Medi ambient: dotze idees claus del papa Francesc

L'encíclica Laudato Si', de la qual el 24 de maig de 2020 es compleixen cinc anys de la seva publicació pel Papa Francesc, inclou molts temes coneguts d'ètica mediambiental, però inclou també aspectes innovadors respecte a la literatura convencional. Sense voler ser exhaustiu, sintetitzo algunes idees que em semblen significatives, també pensant en l’empresa (entre parèntesis, hi ha els números de referència de l’encíclica).

Les cinc primeres són conceptuals. Expliciten com entén el Papa l’ecologia i la filosofia de fons que es troba al darrere de les seves propostes.

1. La Terra és la nostra casa comuna, on habita la família humana (1, 52). No és, doncs, només un gran ecosistema en què ens trobem immersos i que cal cuidar en benefici de tothom. La idea de “casa” o “llar” indica un espai estimat i compartit, on la família conviu i que sent com a una cosa pròpia, amb la responsabilitat de tenir-ne cura i de mantenir-la en condicions agradables. Qui viu en aquesta “casa comuna” és la humanitat, que el Papa no dubta a qualificar com a “família humana”.

2. Els problemes ecològics inclouen l’ésser humà. Són problemes ecològics la creixent contaminació de l’aire, de les aigües i del sòl, l’acumulació de deixalles i la cultura del rebuig, el canvi climàtic, l’escassetat d’aigua i la pèrdua de la biodiversitat, però també la destrucció de l’ambient humà, amb problemes de deteriorament de la qualitat de vida de l’home, la degradació social, la manca d’equitat mundial i l’afebliment de les relacions humanes (5, 16, 20-59, 152). No pot ser real un sentiment d’unió íntima amb els altres éssers de la natura si, al mateix temps, al cor no hi ha tendresa, compassió i preocupació pels éssers humans. (91) 

3. La natura s’ha de considerar com a creació i com un llibre a través del qual Déu ens parla; un llibre esplèndid que ens deixa entreveure algunes coses de la bellesa i la bondat divines (12, 117, 138). Un projecte de l’amor de Déu en què cada criatura té un valor i un significat, i en què tots els éssers humans estan interconnectats (76, 240).

4. En els problemes ecològics, hi ha responsabilitat humana: hi ha pecats contra la creació (6, 8). La cultura i les estructures socioeconòmiques també hi tenen la seva influència, però, al capdavall, els problemes ecològics depenen de la conducta de les persones (6). La violència que hi ha al cor de l’home, ferit pel pecat, també es manifesta en els símptomes de malaltia que podem veure en el terra, en l’aigua, en l’aire i en els éssers vius (2).

5. Hi ha una íntima relació entre els pobres i la fragilitat del planeta (16). Els pobres són aquells a qui més afecten la contaminació, l’escassetat d’aigua, l’explotació desmesurada de recursos naturals i els abocadors sense cap control (20, 25, 29, 48, 51).

Les tres següents són de caràcter normatiu:

6. Hi ha un ordre natural en el medi ambient i en la vida humana que ha de ser respectat (20). La Terra ens precedeix i ens ha estat donada; l’ésser humà, dotat d’intel·ligència, ha de respectar les lleis de la natura i els delicats equilibris entre els éssers d’aquest món (68). El Papa suggereix que és el moment de tornar a fixar-se en la realitat i en els límits que imposa, els quals, al mateix temps, són una possibilitat de desenvolupament humà i social més sa i més fecund (116).

7. La Terra és essencialment una herència comuna i els seus fruits han de beneficiar tothom (93). Una correcta comprensió de la Bíblia ens fa veure com a administradors responsables de la Creació, i no pas com a propietaris i dominadors, autoritzats a espoliar-la en benefici dels propis interessos (2, 116). La preocupació per les generacions futures, i la solidaritat intergeneracional que se’n deriva, s’ha d’harmonitzar amb la solidaritat intrageneracional amb tots els desvalguts actuals (159).

8. Cal reconèixer un “deute ecològic”, particularment entre el Nord i el Sud, generat al llarg del temps, amb danys ecològics locals relacionats amb exportacions de determinades matèries primeres, amb desequilibris comercials i amb la contaminació global creada per països desenvolupats.

Finalment, quatre idees com a criteris d’acció:

9. Cal promoure una “ecologia integral” –ambiental, econòmica i social– (5, 16, 124, 138ss). Les situacions no es poden analitzar aïlladament, centrant-se només en un dels aspectes, perquè el llibre de la natura és únic i indivisible. L’ecologia integral, que ha de ser viscuda amb alegria i autenticitat, també abasta el nostre entorn més proper, la vida, la sexualitat, la família, les relacions socials, etc. (6) i, particularment, el valor del treball (124).

10. Convé recuperar una visió profunda de la natura i reconèixer el valor propi de cada criatura (14, 16, 60, 113, 144), transcendint el llenguatge de les matemàtiques o de la biologia, tot contemplant la natura i connectant amb l’essència del que és humà (11). No n’hi ha prou amb les normatives uniformes i les intervencions tècniques (144).

11. Les solucions ecològiques han d’incloure diàleg, actuacions tant institucionals com personals, i el recurs a la cultura i a l’espiritualitat (14, 142, 163). L’aspecte social arriba progressivament a les diverses dimensions, que van des del grup social primari, la família, passant per la comunitat local i la nació, fins a la vida internacional. Les actuacions individuals inclouen petites accions quotidianes, educació, creativitat i pressió sobre els qui tenen el poder polític, econòmic i social (211, 181, 206). També cal recórrer a les diverses riqueses culturals dels pobles, a l’art i a la poesia, a la vida interior i a l’espiritualitat (63).

12. Cal fer una autèntica “conversió ecològica” i “apostar per un altre estil de vida” (203-208; 216ss), sense obsessionar-se pel consum (222). La conversió ecològica ha de portar el creient a desenvolupar la seva creativitat i el seu entusiasme per resoldre els drames del món, a entendre la seva superioritat no com a motiu de glòria personal o de domini irresponsable, sinó com una capacitat diferent, que, al seu torn, li imposa una greu responsabilitat que neix de la seva fe (220). El camí passa per recuperar la serena harmonia amb la creació, per reflexionar sobre el nostre estil de vida i els nostres ideals, i contemplar el Creador, que viu entre nosaltres i en tot allò que ens envolta (225).

Domènec Melé, va ser titular de la Càtedra d’Ètica Empresarial, IESE Business School. Doctor en Teologia i en Enginyeria industrial. 


Text de Laudato Si'

Aquest article forma part del número doble 51-52 (2015) de Temes d'Avui. Aquest número especial va sortir amb el títol «Una nova mirada a la casa comuna. La Laudato Si' vista per 8 experts».


Pot consultar-se a: https://lanostrarevista.temesdavui.org/ca/revistes/numero_51-52
Pot sol·licitar-se un número en paper mitjançant un correu a info@temesdavui.org facilitant les seves dades postals.

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte