Catequesi del papa Francesc sobre les Benaurances (4) «Benaurats els que tenen fam i set de justícia»


Estimats germans i germanes, bon dia: En l'audiència d'avui continuem meditant sobre el lluminós camí de la felicitat que el Senyor ens ha donat en les Benaurances, i arribem a la quarta: «Benaurats els que tenen fam i set de justícia perquè seran sadollats» (Mateu 5,6).


Ja hem trobat la pobresa d'esperit i el plor; ara ens enfrontem a una altra mena de feblesa, la relacionada amb la fam i la set. La fam i la set són necessitats primàries, es tracta de la supervivència. Cal subratllar-ho: no es tracta d'un desig genèric, sinó d'una necessitat vital i quotidiana, com és l'alimentació.


Però, què significa tenir gana i set de justícia? Certament no estem parlant dels que volen venjança, al contrari, en la benaurança anterior parlem de mansuetud. 

Veritablement les injustícies fereixen a la humanitat; la societat humana té una necessitat urgent d'equitat, veritat i justícia social; recordem que el mal que sofreixen les dones i els homes del món arriba al cor de Déu Pare. Quin pare no sofriria pel dolor dels seus fills?


Les Escriptures parlen del dolor dels pobres i dels oprimits que Déu coneix i comparteix. Per haver sentit el crit d'opressió aixecat pels fills d'Israel –com ens diu el Llibre de l'Èxode (cf. 3, 7-10)– Déu ha baixat a alliberar al seu poble. Però la fam i la set de justícia de la qual ens parla el Senyor és encara més profunda que la legítima necessitat de justícia humana que tot home porta en el seu cor.


En el mateix "Sermó de la Muntanya", una mica més endavant, Jesús parla d'una justícia major que el dret humà o la perfecció personal, dient: «Si la vostra justícia no és major que la dels escribes i fariseus, no entrareu en el Regne dels Cels» (Mateu 5, 20). I aquesta és la justícia que ve de Déu (cf. 1 Corintis 1, 30).


En les Escriptures trobem expressada una set més profunda que la set física, que és un desig en l'arrel del nostre ésser. Un salm diu: «
Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua» (Salms 63, 2). Els Pares de l'Església parlen d'aquesta inquietud que habita en el cor de l'home. Sant Agustí diu: «Ens vas fer, Senyor, per a tu, i el nostre cor està inquiet fins que descansi en tu»[1]. Hi ha una set interior, una fam interior, una inquietud...


En cada cor, fins i tot en la persona més corrupta i allunyada del bé, s'amaga un anhel de llum, encara que es trobi sota enderrocs d'enganys i errors, però sempre hi ha una set de veritat i bondat, que és la set de Déu. És l'Esperit Sant qui desperta aquesta set: Ell és l'aigua viva que ha plasmat la nostra pols, Ell és el buf creador que li va donar vida.


Per això l'Església és enviada a anunciar a tots la Paraula de Déu, impregnada d'Esperit Sant. Perquè l'Evangeli de Jesucrist és la major justícia que es pot oferir al cor de la humanitat, que té una necessitat vital d'ella, encara que no s'adoni[2].


Per exemple, quan un home i una dona es casen, tenen la intenció de fer una cosa gran i bella, i si mantenen viva aquesta set, sempre trobaran el camí a seguir, enmig dels problemes, amb l'ajuda de la Gràcia. També els joves tenen aquesta fam, i no han de perdre-la! És necessari protegir i alimentar en el cor dels nens aquest desig d'amor, de tendresa, d'acolliment que expressen en el seu ímpetu sincer i lluminós.


Cada persona està cridada a redescobrir el que realment importa, el que realment necessita, el que fa la vida bona i, al mateix temps, el que és secundari i del que pot prescindir tranquil·lament.


Jesús anuncia en aquesta benaurança, fam i set de justícia, que hi ha una set que no serà defraudada; una set que, si s'atén serà sadollada i sempre serà satisfeta, perquè correspon al mateix cor de Déu, al seu Esperit Sant que és l'amor i també a la llavor que l'Esperit Sant ha sembrat en els nostres cors. Que el Senyor ens doni aquesta gràcia, la de tenir aquesta set de justícia que és precisament la gana de trobar-lo, de veure a Déu i de fer el bé dels altres!

_____
[1] Confessions I 1,1
[2] cf. Catecisme de l'Església Catòlica, 2017: La gràcia de l'Esperit Sant ens confereix la justícia de Déu. L'Esperit, unint-nos per mitjà de la fe i el Baptisme a la Passió i a la Resurrecció de Crist, ens fa participar en la seva vida.

Autor: Papa Francesc, Audiència de l'11/03/2020

http://w2.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20200311_udienza-generale.html

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte