Per què pregar pels difunts?

El dia de Tots Sants, que sempre s'escau en l'1 de novembre, els cristians honoren els sants intercessors sense festa pròpia. També agraeixen a Déu el model de vida que ofereix la seva santedat. En canvi, el Dia dels Difunts, que se celebra el 2 de novembre, es prega perquè la gent vagi al cel. Al voltant d'aquests dies és tradició visitar els cementiris. Durant tot el mes de novembre l’Esglèsia ha pregat especialment pels difunts.

Des dels primers temps, l'Església ha honrat la memòria dels difunts i ha ofert sufragis en el seu favor, en particular el sacrifici eucarístic, perquè, una vegada purificats, puguin arribar a la visió beatífica de Déu. L'Església també recomana les almoines, les indulgències i les obres de penitència en favor dels difunts. A continuació, alguns textos sobre aquest costum de pregar pels difunts. 

Benet XVI 

A l’encíclica Spe Salvi (n. 48) fa una reflexió molt suggerent sobre la comunió dels sants i el sentit dels sufragis pels difunts:

«...es pot donar a les ànimes dels difunts “consol i alleujament” per mitjà de l’eucaristia, la pregària i l’almoina. Que l’amor pugui arribar fins al més enllà, que sigui possible un donar i rebre recíproc, en el qual estem units els uns amb els altres amb vincles d’afecte més enllà del confí de la mort, ha estat una convicció fonamental del cristianisme de tots els segles i continua sent també avui una experiència consoladora. 

¿Qui no sent la necessitat de fer arribar als seus éssers estimats que ja se’n van anar un signe de bondat, de gratitud o també de petició de perdó? Ara ens podríem fer una pregunta més: si el purgatori és simplement ser purificat mitjançant el foc en la trobada amb el Senyor, Jutge i Salvador, com pot intervenir una tercera persona, per més que sigui propera a l’altra? 

Quan plantegem una qüestió similar, hauríem d’adonar-nos que cap ésser humà és una mònada tancada en si mateixa. Les nostres existències estan en profunda comunió entre elles, entrellaçades les unes amb les altres a través de múltiples interaccions. Ningú no viu sol. Ningú no peca sol. Ningú no se salva sol. 

En la meva vida entra contínuament la dels altres: en el que penso, dic, m’ocupo o faig. I a la inversa, la meva vida entra en la vida dels altres, tant en el bé com en el mal. Així, la meva intercessió de cap manera no és quelcom aliè per a l’altre, quelcom extern, ni tan sols després de la mort. En l’entramat de l’ésser, la meva gratitud amb ell, la meva pregària per ell, pot significar una petita etapa de la seva purificació. I amb això no cal convertir el temps terrenal en el temps de Déu: en la comunió de les ànimes queda superat el simple temps terrenal. 

Mai no és massa tard per a tocar el cor de l’altre, i mai no és inútil. Així s’aclareix encara més un element important del concepte cristià d’esperança. La nostra esperança és sempre i essencialment també esperança per als altres; només així és realment esperança també per a mi. Com a cristians, mai no hauríem de preguntar-nos només: Com puc salvar-me jo mateix? Hauríem de preguntar-nos també: Què puc fer perquè d’altres se salvin i perquè sorgeixi també per a ells l’estrella de l’esperança? Llavors hauré fet el màxim també per la meva salvació personal».

Catecisme 

«Fins que el Senyor vingui amb la seva glòria, acompanyat de tots els àngels, i, destruïda la mort, totes les coses li siguin sotmeses, alguns d'entre els seus deixebles peregrinen a la terra, altres, després de morts, són purificats, i uns altres són glorificats: contemplen clarament el mateix Déu tri i u, tal com és. Però tots, en graus diversos i de maneres diferents, ens comuniquem en la mateixa caritat envers Déu i envers el proïsme, i cantem al nostre Déu el mateix himne de glòria». (Catecisme de l'Església Catòlica, 954). 

«L'Església d'aquí baix tingué des dels primers temps del cristianisme un perfecte coneixement d'aquesta comunió de tot el Cos místic de Jesucrist, i per això va fomentar amb una gran pietat el record dels difunts i va oferir sufragis per ells, 'convençuda que pregar pels difunts perquè els siguin perdonats el pecats és cosa santa i religiosa'». (Catecisme de l'Església Catòlica, 958). 

«Els qui moren en la gràcia i en l'amistat de Déu, però imperfectament purificats, tot i tenir la salvació eterna assegurada, sofreixen una purificació després de la mort, a fi d'obtenir la santedat necessària per entrar al goig del cel». (1030). «L'Església anomena Purgatori aquesta purificació final dels elegits, que és totalment diferent del càstig dels condemnats». (Catecisme de l'Església Catòlica, 1031). 

Sant Josepmaria 

«El veritable cristià està sempre disposat a comparèixer davant Déu. Perquè, en cada instant —si lluita per viure com a home de Crist—, es troba preparat per a complir el seu deure». (Solc, 875)

«El purgatori és una misericòrdia de Déu, per netejar els defectes dels que desitgen identificar-se amb Ell». (Solc, 889)

«Que content s'ha de morir, quan s'han viscut heroicament tots els minuts de la vida! T'ho puc assegurar perquè he presenciat l'alegria dels qui, amb serena impaciència, durant molts anys, s'han preparat per aquell encontre». (Solc, 893)

«Menteixen els homes quan diuen “per sempre” en coses temporals. Només és veritat, amb una veritat total, el “per sempre” de l'eternitat. —I així has de viure tu, amb una fe que et faci sentir sabors de mel, dolçors de cel, quan pensis en aquesta eternitat, que sí que és per sempre!». (Forja, 999) 

«Quan pensis en la mort, tot i els teus pecats, no tinguis por... Perquè Ell ja sap que te l'estimes..., i de quina pasta estàs fet. —Si tu el busques, t'acollirà com el pare al fill pròdig: però has de buscar-lo!» (Solc, 880) 

«En aquesta terra, la contemplació de les realitats sobrenaturals, l’acció de la gràcia en les nostres ànimes, l’amor al proïsme com un fruit saborós de l’amor a Déu, ja suposen un avenç del Cel, una incoació destinada a créixer de dia en dia. Els cristians no suportem una doble vida: mantenim una unitat de vida, senzilla i forta en la qual es fonamenten i compenetren totes les nostres accions». (És Crist que passa, 126) 

Enllaços relacionats 

Sobre la Comunió dels Sants: «Crec en la comunió dels sants i la remissió dels pecats»

Sobre el sentit cristià de la mort i la vida eterna «Crec en la resurrecció de la carn i la vida perdurable» 

Sobre els beneficis de la pregària.  «La pregària»

Fonts:

Opusdei.cat

w2.vatican.va per l'encíclica Spe Salvi

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte