Un manual indispensable per a conèixer bé les normes positives del dret comú de l’Església

Cánones y leyes de la Iglesia

Miguel Ángel Torres-Dulce

Palabra

Madrid, 2017

685 pàg.

 

Cánones y leyes de la Iglesia, amb el subtítol de Nociones de Derecho Canónico, és pròpiament un manual, que abasta el programa de les assignatures de Dret Canònic que s’imparteixen als centres d’estudis eclesiàstics. L’autor, Miguel Ángel Torres-Dulce, és actualment jutge instructor del Tribunal Metropolità de la diòcesi de Madrid; va pertànyer, en el seu moment, a la carrera fiscal, és doctor en Dret Canònic i autor de diversos llibres i estudis jurídics i deontològics.

Tal com afirma l’autor, les lliçons que formen aquest manual «corresponen a cursos impartits durant els últims anys a estudiants universitaris i joves professionals, que, en la seva majoria, no havien cursat la carrera de Dret; per aquest motiu –hi afegeix– s’hi expliquen algunes nocions jurídiques, per tal que la comprensió del text resulti més assequible». Aquesta observació, però, no ha de fer pensar que es tracta d’una obra menor des del punt de vista científic, o que té la finalitat de divulgar i fer conèixer el Dret Canònic només a persones interessades en la matèria. Més aviat al contrari: es tracta, especialment, d’una obra adreçada als que estudien estudis reglats de Teologia, que inclouen el coneixement del Dret de l’Església.

Com ja s’ha dit, es tracta, pròpiament, d’un manual. Per tant, en principi va dirigit principalment a estudiants. Ara bé, per la seva extensió i el seu caràcter sistemàtic, i per la manera de tractar els diversos temes, és també una eina molt útil per als professors de Dret Canònic. L’índex del llibre abasta els tres camps que acostumen a formar part dels continguts de l’ensenyament acadèmic del Dret Canònic a l’Església: Part General, el Poble de Déu i la Missió de l’Església. Al llarg de les seixanta-tres lliçons, el llibre desenvolupa de manera molt sistemàtica tot allò que l’Església ha regulat, fins al moment actual, a través de les seves lleis, tot seguint l’esquema del Codi vigent.

El títol de l’obra, Cánones y leyes de la Iglesia, s’adiu molt bé a la finalitat que Torres-Dulce persegueix: donar a conèixer amb precisió les normes positives del dret comú de l’Església. Per fer-ho més fàcil, s’hauria pogut caure en la temptació d’oferir una exposició general, més o menys comentada, de tot allò que diuen els cànons, però aquest no és el cas.

Torres-Dulce escriu –com ja hem assenyalat– que «s’hi expliquen algunes nocions jurídiques per tal que la comprensió del text resulti més assequible». I és ben cert. Però, a més, el manual conté aportacions que no són només explicacions de nocions jurídiques, a manera d’introducció o aclariment de determinats conceptes. També inclou textos de tipus jurídic, ètic, antropològic i magisterial, que aprofundeixen més en els temes que, per a l’autor, tenen una importància especial, o que són més actuals.

Aquest és el cas, per exemple, d’algunes lliçons que inclouen annexos: «Sobre las demandas de nulidad matrimonial», «Sobre la atribución de potestad canónica a los fieles laicos», sobre la qüestió del «Acto formal de abandono de la Iglesia Católica», i uns quants més. Aquests annexos, que l’autor dosifica amb mesura, són molt útils per situar-se millor en la problemàtica que envolta algunes qüestions. D’altra banda, aquest manual cita doctrina jurídica i autors d’altres ciències no jurídiques quan cal per entendre millor determinades matèries.

La presentació i edició del llibre és acurada, la qualitat de la impressió el fa de lectura agradable, i la recerca d’un tema o matèria concreta per estudiar o consultar és senzilla, gràcies a un índex molt detallat i complet. L’exposició de les lliçons és concisa o extensa, depenent de quina sigui la matèria tractada. Per tal d’ajudar l’estudiant a retenir alguns continguts a la memòria, de vegades, quan convé, els exposa ordenats amb enumeracions.

Finalment, s’agraeix la moderació a l’hora de citar els cànons. Tot i que el fil conductor de bona part del llibre és el del Codi de Dret Canònic vigent, el desenvolupament de les lliçons no és, per així dir-ho, positivista. Com que es tracta d’un manual, no s’entreté a exposar les disputes o interpretacions de les diverses escoles o juristes de la ciència canònica. Ara bé, al mateix temps, l’autor tracta la normativa posant-la en relació amb els fonaments jurídics (el Dret, en un sentit ampli), teològics i antropològics.

Al capdavall, doncs, és un llibre molt útil tant per al professor de Dret Canònic com per als alumnes novells i avançats.

Ricard Peris

 

 

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte