''Les coses tenen valor, les persones dignitat'', però alguns ho ignoren

La frase és de Kant, encara que el concepte pertany a la tradició judeocristiana, que veu l´home –home i dona– creats a imatge de Déu (Gn 1, 27). La dignitat de tota persona humana és avui àmpliament reconeguda en declaracions internacionals, constitucions i ordenaments jurídics de tot el món. La dignitat comporta drets propis –els drets humans– image-7055f8df644a0b60ecf3d499021bb8d4que són inherents a la persona. Els estats simplement els reconeixen i els promulguen, però aquests drets són innats. I entre aquests drets n´hi ha un primordial, sense el qual els altres no tenen sentit: el dret a la vida.

El dret a la vida de tot ésser humà, des de la concepció fins a la mort natural és àmpliament reconegut, respectat i defensat per molta gent, però alguns no s´hi avenen.

Encara hi ha llocs on la vida val molt poc i sovinteixen els assassinats. Hondures i Veneçuela es porten el palmell. El 2012, a Hondures van morir per agressió 7,172 persones (85,5 per cada 100.000 habitants, enfront de les nou de la mitjana mundial). A Veneçuela es van registrar 21.692 assassinats el 2012 (a raó de 73 morts violentes per cada 100.000 habitants). Mèxic tampoc es queda enrere. Només Ciutat Juárez, situada al nord de Mèxic i tristament coneguda pels relats d´assassinats sense resoldre i tirotejos entre grups delictius, va registrar 3,116 homicidis el 2010, amb una mitjana de vuit morts violentes per dia, encara que, afortunadament, la xifra va disminuir a 2.086 assassinats el 2011 i a 750 casos el 2012.

Una altra manera escandalosa de manca de respecte a la vida són les guerres. A Síria, durant 21 mesos de guerra civil s´afirma que han mort de manera violenta unes 45.000 persones, 30.000 d´elles civils.

Capítol a part mereix l´avortament, un veritable “holocaust silenciós” com l´ha qualificat recentment el Bisbe de Sant Sebastià. Segons el doctor Bryan Clowes, de Human Life International, els avortaments provocats al món des de 1973 ascendeixen a més de 1.700 milions i la tendència és a augmentar.

Davant aquestes dades aterridores, la passada setmana ens ha portat dues bones notícies en favor de la cultura de la vida. Una va ser l´aprovació per les Nacions Unides del Tractat sobre el Comerç d´Armes per una aclaparadora majoria. Amb aquest tractat, la venda internacional d´armes queda lligada a la qualificació que el país comprador tingui en matèria de drets humans. Ha estat un procés laboriós que ha suposat set anys de negociacions diplomàtiques i més de 10 de campanya per part de la societat civil. Encara hi ha molt camí per caminar, però aquest és un pas important.

La segona es refereix a la celebració del Dia Internacional de la Vida 2013 que el passat 6 d´abril es va celebrar a tot el món. A Espanya ha tingut lloc per tercer any consecutiu, amb concentracions a 30 ciutats espanyoles. A Madrid 486 associacions van convocar l´acte central d´aquesta celebració a la Puerta del Sol amb una assistència xifrada pels organitzadors en 25.000 persones. Els convocants van demanar la derogació immediata de l´actual llei de l´avortament per així «recuperar la cultura de la vida». Alhora van expressar el seu suport a la iniciativa Un de nosaltres que busca la protecció jurídica de la vida i la dignitat humana en tota la Unió Europea.

És veritat que queda molt per fer, però cal anar fent passos en sentit positiu. Un bon amic em deia: “no es tracta únicament de denunciar els governs per aquesta deriva avortista. Cal, també, estudiar i investigar, amb obstinació, -des dels múltiples àmbits de les humanitats-la realitat del do de la vida. I col · laborar, de forma intel·ligent i operativa, amb aquelles organitzacions socials que treballen en la defensa d´aquesta vida humana.” I afegia, qui som catòlics i creients tenim, així mateix, que resar molt, moltíssim, perquè la misericòrdia de Déu ens abast en el nostre compromís ferm d´edificar una cultura de la vida.” D´acord. Subratllaria la idea de treballar en solucions constructives, incloent ajudar a les mares en risc d´avortament, aprofundir i difondre de totes les maneres possibles la dignitat incommensurable de tot ésser humà, amb tots els seus drets innats i treballar per la seva protecció social i jurídica.

Domènec Melé

  • Prof. Domènec Melé

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte