«Morir en Pau: Pal·liatius versus Eutanàsia»
Fa uns mesos es va estrenar «Morir en Paz: Pal·liatius vs Eutanàsia», un documental de Goya Producciones (en col·laboració amb la Fundació Cari Filii, l'Associació Catòlica de Propagandistes i la Fundació Telefamilia).
El documental parla sobre les cures pal·liatives com un abordatge d'atenció als malalts autènticament respectuós amb la dignitat de la persona. Sent una alternativa a l'eutanàsia que cada vegada es promou i s'identifica com si fos la manera més digna de morir, sense dimensionar lo nociu que resulta.
La producció sorgeix com una resposta davant el debat que s'ha vingut desenvolupant en els últims mesos a Espanya sobre la legalització de l'eutanàsia. No obstant això és una realitat que s'està vivint en molts països, provocada per la situació de pandèmia.
Per aquesta raó es vénen impulsant en els governs lleis que sota el discurs d'una «mort digna», realment estan forçant al fet que en les societats no es respecti el valor de la vida ni la dignitat del malalt en condicions avançades de malaltia.
Els comparteixo a continuació el documental complet, és un recurs molt valuós! També poden obtenir més informació en www.morirenpaz.org
El documental parla sobre les cures pal·liatives com un abordatge d'atenció als malalts autènticament respectuós amb la dignitat de la persona. Sent una alternativa a l'eutanàsia que cada vegada es promou i s'identifica com si fos la manera més digna de morir, sense dimensionar lo nociu que resulta.
La producció sorgeix com una resposta davant el debat que s'ha vingut desenvolupant en els últims mesos a Espanya sobre la legalització de l'eutanàsia. No obstant això és una realitat que s'està vivint en molts països, provocada per la situació de pandèmia.
Per aquesta raó es vénen impulsant en els governs lleis que sota el discurs d'una «mort digna», realment estan forçant al fet que en les societats no es respecti el valor de la vida ni la dignitat del malalt en condicions avançades de malaltia.
Els comparteixo a continuació el documental complet, és un recurs molt valuós! També poden obtenir més informació en www.morirenpaz.org
Respectem els ritmes naturals de la vida
Com a metge que treballa en l'àrea de cures pal·liatives em vaig sentir plenament identificat amb els testimoniatges que es comparteixen en aquest documental, puc sumar-me a les seves paraules.
Coincideixo que encara que en aquestes etapes avançades de malaltia les persones poden experimentar molt de sofriment (no sols físic sinó integral), és molt esperançador saber que hi ha una possibilitat de mitigar aquest dolor respectant la dignitat de les persones.
Respectant els ritmes naturals de la vida i de la mort. Accelerar el procés de morir amb l'eutanàsia o el suïcidi assistit si bé pot ser una sortida per a acabar tant de dolor, és una alternativa nociva.
Obre més bretxa de dolor i sofriment, perquè que més dolorós que una societat en la qual es pot determinar els qui viuen i els qui moren?
La vida és valuosa sempre
Veient les notícies en molts països ens escandalitzem de com es viuen la violència, les guerres, les injustícies, els homicidis, entre altres. Reclamem que es respectin els drets i la dignitat de la vida de les persones més vulnerables.
No és potser necessari tenir una postura similar davant el malalt, el fràgil, el que espera ser tractat com a persona valuosa, amb compassió i misericòrdia? No podem consentir tantes paradoxes i contradiccions, la vida és valuosa sempre. Fins i tot en la feblesa i en la malaltia, el malalt no és inútil ni menys valuós.
En aquest sentit em semblen molt eloqüents les paraules del papa Francesc que recorda que: «El context sociocultural actual està erosionant progressivament la consciència del que fa que la vida humana sigui preciosa.
De fet, la vida es valora cada vegada més per la seva eficiència i utilitat, fins al punt de considerar com a «vides descartades» o «vides indignes» les que no s'ajusten a aquest criteri.
En aquesta situació de pèrdua dels valors autèntics, s'esquerden també els deures inderogables de solidaritat i fraternitat humana i cristiana».
Alleujament al sofriment
Una de les experiències que he viscut acompanyant a persones amb malaltia en fase terminal, és que molts certament enmig dels seus dolors i desesperació veuen la possibilitat de la mort com un descans i un alleujament. Fins i tot poden fer peticions d'eutanàsia.
Però el que amaga aquesta petició és un reclam més profund de sentir acolliment i alleujament d'un sofriment insuportable, que quan tenen una bona atenció pal·liativa els porta a veure les coses amb altres ulls. El que més volen llavors no és morir sinó, no sofrir.
És per això que, promoure l'eutanàsia és una sortida molt *facilista i que mou també interessos econòmics sota una lògica de rendibilitat i de números, les persones passen a perdre el seu valor. Per què de la mateixa manera no s'apel·la a promoure i a disposar de serveis i centres de cures pal·liatives?
No és just que es promogui un camí sota l'eufemisme de mort digna sense que les persones no coneguin les alternatives que els ofereix la medicina pal·liativa, entre elles la capacitat de proveir la mort més digna de totes.
Una de les experiències que he viscut acompanyant a persones amb malaltia en fase terminal, és que molts certament enmig dels seus dolors i desesperació veuen la possibilitat de la mort com un descans i un alleujament. Fins i tot poden fer peticions d'eutanàsia.
Però el que amaga aquesta petició és un reclam més profund de sentir acolliment i alleujament d'un sofriment insuportable, que quan tenen una bona atenció pal·liativa els porta a veure les coses amb altres ulls. El que més volen llavors no és morir sinó, no sofrir.
És per això que, promoure l'eutanàsia és una sortida molt *facilista i que mou també interessos econòmics sota una lògica de rendibilitat i de números, les persones passen a perdre el seu valor. Per què de la mateixa manera no s'apel·la a promoure i a disposar de serveis i centres de cures pal·liatives?
No és just que es promogui un camí sota l'eufemisme de mort digna sense que les persones no coneguin les alternatives que els ofereix la medicina pal·liativa, entre elles la capacitat de proveir la mort més digna de totes.
Les cures pal·liatives i l'esperança
És molt reconfortant veure en aquest documental no sols els testimoniatges dels professionals que treballen en cures pal·liatives, sinó d'aquells als qui van dirigits aquestes cures.
Persones amb malalties avançades, en estat terminal i també els seus familiars, reconeixent que encara que la seva vida a poc a poc es va apagant roman viva l'esperança i hi ha sentit fins i tot enmig de tant de sofriment.
Per a acabar, vull rescatar un fragment de la carta «Samaritanus Prima». Allí es fa èmfasi en la importància de les cures pal·liatives com l'alternativa més adequada des de l'ètica i la moral per a atendre els malalts en estat avançat de malaltia:
«La medicina pal·liativa constitueix un instrument preciós i irrenunciable per a acompanyar al pacient en les fases més doloroses, penoses, cròniques i terminals de la malaltia.
Les així anomenades cures pal·liatius són l'expressió més autèntica de l'acció humana i cristiana de la cura, el símbol tangible del compassiu «estar» al costat del que sofreix… ».
Espero que aquest documental i aquesta reflexió els ajudi a tots a conèixer una mica millor l'impacte que tenen les cures pal·liatives en les persones que sofreixen.
És molt reconfortant veure en aquest documental no sols els testimoniatges dels professionals que treballen en cures pal·liatives, sinó d'aquells als qui van dirigits aquestes cures.
Persones amb malalties avançades, en estat terminal i també els seus familiars, reconeixent que encara que la seva vida a poc a poc es va apagant roman viva l'esperança i hi ha sentit fins i tot enmig de tant de sofriment.
Per a acabar, vull rescatar un fragment de la carta «Samaritanus Prima». Allí es fa èmfasi en la importància de les cures pal·liatives com l'alternativa més adequada des de l'ètica i la moral per a atendre els malalts en estat avançat de malaltia:
«La medicina pal·liativa constitueix un instrument preciós i irrenunciable per a acompanyar al pacient en les fases més doloroses, penoses, cròniques i terminals de la malaltia.
Les així anomenades cures pal·liatius són l'expressió més autèntica de l'acció humana i cristiana de la cura, el símbol tangible del compassiu «estar» al costat del que sofreix… ».
Espero que aquest documental i aquesta reflexió els ajudi a tots a conèixer una mica millor l'impacte que tenen les cures pal·liatives en les persones que sofreixen.
- Alvaro Díaz, vía Catholic-Link.
