La responsabilitat educadora de l'Església exposada pel cardenal Sarah

image-68090b91dedc8a2495c744215e431e1a


La societat occidental està immersa en una autèntica emergència educativa com va alertar Benet XVI fa ja uns anys. L'aportació de l'Església i dels catòlics en aquest camp, –la seva responsabilitat educativa–, va ser el centre de la intervenció del cardenal Sarah en la presentació del pròxim Congrés de Catòlics i Vida Pública.

La intervenció del cardenal Robert Sarah, prefecte de la Sagrada Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, va despertar una gran expectació entre els més de 600 assistents a l'acte. Destaquem alguns punts de la seva intervenció que també pot descarregar-se en la seva versió original.

https://www.congreso.ceu.es/

Context, diagnòstic i propostes en 18 destacats

· La preocupació ecològica actual pel medi ambient en el qual l'home viu és legítima, però no ha de concernir només el medi natural. Ha de portar-se també a l'ambient social i cultural en el qual els fills són educats.


· En les últimes dècades, alguns a l'Església han abandonat el camp de l'educació, influïts i impressionats per la crisi de transmissió i per la revolució cultural que hem conegut en molts dels nostres països.


· És important entendre com l'educació està en el cor de la missió de l'Església per a comprendre els problemes antropològics més importants i sense precedents als quals s'enfronten tots els educadors en l'actualitat; hem de considerar que l'educació amb virtuts intel·lectuals i morals és el camí d'una veritable realització de l'home.


· L'escola i la universitat travessen una crisi molt profunda, la d'una societat laïcista, secularitzada, sense Déu, una societat civil que, com diu el papa Benet XVI, és «arreligiosa i no tolera ja cap referència a Déu en la seva constitució, una societat que ha triat un ateisme radical que combat virulentament els valors de la cultura judeocristiana».


· Si l'escola està experimentant tal crisi de credibilitat avui, és, en part, perquè la joventut ara té una «escola paral·lela» a la seva disposició, que exerceix sobre ella una influència sovint més viva i més forta. (...) La gran escola dels mitjans de comunicació és un competidor seriós i poderós per a la institució escolar.


· Hi ha tres societats necessàries, establertes per Déu, alhora diferents i harmoniosament unides entre si, en el si de les quals l'home neix. Dues societats són d'ordre natural: la família i la societat civil. La tercera, l'Església, és d'ordre sobrenatural.


· L'educació està intrínsecament lligada a l'evangelització. (...) El culte i la cultura estan íntimament vinculats perquè honrar a Déu requereix i implica cuidar als homes. El que es juga en l'educació és, per tant, un dels nusos de la vida cristiana: la trobada entre la gràcia divina i la naturalesa humana.


· La desestructuració de la identitat sexual que sovint es diu «teoria de gènere», contra la qual el papa Francesc té paraules duríssimes i una actitud d'intolerància absoluta, pot entendre's com la conseqüència antropològica d'una mutació (antropològica) pràctica.


· La revolució antropològica pertorba violentament l'educació intel·lectual i moral, perquè crea disposicions mentals i socials que separen a les persones de si mateixes.


· La dignitat de l'ésser humà es basa, per tant, en la seva finalitat, que és la comunió interpersonal i, en última instància, amb i en Déu. Això només pot succeir si ens donem a nosaltres mateixos, de manera plenament lliure. Aquest és el propòsit que ha de mesurar tot el treball d'un educador plenament conscient de la seva responsabilitat!


· L'educació pressuposa una concepció sana de l'ésser humà, però això no és suficient per a educar. En efecte, l'educació és una tasca eminentment pràctica i la pràctica no consisteix a aplicar automàticament una doctrina, encara que sigui certa! L'eix central de tota educació és que l'educat adquireixi virtuts morals i intel·lectuals que li permetin aconseguir el seu veritable bé.


· Una educació reeixida és aquella en la qual l'educador, il·luminat per la virtut de la prudència, confia gradualment la direcció del creixement i la maduració humana i interna a l'educand, de tal manera que aquest es converteix veritablement en actor de la seva pròpia realització.

· La crisi en l'educació prové evidentment del constant qüestionament dels valors fonamentals que durant milers d'anys han donat suport, ensenyat, educat i estructurat a l'home internament.


· La veritable educació és sempre «a mida», la qual cosa no significa que sigui relativista, sinó tot el contrari. La mesura de l'acte educatiu és el veritable bé d'aquest nen, percebut en la seva doble dimensió humana i personal.


· Tot educador ha de presentar-se com a model i exemple a imitar.

· L'autoritat de l'Església, que es pronuncia sobre les qüestions morals, no menyscaba de cap manera la llibertat de consciència dels cristians; (...) perquè el Magisteri no presenta veritats alienes a la consciència cristiana, sinó que manifesta les veritats que ja hauria de posseir, desenvolupant-les a partir de l'acte originari de la fe. L'Església es posa sol i sempre al servei de la consciència, ajudant-la a no ser sacsada aquí i allà per qualsevol vent de doctrina segons l'engany dels homes, a no desviar-se de la veritat sobre el bé de l'home.

· Com ja ha estat el cas diverses vegades en la història, l'Església té el deure d'assumir un paper substitutiu per a compensar el col·lapse de sectors sencers de la societat civil i de les autoritats públiques.

· L'Església assumeix aquesta funció de substitució a través de tots els seus fills que estan presents en aquesta magnífica tasca educativa. Més que mai, els batejats han de ser conscients que l'educació està en el cor de la nova evangelització.

Xavier Vilella. Periodista

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte