Educació contra el discurs de l’odi per raó de creences. Jornada d’estudi a la UB

Com podem prevenir la radicalització a l'escola? La religió és un factor de risc o un àmbit que fomenta el respecte a les diferències? Què està passant quan joves nascuts, educats i socialitzats a casa nostra es radicalitzen fins a realitzar atemptats terroristes?


«Educació contra el discurs de l'odi per raó de creences» és el títol de la Jornada que abordarà aquestes qüestions i que tindrà lloc el dimecres, 23 d'octubre, a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

La Jornada està especialment adreçada als responsables del sector educatiu i compta amb la participació d'experts en educació, en legislació i representants de les principals confessions religioses amb representació a Catalunya.

«Hi ha un interès legítim en la nostra societat per eliminar els prejudicis de qualsevol índole que es generen en el seu si, –explica un dels organitzadors, el professor Juan José Guardia–. Aquesta preocupació és positiva, i mereix aplaudiment. Ara bé, sembla que existeix un últim prejudici admissible i políticament correcte que és el religiós. En efecte, d'una banda, és necessari prevenir la radicalització de matriu religiosa, però, d'altra banda, cal evitar caure en l'error de confondre radicalització amb simplement ostentar una identitat religiosa clara».

Els organitzadors de la Jornada alerten algunes preses de posició públiques que consideren (de manera real o imaginària) que una assignatura religiosa confessional a l'escola pot ser una potencial amenaça a la cohesió social. Des d'aquestes instàncies –explica el prof. Guàrdia– «es diagnostica que caldria minvar el pes de l'escola concertada i substituir l'assignatura voluntària de religió catòlica, evangèlica i islàmica per una matèria obligatòria i avaluable de cultura religiosa, mitjançant un pla d'estudis establert per l'administració educativa catalana».

No s’ha d’obligar els fidels de les diferents confessions a triar entre ser ciutadans o ser creients


«Si es promouen polítiques educatives que obliguin als fidels de diferents confessions a triar entre ser ciutadans, o ser creients, poden suscitar un rebuig davant la res publica que desemboqui, lamentablement, en la radicalització. Per tant –conclou Guàrdia– en la Jornada es debatrà sobre la necessària cooperació de l'Estat amb les confessions; la necessitat de no imposar una identitat a les escoles que margini, desplaci o pretengui deliberadament substituir a la identitat religiosa personal; i el necessari respecte i promoció de tota mena de centres educatius».

«Cal no oblidar, com ens recorda la sociologia, que la religió és, entre altres coses, una forma de construcció personal i social de sentit. És a dir, de conformació de les percepcions del bé i del mal, del què és correcte i que no ho és. En última instància de la consciència moral. I això fa que la imposició d'una moral d'Estat sigui un detonant, precisament, per a la radicalització».


Temes y ponents de la Jornada:
· Pluralisme en l'oferta educativa. Prof. Juan José Guàrdia, Universitat Abat Oliba CEU.
· Prevenir la radicalització a l'escola. Prof. Sílvia Meseguer, Universitat Complutense de Madrid.
· Anàlisi jurídica del programa Procediment de Detecció de Radicalisme i Extremisme Violent (PRODERAEV). Prof. Maria Jesús Gutiérrez del Moral, Universitat de Girona
· Llenguatge bíblic i llibertat en la gènesi del constitucionalisme. Prof. Fernando Simón Yarza, Universitat de Navarra.

La Jornada també consta d'una taula rodona: «Prevenció de la radicalització: la religió a l'escola», amb la participació de:
· Sr. Marcel·lí Joan, director general d'Afers Religiosos de la Generalitat.
· Sr. Joan Hernández i Serret, director del Grup de Treball Estable de Religions (GTER).
· Dra. Francisca Pérez Madrid, prof. Titular de Dret Eclesiàstic de l'Estat (UB).
· Sr. Mohamed El Gahidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCICAT).
· Guillem Correa Caballé, secretaria general del Consell Evangèlic de Catalunya.
· Dr. Joan Costa Bou, delegat de Pastoral Social de l'Arquebisbat de Barcelona.
· Sra. Maria Gutiérrez Arana, professora de religió a Finlàndia.

Dades de la Jornada
Dia: dimecres 23 d'octubre de 2019
Lloc: Facultat de Dret, UB (Saló de Graus i Aula Magna)
Horari: Saló de Graus: de 15,45 a 18,30 h
   Aula Magna: Taula rodona, de 19 a 20,30 h.
Direcció: Av. Diagonal, 684, Barcelona
Entrada lliure.

Es prega confirmació enviant un correu a: fperez_madrid@ub.edu

Descarregar Programa en pdf

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte