Cristians, jueus i islàmics: "Eutanàsia i suïcidi assistit són moralment i religiosament equivocats"

29/10/2019. "L'eutanàsia i el suïcidi assistit per un metge són intrínsecament i per tant moral i religiosament equivocades i s'haurien de prohibir sense excepció", es llegeix en la declaració conjunta signada aquest, dilluns 28 d'octubre, al Vaticà, pels representants de les religions cristiana, jueva i islàmica.

En el text de la declaració s'assenyala que "les qüestions que afecten a la durada i al significat de la vida humana no han de ser domini del personal sanitari, la responsabilitat consisteix a oferir el millor tractament i la màxima assistència al malalt".

"Ens oposem a tota forma d'eutanàsia -que és un acte directe deliberat i intencional de treure la vida- així com al suïcidi mèdicament assistit que és un directe, deliberat i intencional suport al suïcidi, en tant que són actes completament contradictoris amb el valor de la vida humana i, per això, en conseqüència, són actes errats des del punt de vista tant moral com religiós i que han de ser prohibits sense excepcions".

Així mateix, en la declaració demanen "promoure les cures pal·liatives". Assenyalen que "tot pacient en fase terminal ha de rebre la millor i més completa assistència pal·liativa possible: física, emotiva, social, religiosa i espiritual".

Les cures pal·liatives: un suport complet i eficaç als pacients en fase terminal

Recorden que "el sector relativament nou de cures pal·liatives ha fet grans progressos i és capaç d'oferir un suport complet i eficaç als pacients en fase terminal i les seves famílies. Per això, donem suport les cures pal·liatives per al malalt i per a la seva família a la fase final de la vida ".

Els representants de les 3 religions monoteistes demanen també oferir assistència espiritual als malalts. "La millor contribució a la humanització de la mort, que els treballadors sanitaris i els religiosos poden oferir, és la garantia d'una presència plena de fe i d'esperança".

"L'assistència espiritual i religiosa és un dret fonamental del pacient i un deure de la comunitat religiosa", recorda. "Tots els treballadors sanitaris estan cridats a crear les condicions en base a les quals l'assistència religiosa quedi garantida a tot aquell que la sol·liciti de manera explícita o implícita".

D'altra banda, en la declaració s'afirma que "quan la mort és imminent tot i els mitjans emprats, està justificat prendre la decisió de rebutjar alguns tractaments mèdics que no fan més que perllongar una vida precària, costosa i patidora".

En qualsevol cas, "el personal sanitari, i en general la societat, ha de tenir respecte de l'autèntic i independent desig d'un pacient terminal que vulgui perllongar i conservar la seva vida, fins i tot si és per un breu període de temps, utilitzant mesures mèdiques clínicament apropiades ".

"Això implica la continuïtat del suport respiratori, nutrició i hidratació artificial, quimioteràpia o radioteràpia, subministrament d'antibiòtics, fàrmacs per a la pressió i altres remeis. Tal voluntat pot ser expressada pel mateix pacient en temps real o, si és impossible en el moment, per mitjà de directives anticipades o d'una persona delegada com la declaració d'un parent pròxim".

Temes d’Avui, amb informació de: Agència Flama i AICA

Descarregar el document (vatican.va)

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte