La pena de mort i la dignitat de la persona

«L’Església ensenya, a la llum de l’Evangeli, que “la pena de mort és inadmissible, perquè atempta contra la inviolabilitat i la dignitat de la persona”». Aquesta afirmació pot llegir-se en la nova redacció del Catecisme de l’Església Catòlica (n. 2267), feta pública en aquests dies.

Dins d’un text més ampli, aquesta nova redacció ve acompanyada també en aquests dies per una Carta de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i per un article de Mons. Rino Fisichella a l’Osservatore Romano.

Es tracta d’un fruit del desenvolupament doctrinal que ha tingut lloc en les últimes dècades referent a la consciència de la dignitat fonamental de la persona humana, per ser creada a imatge de Déu; i en conseqüència, un aprofundiment sobre el respecte que es deu a tota vida humana.

Les últimes etapes d’un camí

Concretament, sant Joan Pau II va sostenir en 1999 que, en aquesta renovada perspectiva, la pena de mort equival a negar la dignitat humana i priva de la possibilitat de redempció o esmena; per això és una pena «cruel i innecessària». Benet XVI desitjava l’abolició de la pena de mort. I en la mateixa perspectiva, Francesc, el 2015, va afegir que també ha de ser rebutjada “per raó de la defectuosa selectivitat del sistema penal i davant la possibilitat de l’error judicial”.

En aquesta línia es pronuncia ara el Magisteri.

Durant molt temps la pena de mort es va admetre sobre la base de la tutela o de la legítima defensa de la societat. En la seva primera edició de 1992, el Catecisme de l’Església Catòlica contemplava la pena de mort en el marc de les «penes proporcionades» a l’extrema gravetat de certs delictes. Alhora, limitava el recurs a la pena de mort als casos en què no bastin els mitjans incruents per defensar les vides humanes contra l’agressor, «perquè ells corresponen millor a les condicions concretes del bé comú i són més conformes amb la dignitat de la persona humana».

En la seva edició típica o oficial de 1997, el Catecisme avançava en aquest argument posant la condició que fos «l’únic camí possible». Afegia que avui dia l’Estat té més possibilitats per perseguir eficaçment el crim, sense necessitat de privar al criminal de la possibilitat de redimir-se; pel que els casos en què sigui necessari aplicar la pena de mort, si es donen, això ocorre rares vegades.

Ara assistim a un pas més en el desenvolupament doctrinal sobre aquesta qüestió, fins a declarar que avui l’Església considera que la pena de mort és contrària a la dignitat humana i, per tant, en si mateixa inadmissible.

 Contrària a la dignitat humana

La Carta de la Congregació per a la Doctrina de la Fe assenyala els tres importants arguments en els quals es recolza la nova redacció del Catecisme en aquest punt:
1) la dignitat humana fonamental, precisament per vincular-se a la imatge de Déu que l’home posseeix en el seu ser, «no es perd ni tan sols després d’haver comès crims molt greus»;
2) les sancions penals «han d’estar orientades abans de res a la rehabilitació i reinserció social del criminal»;
3) «s’han dut a terme sistemes de detenció més eficaces, que garanteixen la necessària defensa dels ciutadans».

Conclou ara el Catecisme: respecte a la pena de mort: «l’Església (...) es compromet amb determinació a la seva abolició a tot el món».

 

Dignitat fonamental i dignitat moral

Caben algunes reflexions sobre tres aspectes.

1. En primer lloc, és de notar que es tracta de la dignitat fonamental de l’home, que no depèn de l’opinió ni de la decisió d’alguns o de molts, i que mai es perd, àdhuc en el cas d’un gran criminal. Per aquest motiu tota persona té valor en si mateixa (no pot ser tractada com un simple mitjà o objecte) i mereix respecte per si mateixa (no perquè ho diu una llei), des del primer instant de la seva concepció fins a la seva mort natural.

En què es fonamenta aquest «valor absolut» de la persona? Des d’antic es distingeix a la persona pel seu esperit, per la seva «ànima espiritual», entre els altres éssers de l’univers. També per la seva especial relació amb la divinitat. La Bíblia confirma que l’home ha estat creat a imatge i semblança de Déu. I el cristianisme concreta que tota persona està cridada a rebre una participació de la filiació divina en Crist. Els qui no reconeixen l’existència d’un Ésser Suprem tenen més dificultats a fonamentar la dignitat humana. I l’experiència històrica mostra que no és bona experiència deixar que alguns o molts decideixin si algú té o no dignitat humana.

Una altra cosa és la dignitat moral, que algú pot perdre, o en la qual pot disminuir, si fa alguna cosa indigna d’una persona. En el plànol de la dignitat fonamental, no hi ha persones indignes. En el plànol moral, hi ha persones que es fan indignes en trepitjar la dignitat dels altres. La dignitat moral creix cada vegada que una persona actua bé: donant el millor de si mateixa, estimant, convertint la seva vida en un do pels altres.

Inadmissible avui a la llum de l’Evangeli

2. En segon lloc, a alguns els pot semblar excessiu l’adjectiu inadmissible, que empra el Papa Francesc i que recull la nova redacció del Catecisme. La referència està presa del seu discurs amb motiu del XXV aniversari del Catecisme de l’Església Catòlica. El context d’aquest discurs es podria explicar així: avui hem arribat a una renovada reflexió a la llum de l’Evangeli, no solament a la llum de l’ètica natural en la qual es basa l’argument de la legítima defensa. L’Evangeli ajuda a comprendre millor l’ordre de la Creació que el Fill de Déu ha assumit, purificat i portat a plenitud, contemplant les actituds de Jesús davant les persones: la seva misericòrdia i la seva paciència amb els pecadors, als qui sempre els dóna la possibilitat de la conversió. I així, després d’aquest procés de discerniment també doctrinal, avui l’Església ensenya que la pena de mort és inadmissible perquè ha arribat a la conclusió que és contrària a la dignitat fonamental de cada persona, que mai es perd, encara que es cometi un gran crim.

La carta de la Congregació de la fe observa que segueix en peus el deure l’autoritat pública de defensar la vida dels ciutadans (cf. els punts anteriors del Catecisme nn. 2265 i 2266), tenint a més en compte les actuals circumstàncies (la nova comprensió de les sancions penals i la millora en l’eficàcia de la defensa), com assenyala l’actualitzada redacció del n. 2267.

Al mateix temps, la nova redacció es presenta com un «impuls per a un compromís ferm» que condueixi a posar els mitjans, inclòs el diàleg amb les autoritats polítiques, perquè es reconegui «la dignitat de cada vida humana» i s’acabi eliminant la institució jurídica de la pena de mort allà on encara estigui en vigor.

 

Un desenvolupament orgànic en la continuïtat doctrinal

3. Finalment, cal apuntar, com ho fa Mons. Rino Fisichella –president del Pontifici Consell per a la Nova Evangelització– en el seu article publicat a l’Osservatore Romano (2-VIII-2018), que estem davant «un pas decisiu en la promoció de la dignitat de cada persona». Es tracta, al seu judici, d’un veritable progrés –desenvolupo harmònic en la continuïtat– en la comprensió de la doctrina sobre el tema, «que ha madurat fins a fer comprendre la insostenibilitat de la pena de mort en els nostres dies».

Evocant el discurs d’obertura de sant Joan XXIII en el Concili Vaticà II, l’arquebisbe Fisichella escriu que el dipòsit de la fe ha d’expressar-se de manera que pugui comprendre’s en els diferents temps i llocs. I l’Església ha d’anunciar la fe de manera que porti a tots els creients a la responsabilitat per la transformació del món en l’adreça de l’autèntic bé.

Així és, en efecte. En assenyalar el paper del Catecisme de l’Església Catòlica, la butlla que ho promulga en 1992 apuntava que «ha de tenir en compte els aclariments de la doctrina que en el curs dels temps l’Esperit Sant ha suggerit a l’Església». I afegia: «És necessari a més que ajudi a il·luminar amb la llum de la fe les situacions noves i els problemes que en el passat encara no havien sorgit» (Const. ap. Fidei depositum, 3).

En la mateixa línia es manifestava el Papa Francesc en el discurs citat pel punt del Catecisme la nova redacció del qual ens ocupa: «No és suficient, doncs, trobar un llenguatge nou per dir la fe de sempre; és necessari i urgent que, davant els nous desafiaments i perspectives que s’obren per a la humanitat, l’Església pugui expressar les novetats de l’Evangeli de Crist que, encara que estiguin en la Paraula de Déu, encara no han sortit a la llum». Respecte a la pena de mort, àdhuc considerant les circumstàncies de temps passats, entenia que l’aplicació de la pena de mort estava dictada «per una mentalitat més legalista que cristiana» (Francesc, Discurs en el XXV Aniversari del Catecisme de l’Església Catòlica, 11-X-2017: L’Osservatore Romano, 13-X-2017).

No és, en suma, qüestió de meres paraules, sinó de fidelitat –l’autèntica fidelitat és una fidelitat dinàmica– al missatge de l’Evangeli. Una fidelitat que sobre la base de la raó i per tant de l’ètica, desitja transmetre i anunciar la doctrina cristiana a partir de la contemplació de la Persona, de la vida i dels ensenyaments de Jesucrist.

 

Enllaços als punts indicats:

 Catecismo de la Iglesia Católica (n. 2267),

http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p3s2c2a5_sp.html#I%20El%20respeto%20de%20la%20vida%20humana

  Carta de la Congregación para la Doctrina de la Fe

http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/cfaith/ladaria-ferrer/documents/rc_con_cfaith_doc_20180801_lettera-vescovi-penadimorte_sp.html

 artículo de Mons. Rino Fisichella en el Osservatore Romano.

http://www.osservatoreromano.va/es/news/la-pena-de-muerte-es-inadmisible

 

 

 

 

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte