LLIBRE / Tomás d'Aquino economista i la seva influència en els corrents econòmics i socials contemporànies

El títol pot sorprendre: Tomás d’Aquino, economista? El d’Aquino és valorat com a teòleg i com a filòsof, però com a economista? ¿Que potser es va dedicar a la teoria econòmica o va tractar qüestions econòmiques? No va fer teoria econòmica, almenys en el sentit actual del concepte, però sí que es va ocupar de qüestions econòmiques, amb un agut sentit analític. No ho va fer com a economista, sinó per reflexionar sobre qüestions morals relacionades amb l’activitat econòmica. 

No és la primera vegada que algú estudia el pensament tomista sobre aspectes econòmics. És el cas, per exemple, del professor noruec Odd Langholm, el qual va descobrir quatre aspectes significatius en els escrits de Tomàs: la riquesa, la propietat, els preus i els tipus d’interès. Aquest treball no és ignorat per García Durán en l’obra que ressenyem aquí (pàg. 153-158), com tampoc ho són un conjunt d’estudis realitzats sobre anàlisi econòmica en el període medieval (pàg. 56), però el seu enfocament és divers. Segons les seves pròpies paraules, «aquesta obra és gairebé un catàleg d’idees, un conjunt de fitxes», que –hi afegiríem nosaltres– conviden a aprofundir en les aportacions en el camp de l’economia i de l’ètica econòmica de Tomàs d’Aquino. 

Una anècdota explicada per l’autor, que va ser catedràtic de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona (UB) –on va exercir com a docent entre 1966 i 2012–, ajuda a entendre la motivació remota que ha donat origen a aquest llibre. «Fa pocs anys –explica García Durán–, després de donar una xerrada en la qual havia citat Tomàs d’Aquino i Kant (en la visió de tots dos i de Keynes sobre l’avarícia), un dels meus col·legues, amb aquells aires professorals que tant feien riure Baroja, Péguy o Foix, em va dir: "parlar de Kant, encara, però citar Tomàs d’Aquino és fer-ne un gra massa". Va ser aquesta apreciació injusta la que em va fer estudiar més a fons l’anàlisi econòmica dels canonistes i teòlegs del segle XIII"(pàg. 56). 

Durant el primer any de la seva jubilació, va anar directament a les fonts. Va treballar a la biblioteca del Seminari de Barcelona, on va tenir ocasió de consultar les obres de sant Tomàs i en va poder treure les seves notes. Aquestes «fitxes» apareixen clarament en el primer capítol, titulat Lectura primera. Aquí, després de situar el lector en el context històric, l’autor fa un recorregut per diverses obres de sant Tomàs, fixant-se en els textos relacionats amb l’economia. El seu recorregut intel·lectual inclou el Comentari a les Sentències de Pere Llombard (pàg. 13-16), la Summa contra gentils i el seu cant a la riquesa en la mesura que és útil a la virtut, a més d’altres temes (pàg. 16-24), de Regno i la necessitat d’evitar la tirania en el govern i la necessitat de la virtut en els mercaders (pàg. 16-28). Segueix amb els Comentaris a l’Ètica a Nicòmac i els Comentaris a la Política d’Aristòtil (pàg. 28-36), el llibre Sobre les virtuts cardinals (pàg. 37-38), el De regimine iuadeorum (pàg. 38-39) i, finalment i de manera més extensa, s’endinsa en la Suma Teològica (pàg. 39-53). 

En el segon capítol –Visions esbiaixades–, l’autor revisa diversos pensadors que s’han ocupat del pensador d’Aquino. Alguns són crítics amb ell, com Josep h A. Schumpeter, al qual li costa reconèixer que un pensador del segle XIII s’hagi anticipat en algunes de les seves idees, encara que amb expressions menys refinades; Henri Denis, qui opina que la filosofia de Tomàs no és capaç de reconciliar la ciència d’Aristòtil i la moral cristiana, i Murray N. Rothbard, el qual analitza mèrits i demèrits de Tomàs, tot posant més èmfasi en els segons que en els primers. Per la seva banda, Bernard W. Dempsey respon als autors anteriors remarcant l’aportació de sant Tomàs i la seva contribució a la doctrina social de l’Església, i concretament a l’encíclica Quadragesimo anno. García Duran glossa també la visió de tomistes com Gilbert K. Chesterton, Patrick De Laubier i Jacques Maritain. Des d’una altra perspectiva, analitza Alejandro Chafuen i, en menor mesura, Friedrich Hayek, que busquen en Tomàs d’Aquino suport per a les tesis del liberalisme econòmic, mentre que Richard H. Tawney i O’Brien s’inclinen per una interpretació més socialista. Marjorie Grice-Hutchinson, Ghazanfar, Charles Taylor i Alasdair MacIntyre troben també el seu lloc en aquest capítol, així com els pontífexs i els seus ensenyaments socials. 

En el capítol tercer, l’autor analitza el llegat de Tomàs d’Aquino, i adverteix certa continuïtat d’alguns aspectes assenyalats per Tomàs en reconeguts economistes posteriors. Ho fa esmentant primer Adam Smith, i examina diverses proposicions semblants en tots dos autors, i continua assenyalant, entre d’altres, Alfred Marshall, en relació amb el valor de la cooperació més enllà de la competició; Eugen Böhm-Bawerk i Irving Fisher, en les seves consideracions sobre la doctrina de l’interès; i amb John M. Keynes, pel que fa a la seva teoria sobre les crisis i l’atur. 

El quart i darrer capítol, titulat La segona lectura, és un assaig en el qual l’autor fa la seva interpretació personal, afirmant que, tot i que ningú s’ha d’apropiar del pensament dels economistes-teòlegs del segle XIII, Tomàs d’Aquino li sembla més proper al pensament econòmic liberal que a les posicions dels socialistes de càtedra (pàg. 123-4). Hi afegeix diverses consideracions sobre la dinàmica econòmica i el paper de les virtuts humanes, especialment la liberalitat i la magnanimitat. Avui no es parla d’aquestes virtuts, sinó de conceptes com creixement i desenvolupament; ara bé, aquests conceptes no són pas aliens a la capacitat d’invertir diners per créixer i buscar coses grans, un aspecte que sens dubte inclou el desenvolupament. 

Per concloure, direm que és un llibre original que reflecteix el vast coneixement humanístic de l’autor –i no només econòmic–, el seu interès pels aspectes ètics de l’economia i la doctrina social de l’Església en aspectes fonamentals sobre l’activitat econòmica. Es recomana la seva lectura a qui estigui interessat en la relació entre moral i economia o a qui tingui interès a explorar les idees econòmiques de sant Tomàs. 

PORTADA

José A. García Durán 

Tomás de Aquino, economista 

Editorial Claret 

Barcelona, 2018 

169 pàg. 

 Comentat per Domènec Melé 

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte