Respecte per l'elector, rendició de comptes i clima de diàleg, propostes per regenerar la vida pública

La revista Temes d'Avui va organitzar un debat sobre «La regeneració de la vida pública sota una perspectiva ètica» amb motiu de l’edició del seu darrer número.

 L’11 d'abril, va tenir lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya, la presentació oficial del número 59 de la revista Temes d'Avui, i un col·loqui dedicat a la Regeneració de la vida pública sota una perspectiva ètica.  

 La presentació va comptar amb ponents com Antoni Argandoña, professor ordinari emèrit d'Economia i Ètica de l'empresa a l'IESE Business School; Josep Miró i Ardèvol, exconseller de la Generalitat, president d'e-cristians, editor de ForumLibertas.com i membre del Pontifici Consell per als Laics; Francisca Pérez Madrid, professora acreditada de Dret Eclesiàstic a la Universitat de Barcelona i Daniel Arasa, doctor en Humanitats i Ciències Socials, periodista i escriptor; el moderador de la taula rodona va ser el professor Domènec Melé, director de Temes d'Avui.

 Per a tots els participants, la regeneració de la vida pública és essencial des d'una perspectiva ètica i moral, base de la vida política i de l'activitat periodística.

 Miró i Ardèvol va considerar de «vital importància recuperar el sentit de la política i la seva finalitat primordial: el servei al bé comú». Els ponents van coincidir en la conveniència de canviar la llei electoral i van qüestionar la partitocràcia actual». Miró va ser contundent en demanar «una nova llei electoral que torni el poder a l'elector». Els ponents van coincidir en el fet que els partits han de garantir als seus membres electes els mateixos drets que els altres ciutadans perquè «cap dels seus membres hagi de votar en contra de les seves conviccions personals».

 Rendició de comptes

 Un aspecte clau per a la regeneració política –van coincidir els ponents– és articular mecanismes per «exigir comptes i responsabilitats als polítics, tant en campanya electoral com després de les eleccions», va explicar el prof. Argandoña. Miró i Ardèvol va apuntar al fet que «aquestes auditories les fes alguna entitat independent que no pertanyés a la política», una mica a l'estil de la AIREF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal). Hauria de demanar comptes del compliment dels compromisos electorals que va assumir qui forma govern, d'una banda; de l'altra, fiscalitzar la utilitat i conveniència de les decisions preses fiscalitzant inversions de dubtosa utilitat (aquí, Miró va esmentar el cas del canal Segarra-Garrigues iniciat el 2002, en el qual s'han invertit més de 1.000 mll € i encara en construcció). També es va parlar sobre la desprofessionalització de la política, per evitar que hi hagi persones que no han tingut en la seva vida una altra ocupació ni formació fora dels seus propis partits.

 Un altre dels grans aspectes tractats va ser el paper dels mitjans de comunicació en la regeneració de tota la vida pública. Arasa va recordar que «sense compromís amb la veritat, el periodisme no serveix per res». I va continuar: «la objectivitat absoluta no existeix, però el bon periodista ha de ser al més objectiu possible, ja que d'aquesta manera aconsegueix rigor i credibilitat». «Hi ha mitjans de comunicació –públics i privats– posats al servei de l'agitació i de la propaganda, cosa que els ha fet perdre tot el seu prestigi com a vehicle d'informació», va apuntar Daniel Arasa.

 El col·loqui també va tocar el tema dels límits de la llibertat d'expressió, sobre el qual la professora Pérez Madrid va destacar «la permissivitat envers la censura que molts tenen». Pérez Madrid va explicar que «la legislació i l'estat d'opinió sobre els delictes d'odis estan portant al fet que en alguns àmbits les persones senzillament evitin parlar de determinats temes» i d'això «sempre se n'ha dit censura».

 Recuperar el diàleg

 El prof. Argandoña va reivindicar conrear «l'amistat cívica», el diàleg, el coneixement amb persones que pensin de manera diferent, és «la millor manera de defensar-se d'aquest eteri sentiment de por davant el diferent, l'immigrant...» Un bon exemple –va continuar– «el tenim en la transició, quan eren freqüents les trobades entre polítics de molt diferent signe; tenien un objectiu comú: aconseguir la democràcia i sabien que havien de cedir –tots– en algun punt en nom de l'objectiu comú».

 Un cas paradigmàtic de manca de diàleg que va destacar la professora Pérez-Madrid «és la ideologia de gènere, que s'ha convertit en una mena de confessionalitat ideològica». Miró va apuntar que «l'Estat ha de ser aconfessional i no-ideològic» i avui «això no es compleix». El creient és desqualificat –va explicar Miró–, «alguns no el consideren apte per al diàleg social per les seves conviccions personals, que no són mereixedores de presència en l'espai públic. És un cas d'intolerable censura que no s'aplica als vegans, els ateus o els gais». Finalment, Josep Miró i Ardèvol va recordar la responsabilitat de la presència dels catòlics en la vida pública, «tan ciutadans com els altres» per aconseguir aquesta urgent regeneració de la vida social i política.

 Temes d'Avui, 20 anys de reflexió ètica sobre qüestions d'actualitat

 Temes d'Avui és una publicació cultural que va néixer el 1997. Des dels seus inicis ofereix una mirada pausada sobre grans qüestions d'actualitat tractades des d'una visió humanista i cristiana. Aquest número que es va presentar compta amb importants firmes, que li atorguen un excel·lent nivell i prestigi intel·lectual reconegut, sent una referència a Catalunya.

 Des dels seus inicis, ha donat una gran importància a la reflexió serena i transversal sobre temes de gran impacte social i religiós. Actualment, la revista edita dos números l'any (en català) i una pàgina web (en català i castellà). El web (www.temesdavui.org) facilita, juntament amb els continguts de la revista en paper, altres eines, com ara recursos per a la pastoral i la catequesi, panorama d'actualitat, ressenyes de llibres.

 En el número que s'ha presentat (núm. 59, 1r semestre de 2019), hi han col·laborat periodistes (Antoni Coll, Daniel Arasa), jutges (José Luis Requero, Juan F. Horcajada), filòsofs (Rafael Alvira), professors de dret (Josep Baqués, Pablo Nuevo), polítics (Miró i Ardèvol, Paola Binetti), economistes (Argandoña), experts en Doctrina Social de l'Església (Arturo Belloq), i Hans Zollner SJ, que tracta el cas de la regeneració en la protecció dels menors per part de l'Església; i la dona com a agent de canvi i regeneració (Núria Chinchilla i Cristina Moreno).

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte