LLIBRE / Meditación sobre el hombre. Una propuesta de síntesis antropológica

Meditación sobre el hombre. Una propuesta de síntesis antropológica 

Ignasi Fuster i Camp 

Col·lecció Textos Docentes 

Facultat de Filosofia 

Universitat Ramon Llull 

Barcelona, 2018 

293 pàg. 

Aquesta Meditación sobre el hombre del Dr. Ignasi Fuster, professor d’Antropologia filosòfica a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, es presenta com una reflexió sobre l’antropologia que s’ha anat delineant durant el temps que s’ha desenrotllat la civilització judeocristiana. Aquesta es va iniciar uns vint segles abans de Crist, amb la crida d’Abraham i la seva família, des que es posa en camí cap als llocs que seran la seva Terra promesa. Allà es desenvoluparà la seva consciència de poble, i un dels punts culminants serà la vida de Jesús de Natzaret, Fill de Déu a la terra, i també fill d’Abraham, de Judà, de David i de Josep, en els llocs que la Providència tenia destinats al seu Poble. El Poble jueu s’anirà exercitant en la manera de vèncer les seves dificultats i d’adquirir experiència, fet que li permetrà desenvolupar una civilització cridada a fer grans aportacions a la convivència humana i a incorporar els millors elements d’altres sistemes de vida social que també conduïen cap al progrés, com els d’Egipte, Grècia o Roma i que formaran la base del desenvolupament cultural i tècnic del món modern. 

              El llibre no vol ser un resum de la història del Poble que sorgeix amb Abraham i es desenrotlla fins a la plenitud dels temps, sinó que ve a ser una descripció dels elements que configuren una antropologia filosòfica, que serà apta perquè sigui assumida per qualsevol altra civilització. Per això l’autor, amb un gran coneixement de la història cultural de Grècia i de Roma, de la que va prendre forma a l’Edat mitjana, i sobretot en els períodes més característics del Renaixement i de l’època Moderna, ofereix abundants i oportunes citacions dels autors que més han contribuït al pensament contemporani, molts dels quals, òbviament, han estat presents en aquest món judeocristià –en alguns casos, identificant-s’hi, i en d’altres, fent de contrapunt–. Cal assenyalar que, encara que no falten referències a Tomàs d’Aquino o Joan Pau II, són moltes més les citacions explícites d’autors d’un altre tipus –pensem en Pascal, Freud, Hegel o Kierkegaard– que les de les Escriptures oficialment representatives, jueves o cristianes. La raó deu ser la finalitat del llibre, que no és oferir un resum del contingut de l’Antic i del Nou Testament i sí presentar explícitament la coincidència en l’essencial de la seva visió filosòfica de l’home. Té més aviat el valor de donar ocasió perquè els especialistes en el tema puguin fer una valoració de l’antropologia que sorgeix en aquell món. En tot cas, s’haurà generat en el lector d’aquest llibre un fort interès per anar a les fonts bíbliques, que en alguns casos aquell coneix poc, però que en altres casos són matèria de l’especialitat de molts. 

              Tot i que és segur que l’autor no ha volgut condicionar el lector portant-lo de la mà pel món bíblic agrairiem que hagués ofert, amb referències concretes, els textos bíblics essencials més característics, per poder-hi acudir directament, la qual cosa seria una facilitat per justificar les afirmacions que es fan sobre els principals temes antropològics que tenen la seva base en la història d’Israel i en els llibres de la seva Escriptura, com poden ser els de la persona, la llibertat, la vida, els sentiments o el pudor. Per les mateixes raons, tampoc no ha de ser considerat el llibre com una història de Crist, encara que breu, però sí que hi queden clares les arrels jueves de la humanitat de Crist, i la presència exemplar en Ell de tots els valors humans; el lector es podrà sentir mogut, no ja a buscar les dades essencials de la vida i ensenyaments de Crist, sinó a tractar d’escriure-les ell mateix, o almenys a esbossar-les. 

              Ens agrada que tregui partit –o que parteixi– de l’episodi esdevingut a la muntanya de Moriah, amb Abraham i Isaac i Déu, per l’antiguitat del seu contingut i per la probable proximitat amb els llocs especialment significatius, de Jerusalem i de Sió, i que és una ocasió per exposar tot el relatiu a l’ètica de la vida humana. 

              L’autor té en compte segurament un fet: que bona part dels seus lectors coneixen les Escriptures bíbliques, però es pot pensar també en aquells que, tot llegint aquest llibre, veuran sorgir un interès per detalls dels llibres bíblics, i per fets de la història del Poble d’Israel, i seria útil per a estudiosos novells, facilitar l’accés directe a les dades que es puguin trobar en els llibres bíblics, relatives a les diverses matèries i passatges concrets. 

              Jo celebraria que, sense perjudici que es facin feliçment moltes edicions del llibre en la forma que ara té, l’autor volgués escriure també, sobre el tema, un tractat en forma sistemàtica, que faciliti encara més l’estudi acadèmic d’aquestes matèries, a alt nivell. 

              I, com a valor afegit, independent del contingut del llibre, assenyalem el de la forma, que denota en l’autor un excel·lent coneixement de la llengua, que es mostra, per exemple, en un gran domini d’adjectius i adverbis i en l’ús de sinònims. Alguns podran assaborir l’abundosa riquesa dels comentaris, bellament escrits. 

 

Comentat per: Ferran Blasi Birbe  

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte