Cauchy: Testimoni cristià d’un gran matemàtic sense prejudicis

Ciència i religió no són incompatibles; dos mil anys de cristianisme ho posen de manifest. Puntualment han sorgit alguns malentesos quan una ciència ha envaït el terreny de l’altre. Molts són els casos de científics veritablement cristians pels que la seva fe no ha estat un obstacle per tirar endavant les investigacions més senyeres en les seves especialitats.

En realitat existeix una veritable harmonia entre religió i ciència. Per Albert Einstein (1879-1955), «la ciència sense la religió va coixa». Però, avui en dia hi ha tants prejudicis... Així, alguns creuen que ciència i fe s’oposen. Davant dels qui creuen que és incompatible ser científic i ser cristià, portem aquí el testimoni personal d’un gran científic, Cauchy. 

Augustin-Louis Cauchy (1789-1857) ha estat un dels més eminents matemàtics del segle XIX. Va dir: «Jo m’he internat en l’estudi de les ciències humanes, en especial en les denominades exactes, i he reconegut cada vegada més la veritat de l’afirmació de Bacon, que si la poca filosofia aparta de la fe i de la religió, la molta filosofia condueix a aquestes. Jo sóc cristià, això és, crec en la divinitat de Jesucrist, amb Tycho Brahe, Copèrnic, Descartes, Newton, Fermat, Leibniz, Pascal, Grimaldi, Euler, Goldín, Boscowich, Gerdil, en companyia de tots els grans astrònoms, de tots els grans físics, de tots els grans geòmetres dels segles passats; i sóc catòlic amb la major part d’ells. I si algú em demanés raó de les meves creences, li donaria amb molt gust, i llavors es veuria que les meves conviccions no son fruit de preocupacions d’infància, sinó resultat d’un examen profund i detingut». 

A continuació dic quelcom d’algunes de les personalitats que més amunt han estat citades per Cauchy i que el gran matemàtic assenyala com a grans científics creients:

El canonge Nicolau Copèrnic (1473-1543) va ser el pare de l’astronomia moderna. El seu sistema astronòmic va ser seguit per Galileo Galilei (1564-1642). Aquest sempre es va veure a si mateix com una persona catòlica. 

El segle XVII va ser un segle molt important per a la ciència, comptant amb científics tan destacats com Newton, Descartes, Galileo i Leibniz. De Isaac Newton (1642-1727) va arribar a afirmar l’altre gran matemàtic del seu temps, Gottfried Leibniz (1646-1716): «Considerant la matemàtica des del començament del món fins a l’època de Newton, el que ell ha fet, és, amb molt, la millor meitat». 

Per a Isaac Asimov: «Qui ha sigut el més gran (científic de tota la història)? (...) crec que la majoria dels historiadors de la ciència no dubtarien a afirmar-ho: Isaac Newton». Així mateix, diu: «el treball més gran que s’ha fet durant tota la història, el millor esforç mental fet per un ésser humà en tota la història, és el llibre Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (Principis Matemàtics de la Filosofia Natural), llibre que té per autor a Newton». Per a l’historiador de la ciència Carl B. Boyer, aquest és «el treball científic més admirat de tots els temps». En aquesta obra, Newton, juntament amb les seves fórmules de tipus físic–matemàtic fa diverses referències a Déu. Sant Joan Pau II digué que Newton va ser una persona «profundament religiosa». 

Durant el segle XVII els descobriments matemàtics més importants van ser l’anàlisi matemàtic, descobert independentment per Newton i per Leibniz, i la geometria analítica, descoberta per Descartes. Des de la perspectiva de la ciència, i, especialment, de la ciència exacta, el segle XVIII va ser un segle newtonià. Quasi tota la ciència astronòmica del segle XVIII es va centrar en les conseqüències derivades dels descobriments de Newton. La frase següent, encara que clarament exagerada, si d’alguna persona es pot dir, és de Newton: «La naturalesa i les lleis de la natura estaven amagades dins de l’obscuritat; Déu va dir: que existeixi Newton!, i tot va ser llum» (Alexander Pope). 

Leonhard Euler (1707-1783) va ser el matemàtic més important del segle XVIII. La seva fecunditat matemàtica va ser prodigiosa. La meitat dels seus escrits van ser fruit dels últims anys de la seva vida, quan, totalment cec, dictava els seus treballs. La seva activitat es va manifestar en tots els camps de la matemàtica i de les ciències afins. Va ser autor de més d’un miler de memòries científiques. 

Aquests autors, de primera línia en les seves especialitats, van harmonitzar la seva fe en Jesucrist i el cultiu de la ciència. Potser tot és posar-s’hi, sense prejudicis...

Dr. Josep Maria Montiu de Nuix, és sacerdot i matemàtic.

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte