«No n'hi ha prou amb dir que l'Església és missionera, cal dir quin és l'objectiu de la missió»: afirma el responsable de les Missions


24/9/2019. «No n'hi ha prou amb dir simplement que l'Església és missionera, sinó que cal dir l'objectiu de la missió, que és ad gentes, als pobles, a les persones, donar l'anunci de la fe, que és Crist mort i ressuscitat i establir noves comunitats cristianes». Així ho va subratllar l'arquebisbe Giampietro Dal Tusso, president de les Obres Missionals Pontifícies (OMP), el 23 de setembre, durant la presentació de l'informe principal a l'Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Canadenca, que se celebra del 23 al 27 de setembre a Cornwall, Ontario (el Canadà).

Les Obres Missionals Pontifícies són el principal instrument de l'Església catòlica per a atendre les grans necessitats amb les quals es troben els missioners en la seva labor d'evangelització per tot el món. La seva missió se centra a donar suport a les missions i promoure l'esperit missioner. 11.000 missioners espanyols desenvolupen la seva labor a tot el món.

Referint-se a la naturalesa de la missió, l'arquebisbe va reiterar la validesa del que el Concili Vaticà II afirmava en el
Decret Missioner Ad Gentes, assenyalant que «en el passat, a vegades, l'ajuda al desenvolupament s'entenia com a missió», la qual cosa ha causat alguns problemes en llocs com el Canadà perquè «el que va néixer com a ajuda per a la missió s'ha transformat en ajuda al desenvolupament».

«Els decennis que ens separen del Concili -va continuar el president de les OMP- no han limitat, sinó que, per contra, estan posant en relleu la necessitat de la missió i de la missió ad gentes, és a dir, als que no coneixen Crist. Tots sabem el molt que la naturalesa missionera de l'Església és
important per al Papa des del seu document programàtic, on diu que l'activitat missionera és paradigmàtica per a tota activitat de l'Església. Però també diria que la realitat mateixa està imposant la missio ad gentes, només cal veure les dades estàtiques: a Anglaterra el 53% de la població declara que no té afiliació religiosa; a Alemanya una enquesta prediu que el 2060 els cristians seran la meitat dels actuals, i això especialment perquè els joves de 25 i 40 anys ja no bategen als seus fills. Així que fins i tot en el nostre Occident els fets imposen la missio ad gentes, és a dir, l'anunci de la fe als que no creuen».

Intercanvi i enriquiment

Inherent a aquest concepte de missió ad gentes és l'intercanvi de personal missioner. Fins no fa gaire temps van sortir molts missioners des de les esglésies occidentals i avui, en molts casos, la situació és la contrària. «Justament el camp missioner és un camp privilegiat per a manifestar la relació de recíproc enriquiment entre l'Església universal i l'Església local. Si és veritat que l'Església universal es troba concretament a l'Església local, també és veritat que l'Església local no pot existir sense l'Església universal. Entre ells hi ha una relació que impedeix que l'Església local es tanqui i es converteixi en Església nacional. Com més s'obre l'Església local a la missió, més descobreix que és una Església universal, oberta a les necessitats de tots els homes. És precisament l'activitat missionera la que mostra que cap Església és autònoma, sinó que viu en el flux vital que la uneix a totes les Esglésies».

Per això, el president de les Obres Missionals Pontifícies va insistir en aquesta relació entre l'universal i el local, «perquè molts mals han arribat a l'Església local quan aquesta s'ha tornat cap al seu petit món», i ha recordat també que «el ministeri episcopal mateix, segons el Concili, ha de ser llegit en aquesta dinàmica».

En aquesta àmplia visió de la missió ad gentes i de la relació entre el local i l'universal se situa el carisma de les Obres Missionals Pontifícies, «una xarxa mundial al servei del Papa per a sostenir la missió i les Esglésies joves amb l'oració i la caritat», de la qual l'arquebisbe va il·lustrar els orígens, les finalitats i l'estructura, subratllant la seva profunda relació amb la pastoral diocesana.

Aquest mes d'octubre de 2019 és el Mes Missioner Extraordinari. Un temps per a cooperar amb aquesta iniciativa pontifícia amb la cooperació personal, l'espiritual –a través de l'oració– i de la cooperació material ,que aporta els recursos econòmics que fan possible el funcionament i desenvolupament dels territoris de missió en els quals es duen a terme projectes socials i d'evangelització.


http://www.fides.org/es/news/66672-AMERICA_CANADA_Arzobispo_Dal_Toso_a_los_obispos_No_basta_con_decir_que_la_Iglesia_es_misionera_hay_que_decir_cual_es_el_objetivo_de_la_mision

OMP-España:

https://www.omp.es/quienes-somos-obras-misionales-pontificias/

Decreto misionero ad gentes:

http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_decree_19651207_ad-gentes_sp.html

Papa desde su documento programático

http://w2.vatican.va/content/francesco/es/apost_exhortations/documents/papa-francesco_esortazione-ap_20131124_evangelii-gaudium.html

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte