L’escola cristiana futurista

D’acord, la crisi del COVID-19 ens centra més en com resoldre la problemàtica del quotidià que no pas ens llença a fer prediccions sobre un futur que es presenta problemàtic per a l’acció evangelitzadora de l’Escola Cristiana (EC en endavant). Així i tot, en aquests dies de confinament, atès que ja tenim un espai reservat, és recomanable també reservar un temps per la lectura del llibre Escuelas que “futurean”. La escuela católica y el pacto educativo global del papa Francisco, del teòleg José Laguna, membre del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia i un dels ponents de les darreres Jornades de Pastoral Educativa de l’EC. 

El marc de la lectura proposada, com s’indica en el subtítol del llibre i apareix íntegrament en l’annex, és el «Missatge del Papa Francesc pel llançament del pacte educatiu» amb la finalitat de convocar pel 14 de maig de 2020 una trobada mundial sota el títol «Reconstruir el pacte educatiu global». A hores d’ara, desconeixem si el COVID-19 permetrà aquesta convocatòria o no, però val la pena prendre’s amb serietat la invitació de Francesc a futurejar, mot que crea José Laguna motivat per la creativitat bergogliana, que ha donat veu a accions com primerear, alfarear, misericordiar o balconear  (que no fer balconing!).

Possiblement, l’actual crisi sanitària hagi fet anular o posposar les Jornades de Portes Obertes (JPO) programades per aquests dies en algunes escoles. Possiblement, en les JPO s’hauria fet referència al caràcter humanista i cristià de l’escola per passar, tot seguit, a presentar el currículum acadèmic i des-cobrir el vel d’un quadre d’escola futurista; amb un paradigma educatiu propi donat d’avant-mà, un ús desacomplexat de les tecnologies, les intel·ligències múltiples, la gamificació, l’educació emocional, etc. 

Tot això està molt bé, ens diu l’autor d’Escuelas que futurean, en tant que són mitjans educatius, però hi ha un excés de futurisme escolar i una manca de reflexió sobre com l’escola, especialment l’EC, educa per un altre futur que va més enllà dels coneixements instrumentals i que no es pot dur a terme sense coneixements de caràcter sapiencial. Aquests coneixements humanistes i cristians, sovint relegats a l’àmbit extra-escolar, no emanen espontàniament dels coneixements instrumentals o, si més no, no apareixen ideològicament neutres. 

Potser l’educació consisteix en posar un motor (competències) a una barca (l’alumne), però l’EC no pot renunciar a presentar també un mapa, una ruta, un bon port al qual arribar... en definitiva, oferir un “GR” (Gran Relat/Ruta) on viure i caminar. Val la pena recordar que el mot educar prové de l’arrel indoeuropea deuk, que significa precisament guiar. Seguint l’espiritualitat ignasiana pròpia del papa Francesc, no pot haver-hi una bona educació sense contemplar allò del a dónde voy y a qué dels Exercicis Espirituals. 

Valgui per finalitzar aquestes línees una citació del papa Francesc que parla de murs i educació; uns murs que no són els del confinament, sinó murs de la ment:

«El fracàs més gran que pot tenir un educador és educar a dins dels murs. Educar dins dels murs: els murs d’una cultura selectiva, els murs d’una cultura de la seguretat, els murs d’un sector social acomodat que no segueix endavant» 

(Discurs del Papa Francesc en motiu del congrés mundial «Educar avui i demà. Una passió que es renova», celebrat entre els dies 18-21 de novembre de 2015 i que fou promogut per la Congregació per a l’Educació Catòlica, `àg. 62 op. cit)

Autor: Eloi Aran, cap d’àrea socioeducativa i pastoral de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC)

Agraïm a l'autor que hagi facilitat a Temes d’Avui aquesta col·laboració que va aparèixer inicialment en el blog del Departament de Pastoral de la FECC.

https://pastoralfecc.blogspot.com/2020/03/lescola-cristiana-futurista.html

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte