes.

El 20 juliol 1936 van començar a Lleida les matances i els incendis. Després d'un primer assalt al Palau Episcopal, del qual Mons. Huix va sortir il·lès, al migdia es va refugiar a casa d'una família veïna, i uns dies després va marxar a l'horta de Lleida, a casa d'uns pagesos. En image-38d1e27bb5a494e2b63ed891a0609f2ccréixer la persecució, i per no comprometre amb la seva presència la família que l'havia acollit, el Bisbe va decidir lliurar-se a la Guàrdia Civil,  essent conduït a la presó de Lleida.

Allí va destacar en la pràctica de les virtuts cristianes; distribuïa cada dia entre els presos més necessitats el menjar que li portaven, no va permetre ser rellevat en els oficis més desagradables, animava tots amb la seva paraula, confessava a quants acudien a ell  i el 25 juliol va celebrar clandestinament l'Eucaristia, distribuint-la entre els presos.

Va arribar una ordre de Barcelona perquè els presos de més rellevància, fossin conduïts allí per ser jutjats per un tribunal. En el camí del trasllat, al passar davant del cementiri, els van barrar el pas un grup armat que van fer baixar als viatgers. En baixar, el Bisbe va dir: "Ja som a Sants !", frase popular catalana que indica final del viatge.

Era la matinada del 5 d'agost, festa de la Mare de Déu de les Neus, patrona d'Eivissa, va ser conduït amb vint presos més, seglars catòlics, al cementiri de Lleida. Ell va demanar ser afusellat l'últim, i així va aconseguir donar l'absolució a tots els seus companys de martiri. El gest va molestar a un milicià i quan el tir disparat li va ferir la mà dreta, Mons. Huix va aixecar penosament l'esquerra. Exercint el seu ministeri, va consumar el seu lliurament total a Déu i a les ànimes .

Miquel Rierola i Puigderajols

  • Miquel Rierola i Puigderajols

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte