La direcció espiritual (1): Breu panoràmica històrica

La direcció espiritual personal és la ciència i l'art de conduir als cristians cap a la santedat, i es realitza per mitjà dels consells que un guia o director espiritual ofereix a la persona dirigida. Aquesta realitat ha estat constantment present en la vida de l'Església durant tota la seva història. En els articles següents presentem una mostra de les formes o models que la direcció espiritual ha adoptat al llarg dels segles, després d'exposar els seus fonaments bíblics.

1. LA DIRECCIÓ ESPIRITUAL A la LLUM DE LA SAGRADA ESCRIPTURA
Resultaria forçat voler trobar en les pàgines de la Bíblia la realitat de la direcció espiritual, tal com la practiquem en l'actualitat. No obstant això, en la Sagrada Escriptura trobem valuoses indicacions que donen sentit i fonamenten aquesta pràctica. Per exemple, el llibre de l'Eclesiàstic recomana acudir sovint «a l'home piadós, a qui sàpigues que és complidor dels manaments, a qui comparteix els teus mateixos sentiments, a qui si caus tu, sabrà compadir-se de tu» (Ecli 37,12). I en el llibre de Tobit es llegeix: «Cerca el consell de tot home prudent i no menyspreïs cap advertiment valuós» (Tb 4,18).

En nombroses pàgines de l'Evangeli trobem l'exemple del Senyor, el Bon Pastor, que coneix individualment a les seves ovelles, les crida pel seu nom i elles el coneixen, l'escolten i li segueixen (cf. Jo 10,14-16). Per això Jesús dialoga constantment amb els seus deixebles i els dirigeix pacientment durant la seva vida pública i després de la seva Resurrecció. A més, veiem que Jesús dialoga personalment amb Nicodem, dissipant els seus dubtes (cf. Jo 3,1-21), amb la dona samaritana, a la qual es manifesta com el Messies (cf. Jo 4, 4-30), i també amb el publicà Zaqueu, que es converteix (cf. Lc 19,2-10). Un altre exemple de diàleg de Jesús amb els seus deixebles és el que té lloc en el camí cap a Emaús en la tarda del diumenge de Resurrecció (cf. Lc 24,13-35). En aquesta escena evangèlica es veu com Jesús acull, escolta atentament, acompanya, i instrueix pacientment a aquests dos deixebles, actituds que han de ser característica de tot director espiritual.

En els Fets dels Apòstols trobem dos episodis en els quals tradicionalment s'ha donat suport a la pràctica de la direcció espiritual. El primer és el de la vocació de sant Pau, qui «
respirant encara violències i morts contra els deixebles del Senyor» (Act 9,1), es dirigia cap a Damasc. Després de ser fulgurat i caure a terra, a la primera pregunta de Saule: «Qui sou, Senyor?», Jesús va respondre: «Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes» (Act 9,5). En canvi, a la segona pregunta: «Què haig de fer, Senyor?», Jesús va respondre: «Aixeca't, entra a la ciutat, i et diran què has de fer» (Act 22,10). Només a través d'Ananíes coneixerà Saule tot el que Déu li demana. El segon episodi és el del centurió Corneli, qui per mandat diví envia dos serfs i un soldat a Haifa per a portar a sant Pere a Cesarea, amb la finalitat que escolti el que ha de dir-li (cf. Act 10). En tots dos casos, Déu se serveix de la mediació d'un home per a donar a conèixer la seva voluntat de manera concreta a altres homes.


Finalment, en les seves cartes pastorals, sant Pau imparteix una direcció espiritual a Timoteu i a Titus, guiant-los no sols amb principis generals i doctrinals, sinó també amb consells concrets, suggeriments i paraules d'ànim.

***


El recorregut d'aquesta breu panoràmica històrica de la direcció espiritual té les següents fites:
1. La direcció espiritual a la llum de la Sagrada Escriptura
2. La direcció espiritual en els començaments de la vida monàstica oriental
3. La direcció espiritual en els inicis de la vida monàstica occidental
4. La direcció espiritual des del segle VI fins al segle XIII
5. La «cura animarum» dels ordes mendicants i en els concilis
6. La direcció espiritual des del segle XV fins al segle XVII
7. La direcció espiritual durant els segles XVIII i XIX
8. Epíleg

Manuel Belda és professor d'Història de l'Espiritualitat en la facultat de Teologia de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu (Roma).

És autor de nombrosos llibres de la seva especialitat. Ha publicat en castellà:

· Marta y María en el hogar de Betania, Monte Carmelo, Burgos (España) 2018, 539 pp.

· Guiados por el Espíritu de Dios. Curso de Teología Espiritual, Palabra, Madrid 2006, 366 pp.

· Eucaristía y vida espiritual, Universidad de la Sabana, Santafé de Bogotá. D.C. 2001, 130 pp.

· Sesé J., Belda Plans M., La "Cuestión mística" Estudio histórico-teológico de una controversia, Eunsa, Pamplona 1998, 368 pp.

· Stöhr J., Belda Plans M., Estudio y espiritualidad, Bamberg, Roma 1996, 158 pp.

· Illanes J.L., Belda Plans M., Teología espiritual y sacerdocio, Encuentros sacerdotales, México D.F. 1995, Pp. 115-231

· Santidad y mundo. Estudio en torno a las enseñanzas del beato Josemaría Escrivá, Eunsa, Pamplona 1996. 

· Espiritualidad laical y oración, Universidad de la Sabana, Santafé de Bogotá. D.C. 1994

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte