Catequesi del papa Francesc sobre les Benaurances (5): Benaurats els misericordiosos

Avui parlarem de la cinquena benaurança, que diu: «Benaurats els misericordiosos, perquè ells trobaran misericòrdia» (Mt 5,7). En aquesta benaurança hi ha una particularitat: és l'única en la qual coincideixen la causa i el fruit de la felicitat, la misericòrdia. Els que exerceixen la misericòrdia trobaran misericòrdia.


Aquest tema de la reciprocitat del perdó no sols està present en aquesta benaurança, sinó que és recurrent en l'Evangeli. I com podria ser d'una altra manera? La misericòrdia és el cor mateix de Déu! Jesús diu: «No jutgeu i no sereu jutjats; no condemneu i no sereu condemnats; perdoneu i sereu perdonats» (Lc 6,37). Sempre la mateixa reciprocitat. I la Carta de Jaume afirma que «la misericòrdia se sent superior al judici» (2,13).


Però sobretot és en el Parenostre on demanem: «Perdona les nostres ofenses com nosaltres perdonem als que ens ofenen» (Mt 6,12); i aquesta petició és l'única que es recull al final: «Perquè si vosaltres perdoneu als altres les seves ofenses, us perdonarà també a vosaltres el vostre Pare celestial; però si no perdoneu als altres, tampoc el vostre Pare us perdonarà les vostres ofenses» (Mt 6,14-15; cf. Catecisme de l'Església Catòlica, 2838).


Hi ha dues coses que no es poden separar: el perdó donat i el perdó rebut. Però per a moltes persones és difícil, no poden perdonar. Moltes vegades el mal rebut és tan gran que ser capaç de perdonar sembla com escalar una muntanya molt alta: un esforç enorme; i un pensa: no es pot, això no es pot. Aquest fet de la reciprocitat de la misericòrdia indica que necessitem invertir la perspectiva. Sols no podem, fa falta la gràcia de Déu, hem de demanar-la. Perquè si la cinquena benaurança promet que es trobarà la misericòrdia i en el Parenostre demanem el perdó dels deutes, significa que som essencialment deutors i necessitem trobar misericòrdia.


Tots som deutors. Tots. Amb Déu, que és tan generós, i amb els nostres germans. Tota persona sap que no és el pare o la mare que hauria de ser, l'espòs o l'esposa, el germà o la germana que hauria de ser. Tots estem "en dèficit" en la vida. I necessitem misericòrdia. Sabem que també nosaltres hem obrat malament, sempre li falta alguna cosa al bé que hauríem d'haver fet.


Però precisament aquesta pobresa nostra es converteix en la força per a perdonar! Som deutors, i si, com hem escoltat al principi, se'ns mesurarà amb la mesura amb la qual mesurem als altres (cf. Lc 6,38), llavors ens convé eixamplar la mesura i perdonar els deutes, perdonar. Cadascun ha de recordar que necessita perdonar, que necessita perdó i que necessita paciència; aquest és el secret de la misericòrdia: perdonant s'és perdonat. Per això Déu ens precedeix i ens perdona primer (cf. Rom 5,8). Rebent el seu perdó, nosaltres ens tornem capaços de perdonar. Així, la nostra misèria i la nostra falta de justícia es converteixen en oportunitats per a obrir-nos al Regne dels cels, a una mesura més gran, la mesura de Déu, que és misericòrdia.


D'on ve la nostra misericòrdia? Jesús ens va dir: «Sigueu misericordiosos, com el vostre Pare és misericordiós» (Lc 6,36). Com més s'accepta l'amor del Pare, més s'estima (cf. CIC, 2842). La misericòrdia no és una dimensió entre altres, sinó el centre de la vida cristiana: no hi ha cristianisme sense misericòrdia
[1]. Si tot el nostre cristianisme no ens porta a la misericòrdia, ens hem equivocat de camí, perquè la misericòrdia és l'única meta veritable de tot camí espiritual. És un dels fruits més bells de la caritat (CIC, 1829).


Recordo que aquest tema va ser l’escollit en el primer Àngelus que vaig haver de dir com a Papa: la misericòrdia. I se'm va quedar gravat, com un missatge que com a Papa havia de donar sempre, un missatge que ha de ser quotidià: la misericòrdia. Recordo que aquell dia també vaig tenir l'actitud una mica "desvergonyida" de fer publicitat a un llibre sobre la misericòrdia, acabat de publicar pel cardenal Kasper. I aquell dia vaig sentir amb tanta força que aquest és el missatge que haig de donar, com a bisbe de Roma: misericòrdia, misericòrdia, si us plau, perdó.


La misericòrdia de Déu és el nostre alliberament i la nostra felicitat. Vivim de misericòrdia i no podem permetre'ns estar sense misericòrdia: és com l'aire que respirem. Som massa pobres per a posar les condicions, necessitem perdonar, perquè necessitem ser perdonats. Gràcies!


Papa Francesc
audiència general, Biblioteca del Palau Apostòlic, dimecres, 18 de març de 2020


[1] cf. Sant Joan Pau II Enc. Dives in misericòrdia (30 de novembre de 1980); Butlla Misericordiae Vultus (11 d'abril de 2015); Cart. Apostòlica Misericòrdia et missera (20 de novembre de 2016).

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte