Catequesi de Francesc: "La Quaresma és el moment de desconnectar el telèfon i connectar-se a l'Evangeli”


image-0d529694ff1e41ed98f11cc9be9710bd

El papa Francesc, en la seva audiència del dimecres 26 de febrer de 2020, ha recordat que el "dimecres de Cendra, comencem el camí quaresmal, un camí de quaranta dies cap a la Pasqua, cap al cor de l'any litúrgic i de la fe". Francesc ha posposat la catequesi sobre les Benaurances i ha centrat la seva intervenció en el passatge de Crist que en "els inicis del seu ministeri es va retirar durant quaranta dies a resar i a dejunar, temptat pel diable, en el desert. Precisament del significat espiritual del desert voldria parlar-vos avui".

**


Benvolguts germans i germanes, bon dia!

Avui, dimecres de Cendra, comencem el camí de la Quaresma, un viatge de quaranta dies cap a la Pasqua, cap al cor de l'any litúrgic i de la fe. És un camí que segueix el de Jesús, qui al començament del seu ministeri es va retirar durant quaranta dies per a orar i dejunar, i que va ser temptat pel diable, en el desert. Sobre el significat espiritual del desert, m'agradaria parlar-los avui. Reflexionarem sobre el que significa espiritualment el desert per a tots nosaltres, fins i tot per a nosaltres que vivim a la ciutat.

Imaginem que estem en un desert. La primera sensació seria trobar-nos envoltats d'un gran silenci: sense sorolls, a part del vent i la nostra respiració. El desert és el lloc en el qual desapareix el soroll que ens envolta habitualment. És l'absència de paraules per a donar cabuda a una altra Paraula, la Paraula de Déu, que acaricia els nostres cors com una brisa lleugera (cf. 1 Reis 19.12). El desert és el lloc de la Paraula, amb majúscula. De fet, en la Bíblia, al Senyor li encanta parlar-nos en el desert. En el desert li dóna a Moisès les "deu paraules", els deu manaments. I quan la gent s'allunya d'ell, convertint-se en una núvia infidel, Déu diu: "Heus aquí, la portaré al desert i parlaré al seu cor. Allí em respondrà, com en els dies de la seva joventut" (Oseas 2, 16-17). En el desert escoltem la Paraula de Déu, que és com un so lleuger. El Llibre dels Reis diu que la Paraula de Déu és com un fil de silenci sonor. En el desert un troba intimitat amb Déu, l'amor del Senyor. A Jesús li encantava retirar-se de tant en tant a llocs deserts per a pregar (cf. Lc 5,16). Ens va ensenyar a buscar al Pare, que ens parla en el silenci. I no és fàcil guardar silenci en el cor, perquè sempre tractem de parlar una mica, d'estar amb els altres.

La Quaresma és el moment adequat per a deixar espai a la Paraula de Déu, és el moment d'apagar la televisió i obrir la Bíblia. És el moment de desconnectar-se del telèfon cel·lular i connectar-se a l'Evangeli. Quan era nen no hi havia televisió, però tenia el costum de no escoltar la ràdio. La Quaresma és desert, és un moment de renúncia, per a desconnectar-nos del telèfon mòbil i connectar-nos amb l'Evangeli. És el moment de renunciar a les paraules innecessàries, rumors, xafarderies, i parlar de tu a tu amb "el Senyor". És el moment de dedicar-se a una sana ecologia del cor, per a netejar-lo. Vivim en un ambient contaminat per massa violència verbal, per moltes paraules ofensives i nocives, que la xarxa amplifica. Avui s'insulta amb massa facilitat, com si diguéssim "Bon dia". Estem inundats de paraules buides, d'anuncis, de missatges fútils. Ens hem acostumat a escoltar tot sobre tots i correm el risc de caure en una mundanitat que atrofia el nostre cor i no hi ha bypass per a sanar aquesta malaltia, sinó només el silenci.

Lluitem per distingir la veu del Senyor que ens parla, la veu de la consciència, la veu del bé. Jesús, cridant-nos en el desert, ens convida a escoltar el que ès important, l'essencial. Al diable que el va temptar, Jesús li va respondre: "L'home no viu només de pa, sinó de la paraula que surt de la boca de Déu" (Mt 4: 4). Més que pa material, necessitem la Paraula de Déu, necessitem parlar amb Déu: necessitem orar. Perquè només davant Déu surten a la llum les inclinacions del cor i cau la duplicitat de l'ànima. Aquest és el desert, un lloc de vida, no de mort, perquè el diàleg en silenci amb el Senyor ens retorna la vida.

Tractem de pensar novament en un desert. El desert és el lloc de l'essencial. Vegem les nostres vides: quantes coses inútils ens envolten! Perseguim mil coses que semblen necessàries i en realitat no ho són. Que bo seria per a nosaltres desfer-nos de tantes realitats supèrflues, redescobrir el que importa, descobrir als qui ens envolten! Jesús també dóna un exemple sobre això, amb el dejuni. Dejunar és saber renunciar a les coses vanes, el superflu, per a anar a l'essencial. El dejuni no és només per a perdre pes, el dejuni busca l'essencial, cerca la bellesa d'una vida més simple.

Finalment, el desert és el lloc de la solitud. Fins i tot avui, prop de nosaltres, hi ha molts deserts. Són persones solitàries i abandonades. Quantes persones pobres i velles ens recolzen i viuen en silenci, sense fer un escàndol, marginats i descartats! Parlar d'ells no ens donarà notorietat. Però el desert ens porta a descobrir a aquells que, en silenci, demanen la nostra ajuda. Hi ha moltes mirades silencioses que demanen la nostra ajuda. El camí en el desert de la Quaresma és un camí de caritat cap als més febles.

Oració, dejuni, obres de misericòrdia: aquest és el camí en el desert quaresmal.

Benvolguts germans i germanes, a través del profeta Isaïes, Déu ha fet aquesta promesa: "Heus aquí, estic fent una cosa nova, obriré un camí en el desert" (Is 43,19). El camí que ens porta de la mort a la vida transcorre pel desert. Entrem en el desert amb Jesús, sortirem assaborint la Pasqua, el poder de l'amor de Déu que renova la vida. Ens succeirà a nosaltres, com als deserts que floreixen en la primavera, fent que brots i plantes brotin sobtadament "del no-res". Ànim, entrem en aquest desert de la Quaresma, seguim a Jesús en el desert: amb ell floriran els nostres deserts.

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte