Seccions > Llibres > Pensament

LLIBRE / El filtro burbuja. Como la web decide lo que leemos y lo que pensamos

image-dd96d1c1e0f8560c682a979f43e598d2

El filtro burbuja. Como la web decide lo que leemos y lo que pensamos és un apassionant i inquietant recorregut per un futur que ja és aquí. La informació i l’entreteniment, l’economia i els negocis. Tot és a la nostra mà, al telèfon intel·ligent. Avui en dia, davant l’actual devessall d’opcions, el repte consisteix a obtenir l’atenció de l’usuari, la seva mirada, el seu temps.

Inicialment, internet oferia indiscriminadament els seus continguts. Per exemple, Google classificava els resultats d’una cerca, bàsicament en funció de la rellevància d’aquests resultats, la quantitat d’enllaços en pàgines de qualitat, coincidència amb les paraules buscades...

Però actualment s’està produint una mutació en la manera que els desenvolupadors d’aplicacions estan dissenyant les webs, per tal d'aconseguir que els seus programes obtinguin la nostra atenció. Els sistemes que seleccionen la informació que internet ens ofereix es van ajustant d’acord amb el que la mateixa xarxa ha après de nosaltres, del nostre comportament digital. De manera que ara és possible el constant monitoratge de la nostra vida física i de la nostra activitat digital, a través el telèfon mòbil intel·ligent que sempre ens acompanya.

Un cas paradigmàtic, per exemple, és Amazon. Consultes «novel·la negra» i... el més venut d’aquest gènere et perseguirà en forma d’anuncis, novetats i recomanacions quan consultis el teu diari preferit, miris la previsió del temps del cap de setmana o busquis un restaurant.

Podem pensar que senzillament les coses són com són, i ja està. Però Eli Pariser ha investigat una mica més sobre per què internet és com és. L’autor revela aspectes de la particular idiosincràsia dels programadors que val la pena tenir en compte; així com la mentalitat realment visionària d’alguns grans directius del sector.

Durant mil·lennis, ens hem relacionat amb la realitat d’una determinada manera que ha saltat pels aires amb les potentíssimes eines digitals actuals. Les motivacions purament econòmiques, especialment del món del màrqueting digital, també són objecte de l’anàlisi de Pariser. El màrqueting ha trobat una forma increïble de segmentar els seus missatges, d’arribar a públics objectius en els llocs més recòndits del planeta. I quina millor manera de vendre alguna cosa que creant un entorn amigable?

Quan un està davant de la pantalla i consulta les notícies d’aquells temes pels quals té interès, segueix al minut aquells esdeveniments esportius que més l'apassionen, fa comentaris sobre la vida en el grup d’amics més amics de Facebook... I comparteix fotos de tot a Instagram, i va clicant «M’agrada» a això i allò altre... En aquest meravellós entorn que s’adapta als meus interessos a la perfecció... l’eficàcia d’una campanya publicitària sobre un restaurant, una cançó, un viatge o una colònia (mil·limètricament personalitzats per a mi), serà molt més gran que si d’una campanya generalista es tractés. En això es troba, en bona part, el motiu pel qual Facebook s’ha convertit en un gegant planetari en la gestió publicitària.

Aquest és el filtre bombolla sobre el qual alerta l’autor. Internet i la dinàmica de les empreses que es mouen com a peix en l’aigua a la xarxa, fomenten –tenen un biaix– la creació de bombolles en les quals ens relacionem i interactuem amb aquells amb els quals compartim interessos, gustos i visions de la vida. És una pluja fina, de la qual gairebé no en som conscients, però que hi és i va calant. Pariser assenyala alguns perills per a la qualitat democràtica de les nostres societats.

Hi ha temes que, com que no es troben entre els nostres interessos, aniran desapareixent progressivament del nostre món en línia. Internet els elimina perquè ha après que no ens interessen. D’aquesta manera desapareixen de la nostra vista aspectes reals i perdem uns mínims referents informatius necessaris per a la vida social i el control de polítics, empreses i corporacions de tota mena. El filtre bombolla no s’esgota en la seva finalitat més cridanera de vendre més i vendre a la mesura de cada ciberciutadà.

L’autor presenta una comparació molt pedagògica per il·lustrar què hi pot fer el ciutadà. Assenyala que correm el risc de patir l’equivalent psicològic de l’obesitat, per la desmesura en el nostre consum en línia. «Una dieta informativa saludable –escriu Pariser– requereix l’adopció de mesures per part de les companyies que subministren els aliments, [però] això no funciona si no canviem també els nostres hàbits».

Qualsevol lector, ens diu l’autor del Filtro burbuja, té unes rutines molt marcades de llocs web que visita, mitjans de comunicació, aficions, temes d’interès. «Només amb ampliar els nostres interessos en noves direccions, proporcionarem al codi de personalització un ventall més ampli amb el qual treballar (...) I, en moure sense parar el focus de la teva atenció anant més enllà del que ja coneixes, amplies la teva comprensió del món».

Pariser anima el lector a ser actor i no subjecte passiu davant la tecnologia; ja se sap que, per ella mateixa, no és dolenta, però com ha assenyalat amb desenes d’exemples, té un biaix. Si un vol evitar en la mesura del possible el permanent robatori d’identitat cada vegada que navega per la xarxa... ha de desactivar les famoses cookies. Altres opcions són seleccionar pàgines o xarxes socials «que deleguen més control i visibilitat als usuaris sobre els seus filtres i com utilitzen la nostra informació personal» (per exemple, Twitter i Facebook). En definitiva, també en el món en línia cal ser proactius, trencar rutines, ampliar horitzons sortint de les zones de confort i dels xats en els quals sintonitzem amb altres persones que parlen del mateix i en els mateixos termes que nosaltres.

Un llibre molt suggeridor sobre com funciona la gran revolució digital de la personalització de continguts, que se’ns ven «per facilitar una millor experiència en la utilització de...» [i, aquí, hi podem posar una determinada pàgina electrònica]. Si no ho fem, acabarem engrossint un ramat ordenat que veu sempre el mateix i va marcant el pas.

 

El filtro burbuja

Como la web decide lo que leemos y lo que pensamos 

Eli Pariser

Taurus

Madrid, 2017

296 pàg.

Comentat per Isidor Ramos

 

Fitxa tècnica

  • Títol:
  • Autor:
  • Editorial:
  • Idioma:
  • Pàgines:
  • Any:
  • Títol original:
  • Qualificació: (Valoració)
  • 23 abril 2020
  • Comentat per Isidor Ramos
  • Internet, Xarxa, Web, Bombolles, Informatives, Filtre, Neutral, Funcionament, Esperit, Crític
  • Pensament

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte