Declaració d’e-Cristians: l’actitud del govern d’Espanya davant el dret i el deure d’educar dels pares

Barcelona, 23 de enero de 2020. La plataforma ciudadana e-cristians, que presiden Josep Miró i Ardèvol, ha presentado el 23 de enero una declaración defendiendo el derecho de los padres a intervenir activamente en las políticas educativas. La implicación de las familias es capital para lograr una enseñanza de calidad es una prioridad que cualquier gobierno debería afrontar. Esta declaración, redactada como un decálogo, arremete contra recientes declaraciones de la ministra de Educación o el mismo presidente que «recortaban» el derecho de los padres «a escoger el tipo de educación que deberá darse a sus hijos».

Pel seu interès, reproduïm el manifest d'e-cristians defensant el paper actiu dels pares en l'exercici del seu dret i deure a l'educació dels seus fills:

  1. El Govern socialista ha arremès amb declaracions extremes de les ministres d’Educació i Igualtat contra els drets dels pares com a educadors, arran de l’anomenat pin parental, i també amb anterioritat. Aquest fet ha d’animar a les famílies i a la societat educativa a reflexionar sobre aquest Govern i els reptes de l’educació avui.
  2. Cal anar més enllà del pin parental: qui sigui realista i estigui informat ha d’admetre un fracàs educatiu colossal a Espanya. El pateixen xifres altíssimes de nens i joves. En tots els mesuraments educatius (PISA, etc.,…) Espanya està a la cua d’Europa: abandonament escolar, ninis, alumnes de baix nivell …
  3. Infants i joves estan a més cada vegada més danyats per la pornografia omnipresent, per conductes violentes, per addiccions, bulímia i anorèxia, trastorns psicològics, por al compromís, poca tolerància a la frustració … Sociòlegs i psicòlegs parlen d’una generació especialment fràgil, trencadissa i immadura.
  4. Per millorar no n’hi ha prou a dedicar més diners a l’escola. Polònia, amb una menor despesa educativa, ha millorat els seus índexs educatius en pocs anys i s’ha col·locat en els millors llocs, superant fins i tot a Finlàndia. També Portugal ha millorat sensiblement amb menys recursos. No és tema de diners: la clau està en la família.
  5. Ja Aristòtil deia a Ètica a Nicòmac que les famílies eduquen millor que l’Estat perquè coneixen als seus fills. Als anys 80, els estudis sobre capital social de James S. Coleman confirmaven la importància de la família. A Espanya, Francisco Javier Elzo va estudiar els diferents tipus de família: les que tenien regles clares de comportament aconseguien millors resultats escolars. La família fabrica capital moral.
  6. Hi ha un marc sobre la relació entre pares, educació i Estat: els Drets Humans i la Constitució. La Declaració Universal de Drets Humans en el seu article 26.3 estableix: “Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d’educació que haurà de donar-se als seus fills”. La Constitució Espanyola declara en el seu article 27.3: “Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions”. I en el 27.7 declara: “Els professors, els pares i, si s’escau, els alumnes intervindran en el control i gestió de tots els centres sostinguts per l’Administració amb fons públics”. El Govern no pot negar aquests drets dels pares i les famílies. Més encara, ha de trobar les millors vies perquè s’apliquin.
  7. Per què fracassa tant l’escola a Espanya? Una raó és que pares i escoles es mantenen massa separats.
  8. L’escola ha d’instruir en Història, matemàtiques, etc.,… Però l’escola pública no pot oferir un ideari moral, està obligada a la neutralitat ideològica de l’Estat. Adoptar una ideologia concreta -sigui comunista, socialista, d’esquerres o de dretes, o la ideologia de gènere- trencaria aquesta neutralitat.
  9. No es necessita adoctrinar en ideologia de gènere per ensenyar a respectar a les persones amb sentiments LGTB, igual que no es necessita adoctrinar en comunisme o socialisme per ensenyar a respectar als obrers. Ni un col·lectiu ni altre requereix assignatures ni tallers específics ni trencar la neutralitat ideològica de l’Estat: només cal ensenyar a respectar a totes les persones. Cal insistir que la ideologia de gènere no és ciència, sinó una ideologia particular, igual que no era ciència, sinó ideologia particular l’assignatura de “Comunisme Científic” que s’ensenyava a les escoles de dictadures comunistes. L’escola no ha de ser tampoc lloc d’experimentació sexual. Són les famílies les responsables de l’educació sexual i afectiva: elles coneixen als seus fills, el seu creixement biològic i la seva maduresa. L’escola en tot cas pot col·laborar amb els pares, no substituir-los ni de bon tros contradir en temes de valors.
  10. e-Cristians anima a totes les associacions i entitats que valoren la família a treballar unides per canviar aquesta situació. e-Cristians també demana a Govern, en la persona del president Pedro Sánchez, que rectifiqui, que se centri en millorar l’ensenyament i que ajudi les famílies en la seva tasca educadora.

Autor: Temes d’Avui

Declaració original a: e-cristians.cat

Declaraciones de ministra Educación Isabel Celá

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte