Newman i l'educació. Va buscar unificar l'esforç intel·lectual, la disciplina moral i el compromís religiós

El cardenal anglès John Henry Newman va ser canonitzat el diumenge 13 d'octubre pel Papa Francesc a Roma. Nascut a Londres el 1801, el jove John Henry va ser consagrat diaca de l'Església Anglicana. Després d'un intens camí de reflexió i oració, va comprendre que l'Església de Roma era la veritable guardiana dels ensenyaments de Jesucrist i es va convertir a la fe catòlica. En 1847 va ser ordenat sacerdot i va instituir l'Oratori de Sant Felip Neri a Anglaterra. Creat cardenal pel Papa Lleó XIII, va morir en Edgbaston l'11 d'agost de 1890. Una altra data significativa que té a veure amb la seva vida és la del 19 de setembre de 2010, dia en què el papa Benet XVI va presidir la seva beatificació.

En la cerimònia de beatificació a Birmingham,
Benet XVI va destacar alguns trets de Newman que són especialment actuals.

«El servei concret al qual va ser cridat el Beat John Henry incloïa l'aplicació entusiasta de la seva intel·ligència i la seva prolífica ploma a moltes de les més urgents "qüestions del dia". Les seves intuïcions sobre la relació entre fe i raó, sobre el lloc vital de la religió revelada en la societat civilitzada, i sobre la necessitat d'una educació acurada i àmplia van ser de gran importància, no sols per a l'Anglaterra victoriana. Avui també continuen inspirant i il·luminant a molts a tot el món».

«M'agradaria rendir especial homenatge a la seva visió de l'educació, que ha fet tant per formar l'ethos que és la força motriu de les escoles i facultats catòliques actuals. Fermament contrari a qualsevol enfocament reductiu o utilitarista, va buscar aconseguir unes condicions educatives en les quals s'unifiqués l'esforç intel·lectual, la disciplina moral i el compromís religiós. El projecte de fundar una Universitat Catòlica a Irlanda li va brindar l'oportunitat de desenvolupar les seves idees sobre aquest tema, i la col·lecció de discursos que va publicar amb el títol La Idea d'una Universitat sosté un ideal mitjançant el qual tots els que estan immersos en la formació acadèmica poden continuar aprenent».

 

Professors de religió: laics intel·ligents i ben formats

Benet XVI es va centrar en un aspecte prioritari en la tasca educativa: la transmissió de la fe: «quina millor meta poden fixar-se els professors de religió que la famosa crida del beat John Henry per uns laics intel·ligents i ben formats: «Vull un laïcat que no sigui arrogant ni imprudent a l'hora de parlar, ni esvalotador, sinó homes que coneguin bé la seva religió, que aprofundeixin en ella, que sàpiguen bé on estan, que sàpiguen què tenen i què no tenen, que coneguin el seu credo a tal punt que puguin donar comptes d'ell, que coneguin tan bé la història que puguin defensar-la» (La Posición Actual de los Católicos en Inglaterra, IX, 390).

Una altra idea força que va destacar Benet XVI del nou beat va ser la seva vida sacerdotal, com a pastor d'ànimes. «La seva visió del ministeri pastoral sota el prisma de la calidesa i la humanitat està expressada de manera meravellosa en un dels seus famosos sermons: «Si els vostres sacerdots fossin àngels, germans meus, ells no podrien compartir amb vosaltres el dolor, sintonitzar amb vosaltres, no podrien haver tingut compassió de vosaltres, sentir tendresa per vosaltres i ser indulgents amb vosaltres, com nosaltres podem; ells no podrien ser ni models ni guies, i no t'haurien portat de l'home vell a la vida nova, com ells, que vénen d'entre nosaltres ("Homes, no àngels: els Sacerdots de l'evangeli", Discursos a les Congregacions Mixtes, 3). Ell va viure profundament aquesta visió tan humana del ministeri sacerdotal en els seus desvetllaments pastoral pel poble de Birmingham, durant els anys dedicats a l'Oratori que ell mateix va fundar, visitant als malalts i als pobres, consolant al trist, o atenent els empresonats. No sorprèn que, a la seva mort, tants milers de persones s'amunteguessin als carrers mentre el seu cos era traslladat al lloc de la seva sepultura, a no més de mitja milla d'aquí. Cent vint anys després, una gran multitud s'ha congregat de nou per a celebrar el solemne reconeixement eclesial de l'excepcional santedat d'aquest pare d'ànimes tan estimat».

 

Pàgina web de la canonització de J. H. Newman

Biografies i obres sobre J. H. Newman en castellà:

Ediciones Encuentro ha publicat bona part de l'obra de Newman en castellà:

En català-valencià les obres de Newman disponibles: 

  • Apologia pro vita sua, Traducció, introducció i notes del P. Aureli Boix, CO. Proa, Barcelona, 1989 (Col·lecció Clàssics del Cristianisme, núm. 7).
  • Quadern de pregàries. Traducció del P. Aureli Boix, CO. Balmes, Barcelona, 1990.
  • El cor parla al cor, Edició preparada pel Centre Newman de València. Claret, Barcelona, 1991.
  • Diversos sermons i altres textos traduïts per Salvador Albert i Móra a la revista Newman. Idees, documents, estudis, Publicació periòdica del Centre Newman de València, 1985-1997.
  • En el món, però no del món. Selecció de sermons. Trad. de Salvador Albert i Móra. Intr. i notes d'August Monzon i Arazo. Editorial Denes (Col·lecció Rent), Paiporta, 2008.

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte