Una nova proximitat

4/04/2020.La crisi mundial del coronavirus ens incita a reflexionar sobre el sentit de les nostres vides i de la marxa del món. El Papa Francesc ha concedit dos breus entrevistes, als diaris italians La Repubblica (18-III-2020) i La Stampa (20-III-2020). En elles dóna alguns consells per a viure aquests dies dramàtics i proposa redescobrir una nova proximitat basada en la fraternitat.

El valor del concret


En primer lloc es refereix a la valoració de les coses petites, del concret, de la cura que podem manifestar als nostres familiars i amics: «Hi ha gestos mínims, que a vegades es perden en l'anonimat de la vida ordinària, gestos de tendresa, afecte, compassió que, no obstant això, són decisius, importants. Per exemple, un plat calent, una carícia, una abraçada, una trucada telefònica... Són gestos familiars d'atenció als detalls de cada dia que fan que la vida tingui sentit i que hi hagi comunió i comunicació entre nosaltres» (Entrevista18-III).

Subratlla el Papa que hauríem de descobrir el que anomena «una nova proximitat».I la descriu com «una relació concreta feta de detalls i paciència», que millori la relació en les famílies entre pares i fills, més enllà de la televisió i dels telèfons mòbils, que atengui les necessitats, esforços i desitjos de cadascun. «Hi ha –afirma Francesc– un llenguatge fet de gestos concrets que cal salvaguardar. Al meu entendre, el dolor d'aquests dies ha d'obrir-nos al concret» (Ib.).

Estar a prop, obrir a l'esperança

Quan molts han perdut als seus éssers estimats i molts altres estan lluitant per salvar altres vides, el Papa resa per tots i els dóna suport com a successor de Pere, i els agraeix ser exemple d'aquesta sensibilitat cap al concret. «Demano –afegeix– que tots estiguin prop dels que han perdut als seus éssers estimatsi tractin d'estar prop d'ells de totes les maneres possibles. El consol ha de ser ara el compromís de tots» (Ib.).

Diu Francesc que li ha impressionat un article de
Fabio Fazio sobre les coses que està aprenent aquests dies. Entre altres, la qüestió ètica dels impostos, que permeten comptar amb suficients llits i aparells de respiració en aquestes circumstàncies.

Significativa, per a captar el tarannà del Papa en aquests dies, és la seva resposta quan li pregunten: Com pot viure amb esperança aquests dies algú que no creu?

Val la pena recollir aquesta resposta, per a poder llegir-la detingudament:

«Tots som fills de Déu i estem sota la seva mirada. Fins i tot aquells que encara no han trobat a Déu, els que no tenen el do de la fe, poden trobar aquí el seu camí, en les coses bones en les quals creuen: poden trobar la força en l'amor als seus fills, a la seva família, als seus germans i germanes. Un pot dir: "No puc resar perquè no sóc creient". Però al mateix temps, no obstant això, pot creure en l'amor de la gent que li envolta i trobar aquí l'esperança» (Ib.).

Solidaritat i oració

Per a viure aquesta Pasqua «a porta tancada» que està ja a tocar, Francesc proposa una resposta amb tres paraules: penitència, compassió i esperança, amb el complement de la humilitat, «perquè moltes vegades se'ns oblida que en la vida hi ha zones fosques, moments foscos. Pensem que això només li pot passar a un altre. En canvi, aquest temps és fosc per a tots, sense exclusió. Està marcat per dolor i ombres que se'ns han ficat a casa. És una situació diferent de les que hem viscut. També perquè ningú pot permetre's estar tranquil, cadascun comparteix aquests dies difícils» (Entrevista20-III-2020).

En aquesta línia, proposa el Papa que la Quaresma ens pot ajudar a trobar un sentit a què ens està succeint, en la mesura en què «ens entrena per a veure amb solidaritat als altres, sobretot als que pateixen. Esperant la resplendor de la llum que il·luminarà novament tot i a tots» (Ib.).

Aquest és un temps–continua en les seves respostes– en què es redescobreix la importància de resar, com els apòstols quan clamaven al Senyor: Mestre, ens estem ofegant: «L'oració –explica Francesc– ens deixa comprendre la nostra vulnerabilitat. És el crit dels pobres, dels qui s'estan enfonsant, dels qui se senten en perill, sols. I, en una situació difícil, desesperada, és important saber que està el Senyor, i que ens podem aferrar a Ell» (Ib.). Llavors Déu ens transmet força i proximitat. Com a Pere, ens dóna la mà per a treure'ns enmig de la tempesta.

De nou li pregunten sobre els no-creients: on poden trobar consol i ànim? I respon en la línia de l'anterior entrevista, aclarint que no vol distingir entre creients i no-creients: «Tots som humans i, com a homes, tots estem en la mateixa barca. I per a un cristià res humà ens ha de ser aliè. Aquí es plora perquè se sofreix. Tots. Tenim en comú la humanitat i el sofriment. Ens ajuden la unió, la col·laboració recíproca, el sentit de responsabilitat i l'esperit de sacrifici que es genera en tants llocs. No cal distingir entre creients i no-creients, cal anar a l'arrel: la humanitat. Davant Déu tots som fills» (Ib.).

Arrels, fraternitat i esperança

Davant els casos dels malalts que estan morint sols i aïllats, el Papa valora i agraeix el consol i la proximitat que presta el personal sanitari, que ocupa la primera fila d'aquesta batalla: «Agraeixo a tots aquests infermers i infermeres, metges i voluntaris que, malgrat l'extraordinari cansament, s'inclinen amb paciència i bondat de cor per a suplir l'absència obligada dels familiars» (Ib.).

Al final li pregunten en quin sentit podrà servir aquesta experiència per al futur. El Papa veu aquí una oportunitat per a redescobrir la fraternitat universal: «Per a recordar als homes d'una vegada per sempre que la humanitat és una única comunitat. I l'important i decisiva que és la fraternitat universal. Hem de pensar que serà com després d'una guerra. Ja no estarà l'altre, sinó que estarem nosaltres. Perquè només podrem sortir d'aquesta situació tots junts» (Ib.).

Com a éssers humans, conclou, haurem de recomençar des d'aquí: «Haurem de veure una vegada més les arrels: els avis, els ancians. Construir una veritable fraternitat entre nosaltres. Fer memòria d'aquesta difícil experiència viscuda entre tots, tots junts. I tirar endavant amb esperança, que mai desil·lusiona. Aquestes seran les paraules clau per a tornar a començar: arrels, memòria, germanor i esperança» (Ib.).

Ramiro Pellitero. Professor de Teologia Pastoral i de Teologia de la Missió a l'ICR, Universitat de Navarra.
Autor del blog “Església i nova evangelització”,20/03/2020

Enllaços a: 

Entrevista publicada a La Reppublica (castellà):

https://www.repubblica.it/vaticano/2020/03/18/news/coronavirus_papa_francisco-251572987/

Entrevista publicada a La Stampa (castellà): 

https://www.lastampa.it/vatican-insider/es/2020/03/20/news/el-papa-francisco-no-tengan-miedo-1.38613855

Article de Fabio Fazio: 

https://www.repubblica.it/cronaca/2020/03/16/news/le_cose_che_ho_imparato-251384470/

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte