Pau VI i Òscar Romero, nous exemples de santedat que cal conèixer

Diumenge 14 d’octubre a la plaça de sant Pere, el papa Francesc va presidir la Missa amb el ritu de canonització de set beats: el papa Pau VI, mons. Òscar Romero, dos sacerdots, un jove laic i dues religioses.

Aquest esdeveniment pot ser una ocasió per conèixer millor les dues figures potser més rellevants per la projecció pública de les seves vides: Pau VI i Òscar Romero.

Recuperem dues biografies dels nous sants que vàrem publicar a Temes d’Avui

 

Pau VI, creient i mestre de la fe

Bernabé Dalmau

Centre de Pastoral Litúrgica

Barcelona 2014

190 pàg.

El 7 d’agost de 1978 –l’endemà de la mort del Papa Pau VI–, Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, publicava la que és fins ara l’única biografia en català del Papa Pau VI, amb el títol Pau VI, home i papa. Una biografia senzilla i divulgativa per fer conèixer la figura d’aquest Papa.

La commemoració del cinquantenari de la seva elecció al pontificat i la recent beatificació li donen peu a escriure aquesta nova biografia que inclou moltes de les anàlisis i explicacions de l’opuscle esmentat. El nou títol, “creient i mestre de la fe”, prové del cardenal Martini, que va anomenar així el seu predecessor a la seu de Milà i que assenyalava que Pau VI havia parlat no sols a l’home d’avui sinó també ell mateix com a home d’avui, assimilant de tal manera la cultura contemporània que això li ha “permès de descobrir-hi les nostàlgies, les contradiccions, les bretxes secretes a través de les quals es pot obrir a l’anunci de la fe”.

El llibre té tres parts. La primera, Biografia i anecdotari, és un recorregut per la vida del nou beat amb particular atenció als seus anys de pontificat. Inclou testimonis dels qui el van conèixer i tractar especialment aquests anys. La segona part és un perfil espiritual. Els títols d’aquesta segona part són expressius: Mestre de la feImpregnat de la litúrgiaAmor a l’EsglésiaJustícia, pau i desenvolupamentAmant de la culturaGenialitat profètica i Passió per l’Evangeli. La tercera part és un florilegi que recull diversos textos del seu pontificat. La tria és obligadament parcial i, en consonància amb el títol del llibre, fa referència de manera particular als documents que tenen a veure amb la defensa de la fe. És especialment interessant la darrera homilia (29 de juny 1978), en què el mateix Pau VI fa un resum dels textos més importants que va pronunciar o escriure i la seva significació, donant una clau interpretativa fonamental per veure quins eren els seus objectius en cada document.

Al llarg del llibre, es destaca la profunda fe de Pau VI, i també parla dels seus dubtes, les seves pors i, de vegades, els seus patiments. Això especialment es veu amb motiu de la publicació de la seva encíclica Humanae vitae. Diu Bernabé Dalmau: «Han dit que la Humanae vitae va ser un suïcidi per a Pau VI, l’enfonsament de la seva popularitat i el començament de crítiques ferotges. En un cert sentit és veritat, però ho havia previst, perquè tenia molt assumit aquell altre ensenyament paulí: “¿Busco jo ara el favor dels homes o el de Déu?... Si encara tractés de agradar als homes, ja no seria servent de Crist” (Ga 1, 10). Sant Pau havia dit també de si mateix: “Amb Crist estic crucificat”».

És a dir que el Papa va patir la contradicció i el menyspreu i ho va fer sabent que havia de portar la creu de Crist. Però no es va fer enrere. I, en aquest sentit, hem de dir que va ser molt valent. I, de fet, la seva postura, manifestada de manera clara en aquesta encíclica, sobre la paternitat responsable i la il·licitud dels mitjans anticonceptius no naturals, va ser reconeguda com a profètica pels papes que el van seguir: per sant Joan Pau II, per Benet XVI i pel Papa Francesc, la doctrina dels quals sobre la validesa de l’Humanae vitae ve també recollida en aquest llibre.

Al llarg d’aquestes pàgines, l’autor també fa les seves valoracions sobre les qüestions debatudes en el pontificat de Pau VI, qüestions, algunes d’elles de caire polític o polèmic dintre de l’Església, i que continuen debatent-se també en l’actualitat. Però es distingeix bé, de manera prou clara dins del text, quina és l’aportació de l’autor i quina és la doctrina del Sant Pare.

Es tracta d’un llibre útil per conèixer millor aquest gran Sant Pare, ara elevat als altars. Dóna raó, a més, de l’ambient i el context en què es va desenvolupar el seu pontificat. Esperem que a aquest primer llibre en català seguiran altres que puguin aprofundir una doctrina tan rica i una vida tan plena com va ser la del beat Pau VI. (Publicat a Temes d’Avui, núm. 50,  desembre de 2014).

Eduard Ventura

 

 

monseñor romero, vida, pasion y muerte-roberto morozzo-9788430117291Monseñor Romero

Vida, pasión y muerte en El Salvador

Roberto Morozzo

Ediciones Sígueme

464 pàg.

Salamanca, 2010

 

Semblança biogràfica de Mons. Óscar Romero, beatificat el 2015, que va ser arquebisbe de El Salvador fins que fou assassinat mentre celebrava la santa Missa a la catedral metropolitana, l’any 1980.

 L’autor d’aquesta biografia és Roberto Morozzo, professor d’Història Contemporània a la Universitat de Roma Tre. Possiblement, el fet que hagi investigat sobre les arrels de diversos conflictes, com ara a Moçambic i Albània, li han facilitat la feina a l’hora de contextualitzar, de manera breu però rigorosa, la situació d’aquest petit país de l’Amèrica Central durant els anys setanta.

 Morozzo esbossa els principals trets biogràfics d’Óscar Romero (1917). En remarca aspectes psicològics i de la personalitat, que el definiran posteriorment, com ara el seu caràcter tímid i reflexiu. Tracta el seu itinerari formatiu i l’experiència sacerdotal: el seminari de la diòcesi de San Miguel; l’ordenació sacerdotal; els sis anys d’estada a Roma; el retorn a El Salvador i els 20 anys d’experiència a la diòcesi de San Miguel fins al seu nomenament, primer com a auxiliar de San Salvador; el seu trasllat posterior a la petita diòcesi de Santiago de Maria; i, finalment, el seu nomenament al capdavant de l’arxidiòcesi de San Salvador, l’any 1977. També explica la seva relació amb l’Opus Dei, actualment prelatura personal de l’Església catòlica; no en va formar part, però la valorava molt i hi trobava orientació espiritual.

 Una personalitat rica, amb una gran vida interior, que era posada a prova constantment a través de les vicissituds del seu ramat; tot plegat, en un país en mans d’una petita oligarquia que el considerava com una propietat privada, i en el qual la pobresa i la conculcació dels drets bàsics eren el pa de cada dia. El Salvador, una peça petita en el tauler de la guerra freda; una peça que no era pas la més important, però que cap de les grans potències va voler perdre, encara que fos al preu de tenyir-la de sang.

 Aquests abusos van fer que la veu de l’arquebisbe ressonés forta i clara. Ell mateix escriu al seu diari que «per a alguns, [l’arquebisbe] és el causant de tots els mals, una mena de monstre de maldat; gràcies a Déu, per al poble senzill, sóc sobretot un pastor».

 L’extensa documentació que l’autor ha analitzat –el diari personal de l’arquebisbe, la correspondència, l’arxiu de l’Arxidiòcesi de San Salvador i fins i tot les seves anotacions d’exercicis espirituals–, li permeten fer una aproximació nítida d’un personatge fascinant, que destaca pel seu amor per l’Església, pels més pobres i que, encara que fos a contracor, va haver de fer de profeta, de líder i de màrtir. (Publicat a Temes d’Avui, núm. 51-52, 2015).

 Isidor Ramos Rosell

 

 

 

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte