La llibertat en temps de pandèmia: algunes reflexions

El professor Jordi Nieva, catedràtic de dret processal en la Universitat de Barcelona (UB) alerta sobre la limitació d'alguns drets fonamentals com a mitjà per a abordar la crisi sanitària del covid-19. Una limitació acceptada com a necessària per a la majoria dels ciutadans.

Podríem dir que per alguns la fi (preservar la salut) justifica els mitjans (restringir el dret de reunió i el de circulació). No obstant això, aquest plantejament utilitarista mostra enormes perills per a la vida democràtica i no ha d'acceptar-se acríticament.

El professor Nieva és l’autor de "La llibertat en temps de pandèmia: algunes reflexions" a la Revista catalana de dret públic, 08/04/2020. Es tracta d'un lluminós article que val la pena llegir. L'autor posa de manifest que defensar la democràcia és molt més que votar cada quatre anys. «Hem d'aprofundir bastant en la interiorització de la cultura democràtica, de manera que arribi també a les elits dirigents–escriu el professor Nieva–. No és acceptable que els drets fonamentals, o fins i tot l'estructura de poder –més o menys federal– d'un Estat, siguin solament respectables quan no hi ha problemes».

Vulneració de drets fonamentals?

En la seva anàlisi el prof. Nieva va al moll del os: «D'aquests dies de tragèdia –escriu– són incomprensibles dues coses des del pla polític: la inconsciència d'algunes autoritats anunciant o implementant mesures draconianes incompatibles amb els drets fonamentals, així com la docilitat dels ciutadans en acceptar la vulneració dels seus drets, comptant fins i tot amb la col·laboració d'alguns subjectes que s'han convertit en delators privats. Tot això és just el que ocorre en qualsevol dictadura».

Hi ha països, com Alemanya, que han realitzat un esforç pedagògic explicant amb detall les vies de contagi del virus, apel·lant al sentit de responsabilitat dels seus ciutadans per a evitar contagis. I l’autoritat «ha partit de l'existència i explicació dels drets, i després s'han concretat amb gran precisió i senzillesa les restriccions d'aquests, que segueixen i han de continuar vigents».

«Un dret fonamental –escriu l'autor– mai pot ser anul·lat per complet, sinó simplement restringit i sempre amb causa justificada».

Per contra, en altres llocs la informació sobre el virus, les vies de propagació, etc. ha estat molt més erràtica. S’ha creat una autèntica ansietat social i pànic. En aquest context el poder polític actua restringint drets fonamentals (reunió i circulació) per a després assenyalar unes excepcions (passejar el gos o anar a la compra). «Confiant a més a cada agent de policia la tolerància en la interpretació de les moltes ambigüitats de les normes».

L'autor crida l'atenció que els qui van prendre aquestes mesures no van pensar que el polític està de pas, vindran d’altres que ocuparan el seu lloc i podrien utilitzar aquestes normes per a finalitats que no coincideixen en absolut en el que les van motivar.

Un perillós precedent

El prof. Nieva assenyala la seva preocupació perquè «s'ha partit de l'anul·lació d'un dret fonamental, i s'han fet dependre les excepcions a aquesta anul·lació del criteri puntual de les forces de seguretat».

«Probablement això ens ensenya alguna cosa per a un futur: que hem d'aprofundir bastant en la interiorització de la cultura democràtica, de manera que arribi també a les elits dirigents. No és acceptable que els drets fonamentals, o fins i tot l'estructura de poder –més o menys federal– d'un Estat, siguin solament respectables quan no hi ha problemes. Però que quan apareixen, es tendeixi a pensar que la primera mesura de màxima eficiència sigui procedir a la suspensió de tots dos. Hem d'aprendre que aquests drets fonamentals estan precisament per a prevenir els abusos de poder en aquestes situacions extremes, que són les més perilloses, i no solament quan els ciutadans gaudeixen d'una vida de benestar que, per cert, també és tributària en bona part dels drets humans».

Possiblement aquesta crisi amaga un ensenyament... Cuidar les bases que donen ple sentit a la democràcia i a la cerca del bé comú.



Autor: Jordi Nieva Fenoll, catedràtic de dret processal (UB)

Font: Revista catalana de dret públic, 08/04/2020

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte