L'hàbit religiós dóna testimoni, atrau i afavoreix l'evangelització

"La gent no necessita religiosos que siguin com un d'ells, igual que els nens no necessiten pares que siguin els seus amics o companys. Necessiten religiosos que els guiïn fins al cel". Així ho sosté la germana Miriam de l'Anyell de Déu, –fundadora de les Filles de Maria, Mare de l'Esperança d'Israel–, explicant a l’Agència Fides la importància que les comunitats consagrades a Amèrica atorguen al seu hàbit per a oferir testimoniatge cristià de missió i evangelització.

En declaracions a l'Agència Fides, la germana Miriam comenta que volia reprendre l'ús de l'hàbit fins als peus, una cosa que li va cridar l'atenció quan era una jove jueva que no coneixia la fe catòlica. "La gent s'acosta sovint preguntant-me: ets monja? Vaig pensar que ja no hi havia! I em demanen oracions. L'hàbit porta esperança a la societat i al món", conclou.

Sor Marie Andre, abadessa del monestir de Nostra Senyora de la Solitud a Tonopah (Arizona) -en declaracions a la revista norteamericana "National Catholic Register"- explica que "estimem els nostres hàbits. Encara que no ho sembli, són pràctics per a la nostra vida contemplativa, fins i tot en el desert. Anem cobertes de cap a peus com la majoria de les persones que viuen en terres àrides i molt caloroses".

Segons el germà Glenn Sudano, sacerdot i cofundador dels frares franciscans de la Renovació, l'hàbit recorda la identitat d'un frare caputxí i els vots de pobresa, castedat i obediència, representats pels tres nusos del cinturó que cenyeix la seva túnica grisa. "Ens vestim així cada dia", explica. "Si em trobes al metro, en un avió o a casa, sempre em veuràs així". "La reacció a l'hàbit és positiva, encara que alguns joves no saben qui som. Viatgem sovint, i la gent ens respecta. Portem el nostre hàbit amb un somriure", conclou.

La germana Clare Matthias, superiora general de les Germanes Franciscanes de la Renovació, també destaca que la forma típica de vestir a les religioses les fa fàcilment identificables i, per tant, "diu a les persones que estem aquí per a ajudar-les". "No puc caminar pel carrer sense que algú em detingui perquè vol parlar amb mi", assenyala. "La gent parla amb nosaltres immediatament, comparteixen les seves vides i ens demanen oracions". "A Nova York ara som part del panorama social, però quan sortim per la ciutat, la gent se sorprèn en veure'ns amb l'hàbit. Una sorpresa que sovint es converteix en curiositat i, per tant, una raó per a donar testimoniatge de la pròpia fe".

Agència Fides 30/04/2019

 

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte