Vida Sacerdotal > Formació i vida

Un català, clau importantíssima de la vida i del pontificat de Joan Pau II

image-1bdf873c3f29888625be435bb7f91534Aquest any estem celebrant amb molt de goig l’aniversari del naixement de sant Joan Pau II. Per José Orlandis, que ha estat gran historiador de l’Església, Joan Pau II ha estat el Papa que ha gaudit de major prestigi. Per santa Teresa de Calcuta, Joan Pau II ha estat “el millor obsequi de Crist a l’Església actual”. Pel que fou President de la Societat Mariològica Espanyola, pare Francesc de Paula Solá, jesuïta: “Cap altre Papa ha estat més marià”. Son innumerables els grans fets el seu pontificat: la canonització de sant Josemaría Escrivá de Balaguer,... Joan Pau II ha estat considerat, i mereix ser considerat, un dels Papes més importants de tota la història de l’Església.

            Essent un Papa tant gran, ha fet un bé immens a l’Església. L’atemptat que va sofrir va debilitar molt la seva força vital. Si alguna cosa hagués pogut donar nova i gran força al cos i a l’ànima del Papa ferit, hauria estat quelcom de grandíssima importància per a la història de l’Església, quelcom que hauria canviat el seu curs. En el que segueix mostraré que es pot creure de manera molt ferma que un tal gran enfortiment espiritual del Papa Joan Pau II ha estat degut al sacerdot català Josep Maria Solé Romá, claretià. Resultant, doncs, grandíssima la importància d’aquest religiós.

            La meva opinió i la de molts altres és que el pare Solé ha estat un gran sant. A Barcelona, tres dies abans del atemptat del Papa, va sofrir un atemptat. Una bala va travessar el seu coll, partint-li un nervi, que l’afectava el braç. Els dos atemptats van ser com una mateixa cosa, ja que van ser molt similars en les seves circumstàncies i en les reaccions de les víctimes.

            El pare Solé, quan va conèixer que el Papa havia tingut un atemptat, va quedar molt impressionat, oferint la seva vida i el seu dolor pel bé del Papa. De manera sorprenent la salut del Papa va millorar ràpidament, mentre el pare Solé va quedar amb un dolor físic terrible, agudíssim, continuo, que l’impedia dormir. A això hi ha que afegir les seves mortificacions voluntàries, algunes d’elles notables. Quan el pare Solé va tenir la possibilitat mèdica de ser alliberat del sofriment, va elegir continuar amb el seu dolor martirial fins a la mort. Mai es va queixar del seu dolor casi insuportable. Sempre estava content de patir tantíssim per amor al Papa. El pare Solé no va morir màrtir, però va viure el seu martiri més de déu anys, casi onze.

El pare Solé a pesar de ser un crucifix vivent, d’estar malalt de peus a cap, de tenir tant gran i continu dolor, seguia sempre plenament espiritual i lúcid, gaudint d’un perfecte equilibri i tenint un gran do de consell. Les religioses Mínimes de Valls el recorden “alegre i jovial, com si el seu braç fos d’un altra persona (...). Sempre amb el somriure als llavis (...). Semblava un àngel”. A ell, totalment sacerdot, totalment pastor, llama de caritat, el recordo molt exigent amb si mateix, mentre que amb mi era molt caritatiu, misericordiós, sempre servicial, sempre disponible, es donava amb tota generositat, humaníssim, sempre atent i serè, sempre senzill i humil, dolcíssim i pacient. Tot això només pot explicar-se per una extraordinària sobrenaturalitat o per un miracle continuat. El seu perllongat martiri va tenir d’estar sostingut per una gran unió mística.

A ningú se li escapa que, per la comunió dels sants, un sacrifici tant gran i tant santament viscut per amor al Papa, ha d’haver fet un bé immens a sant Joan Pau II, i ha, doncs, d’haver impulsat molt la seva tasca com a Papa, ha d’haver estat una pluja de roses sobre l’Església, canviant el curs de la història.

            Donat que tenim que estimar al Papa amb molt d’afecte, crec que l’heroic amor del pare Solé al Sant Pare mereix ser escrit amb lletres d’or a la història de l’Església, doncs ens ofereix un meravellós exemple d’amor al Papa, el qual ha redundat en tant bé per al Papa i per a l’Església.

En definitiva, crec que en el centenari del naixement de sant Joan Pau II resulta molt oportú recordar aquest fet d’aquest tant il·lustre, sant i savi sacerdot, honra i glòria de Catalunya. Fet que, en la meva opinió, mereix ocupar un lloc destacat en totes les biografies de sant Joan Pau II, doncs, de fet, en la història s’avança més amb el fer dels sants que amb les coses externes, per grans que aquestes puguin ser o semblar.  

             Dr. Josep Maria Montiu de Nuix, prevere

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte