Les festes del Senyor: Presentació en el Temple

Presentem unes breus consideracions sobre algunes festes del Senyor durant el Temps Ordinari. Aquest article se centra en la Presentació del Senyor en el Temple.

«Com ara jo, que he vingut a vosaltres en nom del Senyor, us he trobat en vetlla en el seu nom, així el mateix Senyor, en l'honor del qual celebrem aquesta solemnitat, trobarà a la seva Església vetllant en la llum de l'ànima, quan vingui a despertar-la». Vetllar en la llum de l'ànima: aquestes paraules de sant Agustí, pronunciades durant una Vigilia pasqual, compendien bé el sentit de les grans solemnitats i festes del Senyor que trobem al llarg de les setmanes del Temps ordinari, desplegant al llarg de tot l'any el misteri de salvació que brolla de la Creu i que, des del sepulcre buit, renova la faç de la terra.

«L'únic i mateix centre de la litúrgia i de la vida cristiana -el misteri pasqual-, en les diverses solemnitats i festes assumeix formes específiques, amb nous significats i amb dons particulars de gràcia». Són comunes a totes les tradicions litúrgiques les festes de la Transfiguració i de l'Exaltació de la Santa Creu, mentre que són pròpies de l'Església romana les solemnitats de la Santíssima Trinitat, del Santíssim Cos i Sang de Crist, del Sagrat Cor de Jesús i de Crist, Rei de l'Univers.

Finalment, se celebren també dins del transcurs del Temps de Durant l'any o de la Quaresma dues festes del Senyor profundament vinculades amb la vida de santa Maria: la Presentació del Senyor en el Temple i la solemnitat de l'Anunciació del Senyor. Pel seu calat teològic, ambdues pertanyen en realitat al cicle de la Manifestació o Temps de Nadal, però el seu lloc en el calendari es deu a la manera en què, per complexos camins, s'ha acabat fixant la seva data.

Presentació de Jesús en el Temple

La llei mosaica prescrivia que tot primogènit d'Israel havia de ser consagrat a Déu quaranta dies després de néixer i ser rescatat amb una suma dipositada en el tresor del Temple, en record de la seva preservació la nit de la primera Pasqua, durant la sortida d'Egipte.

L'Evangeli segons sant Lluc recull així aquesta presentació de Jesús en el Temple: «Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació,  portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor». San Josep i la Verge Maria entren en el temple, desapercebuts entre la munió: l'Esperat per tots els homes entra inerme, sobre la falda de la seva Mare, a la casa del seu Pare.

La litúrgia d'aquest dia ens desperta, amb el salm responsorial, perquè adorem, en el si d'aquesta família discreta, al Rei de la Glòria. «Attollite, portae, capita vestra, et elevamini, portae aeternales, et introibit rex gloriae: Portals, alceu les llindes! Engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el Rei de la Glòria».

L'Església de Jerusalem va començar a commemorar anualment aquest misteri en el segle IV. La festa se celebrava el 14 de febrer, quaranta dies després d'Epifania, perquè la litúrgia de Jerusalem no havia adoptat encara el costum romà de celebrar el Nadal el 25 de desembre. Per això, quan aquest ús va ser comú en tot l'orbe cristià, la festa de la presentació es va traslladar al dia 2 de febrer i es va estendre així molt aviat per tot l'Orient.

A Bizanci, la va introduir l'emperador Justinià I en el segle VI, sota l'advocació de Hypapante o la trobada de Jesús amb l'ancià Simeó, figura dels justos d'Israel, que pacientment havien esperat llarg temps el compliment de les promeses messiàniques.

Durant el segle VII, la celebració va arrelar també a Occident. El nom popular de candelera o festa de la llum prové de la tradició, instituïda pel papa Sergi I, de fer una processó amb ciris. Com proclama l'ancià Simeó, Jesús és el Salvador, «presentat davant tots els pobles: llum per a il·luminar a les nacions». En commemorar la vinguda i manifestació de la llum divina al món, l'Església beneeix tots els anys els ciris, símbol de la perenne presència de Jesús, i de la llum de la fe que els fidels reben pel sagrament del Baptisme. La processó amb els ciris encesos es converteix així en una expressió de la vida cristiana: un camí il·luminat per la llum de Crist.

La commemoració anual de la Presentació del Senyor en el Temple és també una celebració mariana i per això en determinades èpoques ha estat coneguda com a festa de la Purificació de Maria. Encara que preservada per Déu del pecat original, Maria, com a mare hebrea vol sotmetre's a la «Llei del Senyor» i per això ofereix «un parell de tórtores o dos colomins». L'oblació de Maria es converteix així en un signe de la seva obediència ràpida als mandats de Déu. « ¿Aprendràs amb aquest exemple, nen babau, de complir, malgrat tots els sacrificis personals, la Santa Llei de Déu?»

Autor: José Luis Gutiérrez

Font: opusdei.org

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte