Actualitat a Temes d'Avui > Panorama

Què pensava sant Josepmaria sobre Hitler i el nazisme?

Al gener de 1992, poc abans de la beatificació de Josepmaria Escrivà (el 17 de maig de aquell mateix any), la revista nord-americana Newsweek va publicar unes declaracions de Vladimir Felzman sota el títol A Questionable Sant en què aquest explicava que li havia quedat molt marcat en la seva ment que Escrivà li hauria comentat una vegada que Hitler havia estat acusat injustament de matar a 6 milions de jueus, quan en realitat només havia matat a 4 milions. (Literalment, Felzmann afirmava: ‘He told em that Hitler had been unjustly Accused of killing 6 million Jews,’ Feltzman says. ‘In fact, he had killed only 4 million’. That stuck in my mind).

Felzmann va ser membre de l’Opus Dei i va conèixer a Escrivà en 1965 i va ser ordenat sacerdot el 1969. Va deixar de pertànyer a l’Opus Dei a 1982: en aquest moment, Vladimir Felzmann no tenia res contra el fundador de l’Obra, a qui admirava, tot i que mostrava distància amb el seu successor, ja que considerava que havia fossilitzat l’esperit original. Només algun temps després afirmaria que Josepmaria Escrivà minimitzava l’holocaust.

No estic en condicions de jutjar els motius de les afirmacions de Felzmann, que daten de fa més de mig segle. No obstant això, sí que puc assegurar que tots els que han intentat examinar aquesta afirmació s’han trobat amb testimonis que afirmen tot el contrari. He procurat recollir tres, que al seu dia van reproduir alguns mitjans, i els he completat –quan ha estat possible– amb converses directes amb algunes persones que podien testificar sobre això.

El primer testimoni és de l’historiador François Gondrand (París), un dels primers membres francesos de l’Opus Dei que va conviure a Roma amb Felzmann en els anys seixanta a la casa central de l’Opus Dei. És autor de la biografia Au pas de Dieu, Josepmaria Escrivà, fondateur de l’Opus Dei (Paris, France Empire, 1991). Li pregunto:

- ¿Tenia Felzmann, quan vostè el va conèixer, un tracte d’especial confiança amb Escrivà?

- Vaig viure a Roma durant un any, al costat de Vladimir Felzmann, en les mateixes condicions de proximitat al fundador que jo. Vèiem a Escrivà amb força freqüència, perquè estàvem rebent formació en un edifici contigu al seu, però sense viure en la intimitat amb ell. Diria que tenia la mateixa confiança que els altres estudiants que estàvem allà.

- Com tenien lloc els contactes amb el fundador?

- Normalment solíem estar de tertúlia en un saló gran quan ell anava per estar amb nosaltres, una estona, entre quinze i trenta minuts. Jo he sentit dels seus llavis les mateixes coses que el futur sacerdot Felzmann.

- Li va sentir vostè dir alguna cosa semblant al que assegura haver sentit Felzmann?

- Pel que fa a mi, puc donar fe que he sentit a Josepmaria Escrivà referir-se en termes molt durs, i en diverses ocasions, al nazisme i a el feixisme. També em consta, per exemple, que Escrivà va fer difondre d’amagat a Espanya l’encíclica de Pius XI en què es condemnava el nazisme, tot i que en aquest país es prohibís la seva publicació fins a molts anys després.

- Li va sentir vostè parlar de Hitler?

- Certament. En una ocasió vaig sentir dir a Escrivà, amb un vocabulari molt cru que considerava que el poble alemany tenia la gran desgràcia d’haver estat governat durant uns anys per “el major bastard que la terra hagi conegut”. Estàvem presents en aquella reunió un centenar de persones. No sé si Vlad Felzmann estava entre ells. Per la meva banda, aquell judici contundent em va tocar profundament, perquè el meu pare havia mort precisament en el front de França, quan era presoner de guerra dels nazis.

Un altre exemple de l’actitud d’Escrivà és la carta de l’advocat i enginyer espanyol Domingo Díaz-Ambrona, escrita poc després de la publicació de l’article de Newsweek i dirigida a diversos mitjans de comunicació. Al Catholic Herald de Manchester va ser publicada el 28 de febrer de 1992. En ella diu:

He llegit unes declaracions sobre el venerable Escrivà de Balaguer en relació amb Hitler i el nazisme, que, pels fets que vaig a exposar a continuació, estic en situació de provar que constitueixen una completa falsedat.

Durant una trobada casual amb tren, en la línia Madrid-Àvila, al mes d’agost de 1941 –gairebé amb tota seguretat el dia 11– vaig tenir oportunitat de parlar amb ell sobre la situació històrica que travessàvem. Estàvem en un moment decisiu de la història d’Europa: recordo que jo tenia un gran desig d’arribar a les Navas del Marquès, per assabentar-me per la ràdio de l’avançament de les tropes alemanyes en territori rus.

Jo acabava de tornar d’un viatge a Alemanya i havia pogut captar la por dels catòlics a manifestar les seves conviccions religioses. Això m’havia portat a recelar del nazisme, però com molts espanyols, ens ocultaven els aspectes negatius de sistema i de la filosofia nazi, enlluernats per una propaganda d’una Alemanya que es presentava com la força que anava a aniquilar per fi al comunisme. I vaig voler saber l’opinió d’aquell sacerdot a què només coneixia perquè havia batejat la meva filla durant la guerra civil, en el “Sanatorio Riesgo”, que estava sota protecció de la bandera anglesa.

Per totes aquestes raons que acabo d’exposar, em va sorprendre profundament, en aquells moments la resposta contundent d’aquell sacerdot, que tenia una informació molt precisa de la situació de l’Església i dels catòlics sota el règim de Hitler. Em va parlar amb molta força en contra d’aquest règim anticristià, amb un vigor que posava de manifest el seu amor a la llibertat. Cal fer notar que no era fàcil trobar a Espanya en aquell temps persones que condemnessin amb tanta contundència el sistema nazi i que denunciessin amb tanta claredat la seva arrel anticristiana. Aquella conversa em va quedar profundament gravada.

No sóc de l’Opus Dei, però conec la vida santa dóna aquest sacerdot i puc afirmar rotundament que qui sostingui una opinió contrària en aquest sentit no busca més que entelar inútilment la imatge d’un futur beat de l’Església, que era a més de ser un home sant, un gran enamorat de la llibertat”.

Rolf Thomas, sacerdot alemany, va viure a Roma amb sant Josepmaria des de 1964 fins a la seva mort el 1975. L’any 2001, després de la publicació d’un article en el qual es reproduïen les velles acusacions de Felzmann, va redactar un breu testimoni sobre el fundador de l’ Opus Dei que em sembla concloent:

Vaig conviure amb ell a Roma durant els últims onze anys de la seva vida, i puc donar fe que la seva repulsa del nazisme va ser clara, rotunda, inequívoca. A més de nombroses converses privades, recordo, per exemple, que el 15 de gener de 1974, parlant públicament del que li havia fet patir, el 1940, l’amenaça del nazisme; es va referir a Hitler com “aquest tirà violent, un boig”.

Sí sóc testimoni que el beat Josepmaria tenia afecte i admiració pel poble alemany, afecte que –com ens deia ell mateix als alemanys– havia heretat dels seus pares. En aquella època era freqüent –pensem en les pel·lícules, per exemple– identificar els conceptes “alemany” i “nazi”. Per això jo penso que potser aquests sentiments del beat Josepmaria cap al poble alemany poden haver dut a Vladimir Felzmann, que quan va viure a Roma era un jove amb un coneixement molt imperfecte del castellà, a considerar-després, retrospectivament, simpatitzant del nazisme. Però es tracta, per descomptat, d’un greu error.

 

Ricard Estarriol

  • Ricard Estarriol

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte