Confessionari en l'aparcament: Iniciativa en l'atenció pastoral

En aquests dies quan els ciutadans s'han confinat en els seus domicilis i s'han suspès les misses i altres actes de culte, podria resultar assenyat conformar-se a veure les esglésies buides i esperar temps millors.


Scott Holmer, rector de l'església de Sant Eduard en la localitat de Bowie, en l’estat de Maryland dels EUA, no va quedar-se creuat de braços. I en aquests dies amb poques persones al carrer, ha arribat a passar cinc hores seguides confessant... en la zona d'aparcament de la seva parròquia. Ho explica Beatriz Navarro, corresponsal de La Vanguardia (25/03/2020).

El rector Holmer no és un influencer en les xarxes socials, però és un sacerdot inquiet, preocupat per l’atenció espiritual dels seus feligresos. Va seguir les recomanacions de les autoritats i va suspendre totes les cerimònies amb poble. «Però no era clar què fer amb les confessions».

«Inspirat per les clíniques drive thru de Corea del Sud i altres països per a fer tests de diagnòstic ràpid del virus, va treure una cadira al carrer –explica Beatriz Navarro en la seva crònica–. Amb ajuda d'un seminarista, van posar uns cons van demanar als fidels que es quedessin en els seus vehicles i es posessin a la cua. "El seient del cotxe es converteix en un confessionari segur", celebrava el rector entusiasmat». El boca orella i alguns comentaris en les xarxes socials van fer la resta.

Continua explicant l'article de La Vanguardia: «Al principi usava un antifaç per a escoltar als penitents que volien mantenir l'anonimat. Després d'uns dies va veure que bastava amb posar la cadira d'esquena al cotxe i preguntar amb els ulls tancats si volien confessar-se cara a cara o no. La majoria opta per la primera opció. Les converses sovint superen els deu minuts per cotxe».

«Segons ens va explicar el dissabte, estava pensant a reduir una mica l'horari de confessions (les cinc hores del diumenge eren massa a l'aire lliure) i col·locar uns altaveus amb cants gregorians per a esmorteir les veus».

Navarro destaca el missatge d'esperança que el pare Scott procura transmetre en les seves breus converses amb els penitents. "Els dic és que tot això passarà. A la Quaresma li segueix la Pasqua i després arriba Pentecosta" (...) És un temps per a la purificació, per a desprendre'ns de coses a les quals estem lligats. Però al final Crist s'aixecarà, arribarà la Pasqua i després Pentecosta, el revers de Babel, i ens reunirà a tots. Hem de confiar en l'arribada de Pentecosta».

Article en La Vanguardia, 25/03/2020

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte