Catequesi de Francesc sobre les Benaurances (3) «Benaurats els mansos perquè heretaran la terra»

En la catequesi del dimecres 19 de febrer Francisco va abordar la benaurança que diu: «Feliços els mansos, perquè ells heretaran la terra» (Mt 5,4). Quan diem que una persona és “mansa” ens referim al fet que és dòcil, suau, afable, al fet que no és violenta ni colèrica. La mansuetud es manifesta sobretot en els moments de conflicte, quan estem “baix pressió”, quan som atacats, ofesos, agredits. El nostre model és Jesús, que va viure cada moment, especialment la seva Passió, amb docilitat i mansuetud.


***

Benvolguts germans i germanes, bon dia!

En la catequesi d'avui abordarem la benaurança que diu: "Benaurats els mansos perquè heretaran la terra" (Mt 5, 5).

El terme "mans" usat aquí significa literalment dolç, afable, gentil, lliure de violència. La mansuetud es manifesta en moments de conflicte, es pot veure com reaccionem davant una situació hostil. Qualsevol pot semblar pacífic quan tot està tranquil, però com reaccionem "sota pressió" si som atacats, ofesos, agredits?

En un passatge, Sant Pau recorda "la dolçor i la mansuetud de Crist" (2 Cor 10, 1). I Sant Pere al seu torn recorda l'actitud de Jesús en la Passió: no va respondre i no va amenaçar, perquè "es va confiar al que jutja amb justícia" (1 Pt 2, 23). I la mansuetud de Jesús es manifesta fortament en la seva Passió.

En les Escriptures, la paraula "mans" també indica a algú que no té propietat de terres; i, per tant, ens sorprèn que aquesta benaurança ens diu precisament que els mansos "heretaran la terra".

De fet, aquesta benaurança cita el Salm 37, que escoltem al començament de la catequesi. Allí, també, la mansuetud i la possessió de la terra estan relacionades. Aquestes dues coses, si ho pensem bé, semblen incompatibles. De fet, la possessió de la terra és un escenari típic de conflictes: sovint es lluita per un territori, per a obtenir hegemonia sobre una àrea determinada. En les guerres preval el més fort i conquesta altres terres.

Però donem un cop d'ull al verb usat per a indicar la possessió dels mansos: no conquisten la terra; no diu "benaurats els mansos perquè conquistaran la terra". L'"heretaran". Benaurats els mansos perquè "heretaran" la terra. En les escriptures, el verb "heretar" té un sentit encara major. El poble de Déu diu "herència" a la terra d'Israel, que és la terra promesa.

Aquesta terra és una promesa i un regal per al poble de Déu, i es converteix en un signe d'una cosa molt més gran que un simple territori. Hi ha una "terra" –permeteu-me el joc de paraules–, que és el Cel, és a dir, la terra a la qual caminem: els nous cels i la nova terra a la qual anem (cf. Is 65, 17; 66, 22; 2 Pt 3, 13; Ap 21, 1).

Llavors el mans és el que "hereta" el més sublim dels territoris. No és un covard, un "feble" que troba una moralitat improvisada per a evitar problemes. Ni de bon tros! És una persona que ha rebut una herència i no vol dispersar-la. El mans no és una persona complaent, és el deixeble de Crist que ha après a defensar una altra terra. Defensa la seva pau, defensa la seva relació amb Déu, defensa els seus dons, els dons de Déu, preservant la misericòrdia, la fraternitat, la confiança, l'esperança. Perquè les persones manses són persones misericordioses, fraternes, segures i persones amb esperança.

Aquí hem d'esmentar el pecat de la ira, un moviment violent l'impuls del qual tots coneixem. Qui no s'ha enutjat a vegades? Tots. Hem de fer-nos una pregunta: quantes coses hem destruït amb la nostra ira? Quantes coses hem perdut? Un moment d'ira pot destruir moltes coses; es perd el control i no es valora el que és realment important, i això pot arruïnar la relació amb un germà, a vegades sense remei. Enfadats, molts germans ja no es parlen, s'allunyen els uns dels altres. És l'oposat a la suavitat. La mansuetud uneix, la ira se separa.

La mansuetud conquista els cors. La mansuetud és capaç de guanyar el cor, salvar amistats i molt més, perquè les persones s'enfaden, però després es calmen, mediten i tornen sobre els seus passos, i així es pot reconstruir amb suavitat.

La "terra" per a ser conquistada amb suavitat és la salvació d'aquest germà del qual parla l'Evangeli de Mateu: "Si t'escolta, t'hauràs guanyat al teu germà" (Mt 18.15). No hi ha terra més bella que el cor dels altres, no hi ha territori més bell per a guanyar que la pau recuperada amb un germà. Aquesta és la terra a heretar amb mansuetud!

Catequesi de Francesc, Audiència del 19/02/2020
(Original en italià, la traducció és nostra).

http://w2.vatican.va/content/francesco/it/audiences/2020/documents/papa-francesco_20200219_udienza-generale.html

Resum espanyol:
http://w2.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20200219_udienza-generale.html

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte