"Hem de preservar la possibilitat de discrepar sense conseqüències professionals funestes"

Harpers Magazine-carta derecho discrepar

8/07/2020. Més de 150 escriptors i acadèmics han signat una carta en la qual reclamen el lliure debat d'idees sense ser represaliats per això. Podria semblar una petició per a prendre en consideració si es referís a Corea del Nord o la Xina, però aquests intel·lectuals denuncien una creixent coacció ideològica en el si de les societats liberals.

Amb el títol «Una carta sobre la justícia i el debat obert», 150 personalitats del món cultural han estampat la seva signatura en la carta que ha publicat la revista Harper's. En el centre està la naturalesa del debat als Estats Units i per extensió en el món occidental.

Signen escriptors com Martin Amis, J.K. Rowling i Salman Rushdie; acadèmics com Noam Chomssky i Francis Fukuyama; columnistes com David Brooks i Michjelle Goldberg; professors universitaris i personalitats com Michael Ignatieff, antic líder del Partit Liberal del Canadà, escriptor i acadèmic o el jugador d'escacs i activista social Garry Kasparov, entre altres.

Els autors aplaudeixen les protestes per la justícia racial i social que van arrencar als Estats Units amb motiu de la mort de l'afroamericà George Floyd a mans de la policia i que s'han reproduït en moltes ciutats del món. Però al costat d'aquest aspecte positiu denuncien que «s'intensifiqui un nou conjunt d'actituds morals i compromisos polítics que tendeixen a afeblir les nostres normes de debat obert i de tolerància de les diferències en favor d'una conformitat ideològica».

El perill de l'extensió d'una actitud censora

Els signants, en la seva carta, afirmen que «el lliure intercanvi d'informació i idees, la saba d'una societat liberal, està tornant-se cada dia més limitat». No amaguen la seva animadversió a les maneres bastes i demagògiques de Donald Trump i sentencien que «era esperable de la dreta radical, però l'actitud censora està expandint-se en la nostra cultura: hi ha una intolerància als punts de vista contraris, un gust per avergonyir públicament i condemnar a l'ostracisme, i una tendència a dissoldre qüestions polítiques complexes en una certesa moral encegadora».

Defensen la llibertat d'expressió i de pensament, així com la confrontació d'idees i opinions com a trets centrals de les democràcies liberals: «Defensem el valor de la rèplica contundent i fins i tot corrosiva des de tots els sectors. Ara, no obstant això, resulta massa freqüent escoltar les crides als càstigs ràpids i severs en resposta al que es percep com a transgressions de la parla i el pensament».

Aversió al risc en molts àmbits professionals

La carta a Harper's no esmenta cap cas concret, però sí que denuncia assetjament i a vegades funestes conseqüències professionals, a aquells que han gosat enfrontar-se a les noves «certeses morals». Són recognoscibles casos recents com el de J.K. Rowling, creadora de la saga «Harry Potter» ha rebut nombroses desqualificacions en les xarxes socials per argumentar la seva postura davant les persones transgènere (també va rebre el suport d'organitzacions i destacades feministes franceses en una altra carta oberta («Nous, féministes, soutenons J.K. Rowling contre le lynchage donis activistes trans») aquesta publicada en Le Figaro).


James Bennet - The New York Times

En el sector periodístic es pot esmentar el cas del director d'Opinió de The New York Times, James Bennet. La seva falta va ser permetre la publicació d'una columna d'opinió del senador Tom Cooton, partidari de la mobilització de l'exèrcit per actuar contra les violentes protestes per la brutalitat policial, i va obtenir el rebuig... dels mateixos periodistes del periòdic. El 4/06/2020 Bennet explicava les raons de la publicació de l'article i la seva posterior dimissió.

Al marge de cada cas concret de coacció, insult, censura o expulsió «el resultat ha consistit a estrènyer constantment els límits del que es pot dir sense amenaça de represàlies. Ja estem pagant –escriuen els autors de la carta– el preu amb una major aversió al risc per part d'escriptors, artistes i periodistes, que temen pels seus mitjans de vida si s'aparten del consens, o fins i tot si no estan d'acord amb prou zel».

Defensa de la llibertat amb arguments i persuasió

Els signants denuncien que «la restricció del debat, la dugui a terme un Govern repressiu o una societat intolerant, perjudica aquells sense poder i minvament la capacitat per a la participació democràtica de tots». I continuen: «La manera de derrotar les males idees és l'exposició, l'argument i la persuasió, no tractar de silenciar-les o desitjar expulsar-les».

La creació artística, però també el periodisme o la recerca científica, necessiten espais de llibertat. La carta Per la justícia i el debat obert acaba sentenciant que «com a escriptors necessitem una cultura que ens deixi espai per a l'experimentació, l'assumpció de riscos i fins i tot els errors. Hem de preservar la possibilitat de discrepar de bona fe sense conseqüències professionals funestes. Si no defensem allò del que depèn el nostre propi treball, no hauríem d'esperar que el públic o l'estat el defensin per nosaltres».

Rowling-Harry Potter

Per a saber més sobre aquesta batalla cultural

Carta Sobre la justícia i el debat

· Harper's Magazine, 7/07/2020, original anglès
· El País, 8/07/2020, en versió castellana
· El País, 7/07/2020, article


J.K. Rowling i les persones trans

· Jkrowling.com 10/06/2020 l'autora explica la seva postura sobre les persones trans (en anglès)
· Aceprensa, 16/06/2020, Síntesi de l'assaig de Rowling.
· Le Figaro, 11/06/2020, carta de suport a JK Rowling de feministes i lesbianes.


James Bennet, dimiteix el cap d'opinió de The New York Times per permetre un article a favor de mobilitzar a l'Exèrcit

· Bennet explica la seva decisió de permetre la polèmica columna d'opinió, 4/06/2020
· La Vanguardia, Article del 8/06/2020

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte