Per què Tomàs d'Aquino continua sent clau en l'Església?

image-43d8c66b3e1e7627ef871f8d19caddfa

Francisco Martínez Hoyos, doctor en Història (UB) articulista i critic a Cultura/s, el suplement cultural de La Vanguardia, i a la revista Historia y Vida, va publicar sota aquest suggerent títol un perfil biogràfic del sant doctor de l'Església que celebra la seva festa el 28 de gener.

L'autor es pregunta per la pervivència del llegat del gran Doctor de l'Església que va néixer (1225) fa quasi 800 anys!

L'article, en un to divulgatiu, ofereix els principals trets biogràfics de Tomàs d'Aquino i les circumstàncies històriques en què va viure: presència imperial a les terres italianes, família noble que el preparà per ocupar altes responsabilitats eclesiàstiques i un jove Tomàs que no dubta en sumar-se a una nova orde dominicana, desconeguda, tot i l'oposició familiar. El discret Tomàs –conegut per això com el bou mut– amb una intel·ligència poderosa, que sant Albert Magne va saber veure, es converteix en professor universitari i perit prestigiós.

Només va viure 49 anys i la seva obra completa ha estat recollida en 39 volums. Va tractar des d'una sistemàtica apologia de la fe cristiana –la Summa teològica– a refutar els errors dels infidels en la Summa contra gentiles. Martínez Hoyos destaca que a la solidesa de les seves obres, cal afegir «també que estaven ben escrites». Tomàs va conèixer traduccions d’Aristòtil en un moment en què alguns tenien prevencions amb el filòsof grec perquè «privilegiava la raó en enfront de la revelació divina». En aquest context Tomàs «fa l'aportació revolucionària en mostrar que Aristòtil era del tot compatible amb l'ortodòxia cristiana». En un altre moment, Martínez Hoyos destaca que «una de les seves grans aportacions com intel·lectual va consistir a conciliar la fe amb la raó».

Una aportació personalíssima de Tomàs va ser la concepció de l'ideal polític a partir de la Política del preceptor d'Alexandre Magne. El grec dividia les formes de govern en monarquia, aristocràcia i democràcia; Tomàs es decantà pel millor de cadascuna i defensa que el poder havia d'estar orientat al bé comú.

Tomàs d'Aquino i els tomistes van viure una època fosca –durant el segle XVIII en plena Il·lustració– en ser desqualificats com a tradicionalistes. Però el seu influx en la filosofia i la teologia no es va perdre. De fet grans autors –com Jacques Maritain– vàren fet revifar un neotomisme i la teologia del Doctor Angèlic va ser reconeguda –en l'encíclica Aerterni Patris de Lleó XIII– com a base de qualsevol filosofia cristiana.

Sant Tomàs d'Aquino celebra la seva festivitat el 28 de gener com a patró d'estudiants, universitats i professors. Recomanem llegir el perfil del Sant que Francisco Martínez Hoyos ofereix a les pàgines de La Vanguardia i que, sens dubte, farà més conegut el gran filòsof i teòleg que tant ha contribuït a conformar el pensament d'Europa.

Autor: Xavier Vilella, periodista

La Vanguardia, 28 de gener de 2020, festivitat de sant Tomàs d'Aquino

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte