«Els joves ens demanen que no els deixem sols en mans de tants mercaders de mort que oprimeixen les seves vides» diu Francesc en l’inici de l’Assemblea sinodal

A les 10.00 h. del dimecres 3 d’octubre de 2018, el sant pare Francesc va celebrar la Santa Missa d’obertura de la XV Assemblea General del Sínode de Bisbes. En la seva homilia va mostrar la seva confiança en què l’Esperit Sant sigui el que guiï, «ensenyi» i «recordi» el missatge de Crist als joves. Va continuar demanant «que ens doni la gràcia de ser memòria operant, viva, eficaç, que de generació en generació no es deixa asfixiar ni esclafar pels profetes de calamitats i desventures ni pels nostres propis límits, errors i pecats, sinó que és capaç de trobar espais per encendre el cor i destriar els camins de l’Esperit».

Francesc també va assenyalar els reptes d’aquesta magna reunió: «comencem una nova trobada eclesial capaç d’eixamplar horitzons, dilatar el cor i transformar aquelles estructures que avui ens paralitzen, ens aparten i allunyen dels nostres joves, deixant-los a la intempèrie i orfes d’una comunitat de fe que els sostingui, d’un horitzó de sentit i de vida».

El Papa no va dubtar a fer autocrítica assenyalant que «decisions preses en el passat» ara conviden a l’Església a assumir un major compromís; els joves «ens demanen i reclamen un lliurament creatiu, una dinàmica intel·ligent, entusiasta i esperançadora, i que no els deixem sols en mans de tants mercaders de mort que oprimeixen les seves vides i enfosqueixen la seva visió».

Escolta atenta, docilitat a l’Esperit Sant i també escolta a les inquietuds dels joves per encoratjar-los al fet que no deixin d’edificar «amb entusiasme un món millor que el dels vostres majors» va concloure Francesc citant el missatge als joves de Pau VI en la clausura del concili Vaticà II.

 

Francesc posa “deures” als Pares sinodals

En la primera reunió («congregació» en la terminologia del Sínode) el sant Pare, va assenyalar les línies mestres del Sínode:

• «EI Sínode que estem vivint és un temps per a la participació. Desitjo per tant, en aquest inici de l’itinerari de l’Assemblea sinodal, convidar a tots a parlar amb valentia i parresia, és a dir integrant llibertat, veritat i caritat. Solament el diàleg ens fa créixer. Una crítica honesta i transparent és constructiva i útil, mentre que no ho són la vana xerrameca, els rumors, les sospites o els prejudicis».

Francesc va detallar algunes actituds que han d’exercitar-se entre els pares sinodals:


Humilitat. «A la valentia en el parlar ha de correspondre la humilitat en escoltar» actitud que suposa obrir-se a la novetat, tenir capacitat de canviar d’opinió gràcies a l’escolta.

Discerniment. «La franquesa en el parlar i l’obertura en escoltar són fonamentals perquè el Sínode sigui un procés de discerniment. El discerniment no és un eslògan publicitari», suposa «una actitud interior que té la seva arrel en un acte de fe. El discerniment és el mètode i alhora l’objectiu que ens proposem: es funda en la convicció que Déu està actuant en la història del món, en els esdeveniments de la vida, en les persones que trobem i que em parlen. Per això estem cridats a posar-nos en actitud d’escoltar el que l’Esperit ens suggereix».

Escoltar. Aquest Sínode ha de ser signe d’una «Església que es posa veritablement a l’escolta, que es deixa interpel·lar» per aquells amb els quals es troba, «que no té sempre una resposta ja preparada i pre confeccionada». «Una Església que no escolta –va continuar Francesc– es mostra tancada a la novetat, tancada a les sorpreses de Déu, i no serà creïble, en particular per als joves, que inevitablement s’allunyen en comptes d’acostar-se».

Sense prejudicis ni estereotips. Francesc crida a abandonar clixés, en cas contrari és difícil «escoltar de debò a l’altre»: els joves «veuen als adults com a antiquats» i «els adults tenen la temptació de qualificar als joves com a inexperts». I amb realisme el Papa adverteix: «La majoria dels aquí presents no pertanyeu a la generació dels joves, per la qual cosa és evident que hem de vigilar per evitar sobretot el risc de parlar dels joves a partir de categories i esquemes mentals que ja estan superats. Si podem evitar aquest risc, llavors podrem contribuir al fet que sigui possible una aliança entre generacions».

• «Superar amb decisió la plaga del clericalisme» que veu el ministeri com un poder i no com un servei generós i gratuït i fàcilment cau en el perill de pensar que es tenen totes les respostes i no és necessari aprendre ni escoltar.

Prioritzar l’esperança: hi ha dificultats, problemes... va afirmar Francesc, «però la fe ens diu que és també kairos, en el qual el Senyor ve a la nostra encontre per estimar-nos i cridar-nos a la plenitud de la vida. El futur no és una amenaça que cal témer, sinó el temps que el Senyor ens promet perquè puguem experimentar la comunió amb ell, amb els nostres germans i amb tota la creació». «Necessitem redescobrir les raons de la nostra esperança i sobretot transmetre-les als joves».


Propostes pastorals. El Papa manifesta el seu desig que fruit del Sínode surtin «propostes pastorals concretes, capaces de dur a terme la tasca del mateix Sínode, que és la de fer que germinin somnis, suscitar profecies i visions, fer florir esperances, estimular la confiança, embenar ferides, entreteixir relacions, ressuscitar una aurora d’esperança, aprendre uns d’uns altres, i crear un imaginari positiu que il·lumini les ments, enfervoreixi els cors, doni força a les mans, i inspiri als joves –a tots els joves, sense excepció– la visió d’un futur ple de l’alegria de l’evangeli».

 

El Sínode més universal

Per primera vegada, participen dos bisbes de la Xina Continental. En total, en aquesta Assemblea, participen 267 Pares sinodals: 32 ex officio, 182 triats per les Conferències Episcopals [166], per les Esglésies Orientals [6] i per la Unió de Superiors Generals [10] i 41 membres ex nominatione pontifícia.


Entre els membres hi ha 51 cardenals, 6 patriarques, 1 arquebisbe major, 45 arquebisbes, 102 bisbes residencials, 37 auxiliars, 6 vicaris apostòlics i 1 bisbe prelat, 10 religiosos que representen a la Unió de Superiors Generals i 10 membres que no tenen atorgat l’ordre episcopal entre diocesans i religiosos.

 

Com treballarà el Sínode


El marc de referència és l’Instrumentum laboris, la recopilació ordenada i resumida de tot el que ha sorgit en el llarg i articulat temps de preparació del moment present. És el «marc de referència», en paraules del cardenal Sérgio dóna Rocha, relator general, que va explicar que «com diu la paraula, és abans de res un instrument útil per no dispersar-nos, tant metodològicament com a nivell de contingut».

La metodologia de treball, explicada pel cardenal dóna Rocha, sintèticament és la següent: cada setmana de treball se centrarà en cadascuna de les tres parts de l’Instrumentum laboris.


• En la primera etapa del nostre camí que durarà una setmana alternant moments de treball junts (congregacions generals) i treballs en grups més petits (cercles menors), se’ns demana que reflexionem i compartim sobre la «Primera part» de l’Instrumentum. laboris. Caracteritzada pel verb «reconèixer»: és essencial conèixer les realitats que viuen els joves, a partir de les més doloroses, com el malestar, la guerra, la presó, la migració i tots els altres tipus de pobresa. Igualment, és necessari deixar-se interpel·lar per les seves inquietuds, fins i tot quan qüestionen les pràctiques de l’Església (per exemple, la vivacitat de la litúrgia o el paper de la dona) o es refereixen a temes complexos com l’afectivitat i la sexualitat. Igualment important és prendre consciència dels punts de força de la presència de l’Església al món juvenil i de les seves febleses, a partir de la falta de familiaritat amb la cultura digital.


• En la segona etapa, marcada pel verb «interpretar», serem cridats a aprofundir la «Segona part» de l’Instrumentum laboris que ofereix algunes eines per a una lectura que sigui veritablement capaç d’il·luminar el que s’ha descobert. Serà important per a nosaltres anar a fons per llegir a la llum del que s’ha reconegut en la concreció de l’anàlisi de la primera part: és necessari referir-se a un coneixement bíblic i antropològic, teològic i eclesiològic, espiritual i pedagògic per oferir criteris autèntics capaços d’interpretar les ressonàncies que l’examen de les dades a la nostra disposició haurà generat en el nostre cor.


• La tercera etapa se centra en la «Tercera part» de l’Instrumentum laboris, que ens empeny a «triar», convida a tota l’Església a prendre decisions per al canvi dins d’un horitzó de vitalitat espiritual. La perspectiva és la integral traçada pel magisteri del papa Francesc, capaç d’articular les diferents dimensions de l’ésser humà, la cura de la casa comuna, la sol·licitud contra qualsevol marginació, la col·laboració i el diàleg com a mètode per a la construcció del poble de Déu i la promoció del ben comú. Aquesta perspectiva està soldada amb el suggeriment de ser una Església en sortida, que ens allibera de la preocupació d’ocupar el centre de l’escena. La seva implementació requereix “un procés decidit de discerniment, purificació i reforma” (EG 30) i també una sincera i profunda escolta dels joves que participen plenament en el sensus fidei fidelium. (Vegeu Instrumentum laboris, n.138).

 

Isidor Ramos Rosell, periodista

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte