Una història de la contracepció. Capítol VIII: Protagonistes a l'ombra

1. Edward C. Hughes i la terminologia obstetricoginecològica

Edward C. Hughes va ser un dels creadors el 1951 de l'American Academy of Obstetrics and Gynecology, que poc després va passar a denominar-se American College of Obstetricians and Gynecologists (ACOG). Va presidir l'ACOG en el període 1962-1963, i, a partir de 1965, va ser president del seu Comitè de Terminologia.

Els canvis terminològics patrocinats per Hughes han tingut un gran impacte ètic en molts metges i en bona part de l'opinió pública. El Comitè va produir dues publicacions: el Butlletí de Terminologia Núm. 1 (1965), un full solt encartat a la revista Obstetrics and Gynecology, va ser va enviar als membres del College «per a informació i consideració»; i una segona publicació (1972), el llibre Obstetric-gynecologic Terminology.

Noves definicions amb repercussions ètiques

"Concepció". Segons el Bulletin: «és la implantació de l'ou fecundat. Aquesta definició ha estat escollida deliberadament perquè la unió de l'espermatozoide i l'ovòcit no pot ser detectada clínicament llevat que es produeixi la implantació». La corresponent entrada a Terminology diu: «És la implantació del blastocist. No és sinònim de fecundació. Sinònim: Implantació ».

"Gestació". Bulletin: «És l'estat des de la concepció a l'expulsió dels productes d'aquesta concepció». A Terminology: «és l'estat de la dona des de la concepció i fins que acaba l'embaràs. Sinònims: estar prenys, cioforia, ciesi, gravidesa ».

"Embrió". Segons el Bulletin, és «el terme aplicat des del temps de la implantació fins al final de la vuitena setmana, quan la organogènesi es troba àmpliament completada». A Terminology: "és un terme que s'aplica al fetus humà des del temps de la concepció fins que l'organogènesi està en gran part completada (10 setmanes gestacionals). "Embrió" és un terme embriològic i no hauria d'utilitzar-se amb finalitats d'informació estadística».

"Ou fecundat". Bulletin: «l'estadi de desenvolupament que va de la fecundació a la implantació, al final aproximadament de la primera setmana». No figura a Terminology.

"Gestació". Totes dues versions coincideixen a afirmar que l'inici de la gestació és la implantació.

Pel que fa a "embrió": tant Bulletin com Terminology insisteixen a menystenir el temps anterior a la implantació i deixen en una mena de llimb els primers dies de desenvolupament. Segons el Bulletin, fins al «final de la vuitena setmana»; per a Terminology, és la desena setmana gestacional.

En relació amb "ou fecundat", el Comitè va eliminar l'únic terme que, segons el Bulletin, feia referència al temps preimplantatori. Encara que, a Terminology, hi perviuen «zigot», «mòrula» i «blastocist».

No es donen raons per als canvis i, en contra del que podia esperar-se, l'ACOG no va donar suport amb entusiasme al treball del Comitè. Tampoc no va tenir gaire èxit entre els traductors ni en les referències dels científics. Sembla legítim concloure que l'autoritat de Terminology no és exclusivament científica, sinó social. És una autoritat privada, no oficial. Són els propis obstetres els qui desautoritzen la definició de concepció com a implantació.

 

2. El catòlic Raymond Holden i l'activació de la Resolució de 1937

La Resolució de l'AMA (1937) sobre la postura dels metges i la contracepció va suposar una mena de xec en blanc per a la pràctica de la contracepció. En aquesta situació, l'AMA va crear el Comitè de Reproducció Humana (CRH). Entre els seus membres, hi predominaven els que havien mostrat el seu suport a la difusió de les pràctiques contraceptives, començant pel seu president, Raymond T. Holden.

El CRH es va proposar estudiar els mètodes de control de la fertilitat del moment. El resultat final va quedar reduït a un article de revisió, aprovat per la Junta directiva de l'AMA i la seva Cambra de Delegats a la Convenció Clínica de Miami Beach (novembre de 1964). Va ser considerat com una fita que va marcar el canvi de la política de l'AMA pel que fa a la reproducció i la demografia humanes. L'article, El Control de la Fertilitat, va definir els nous principis que l'AMA: que el control de la població era també un assumpte de pràctica mèdica responsable; que la professió mèdica ha d'assumir una greu responsabilitat sobre la reproducció humana, en la mesura que afecta tota la població i la família individual; que els metges han de donar consells i orientació quan els ho demanin els seus pacients o han de referir-los a persones adequades; que l'AMA hauria d'assumir la responsabilitat de divulgar informació entre els metges i pels mitjans que siguin més apropiats sobre totes les fases de la reproducció humana, inclosa la conducta sexual.

Un segon encàrrec fet al CRH va ser la preparació d'un programa docent que servís de guia per ensenyar als estudiants de medicina qüestions de reproducció humana. El document va ser enviat al Consell d'Educació Mèdica de l'AMA i als degans i caps de departament de totes les escoles de medicina dels Estats Units. Davant el silenci dels destinataris, no es van prendre decisions ulteriors sobre aquest assumpte.

La publicació El Control de la Fertilitat finalitza el procés de recepció i difusió per part de l'AMA de les pràctiques contraceptives destinades als metges. Però es va retreure al CRH la manca d'objectivitat, ja que, preocupat per destacar els beneficis de la contracepció oral, es va referir en sordina als fenòmens adversos atribuïts als contraceptius orals, inclosos els trastorns circulatoris i metabòlics. El mateix Holden va reconèixer que no s'havia posat prou èmfasi en els efectes no desitjats dels contraceptius, ja que en el CRH van considerar que era suficient per a l'aprovació de la FDA garantir la seguretat de la "píndola".

Un cop més, es repeteix aquí el problema que va afectar molts metges catòlics (és el cas de Kosmak, Rock, Hellegers…): com fer compatibles la seva fe catòlica i la seva actitud professional mèdica favorable a la contracepció. Holden, tot i que s'havia divorciat i tornat a casar, es postulava com a catòlic. No podia ignorar la doctrina del Magisteri catòlic sobre la contracepció. A més, no podia excloure un efecte abortiu de l'ús dels contraceptius orals. Com a president del CRH, desitjava «trobar mètodes que siguin acceptables en un sentit humà, i acceptables també per als diverses parts de grups religiosos i ètnics». Sembla que Holden va resoldre el conflicte entre les seves dues lleialtats –la deguda al credo catòlic i al seu moral religiosa, d'una banda, i de l'altra, la deguda als seus compromisos institucionals i professionals– establint una completa separació entre l'una i l'altra. Els seus compromisos religiosos i els seus compromisos professionals pertanyien a dos mons diversos, independents entre ells. D'aquesta manera, el conflicte deixava d'existir.

 

3. Hayes i l' "acte reproductiu"

Thomas Hayes va introduir un concepte nou de l'acte reproductiu, com a oposat a l'acte sexual singular. L'autor pretenia d'aquesta manera desacreditar la doctrina moral sobre la sexualitat fundada en la llei natural tal com l'Església professava.

Així ho va explicar Frank Maurovich en el 45è aniversari de l'encíclica Humanae Vitae: el 1964, va rebre la visita del biofísic Thomas Hayes (Universitat de Califòrnia). Li va dir que tenia la solució per al problema del control de la natalitat en l'Església. Maurovich va demanar a Hayes que exposés les seves idees en un article (The Biology of the Reproductive Act, Cross Currents, 1965) que va fer arribar al cardenal Suenens, qui el va lliurar al Comitè executiu de la Comissió Papal per a l'Estudi de la Natalitat, la Població i la Família (CP).

L'article d'Hayes va passar pràcticament inadvertit tant entre el públic general com entre els cultivadors de les ciències biològiques o de la teologia moral. Una recerca minuciosa a Internet així ho confirma. Però va exercir un notable impacte sobre les conclusions de la CP.

La tesi de Hayes

L'article desenvolupa el concepte d' «acte reproductiu» com a unitat biològica i moral per jutjar els diversos mètodes de control de la natalitat. El nou concepte proposat substitueix el d'acte de relació sexual. Hayes dona a entendre que l'acte reproductiu comprèn el conjunt d'actes (masculins, femenins, co-sexuals) que es requereixen perquè pugui tenir lloc una fecundació. Tenint en compte la periodicitat amb què l'ovari allibera els ovòcits, l'acte reproductiu acostuma a necessitar un mes per ser completat. Així entès, aquest acte pot incloure un nombre més o menys elevat d'actes de relació sexual, que queden –tots i cada un d'ells– subordinats al corresponent acte reproductiu.

Hayes explica que, segons els seus conceptes d'acte reproductiu i d'acte sexual, el mètode del ritme no es distingeix dels altres mètodes de control de naixements (diafragma, coitus interruptus, preservatiu, píndola anovulatòria) i, per tant, no hauria de considerar-se com a mètode natural de regulació de la natalitat.

Hayes i la Comissió Papal

Les idees de Hayes, garantides com a coneixements científics, van arribar a la Comissió i, finalment, al Papa. En l'Informe final que de Riedmatten va lliurar al Papa, la tesi de Hayes és usada com a punt de partida per a dues propostes de gran transcendència: la de privar de significat ètic substantiu els actes conjugals singulars, que queden subsumits en l'inclusiu acte reproductiu; i, en segon lloc, el fet de declarar que no hi ha distinció moral entre els mètodes naturals de regulació de la natalitat i els mètodes artificials, ja siguin mecànics o químics. Les dues propostes xocaven frontalment amb la doctrina fins llavors proclamada pel Magisteri de l'Església.

Hayes després de la Humanae Vitae

Els detractors de l'encíclica assignen al Papa la idea que tot acte conjugal ha d'estar de facto obert a la fecundació, cosa que, al seu parer, només es realitza en l'acte reproductiu definit per Hayes, quan en realitat el que afirma Pau VI és que l'ús del matrimoni ha d'estar obert a la procreació. Els crítics de l'encíclica converteixen el requisit moral del Papa en un requisit fisiològic, al qual l'encíclica ni tan sols al·ludeix.

La Humanae vitae ha estat acusada tant d'ignorar la biologia de la sexualitat humana, com d'identificar-s'hi excessivament i basar la seva doctrina en una interpretació naturalista i biologista de la llei natural. Però el suposat fisiologisme de l'encíclica no pot competir en contingut ni intensitat amb la teoria de Hayes, que eleva la noció d'acte reproductiu a la categoria de patró en la normativa ètica de la relació conjugal.

 

4. Alan Parkes i el símil de l'ou de gallina

Sir Alan S. Parkes (1900-1990) va dedicar molta atenció al control de la fertilitat en l'espècie humana, va ser un gran promotor de la contracepció i va participar activament en els programes de població de la International Planned Parenthood Federation, a la Royal Commission on Population Control i al Comitè Assessor de l'Organització Mundial de la Salut.

El símil de l'ou de gallina

Parkes va procurar desacreditar l'afirmació dels activistes provida segons la qual alguns contraceptius podien actuar a través d'un efecte abortiu. És per això que va defensar la idea que concepció i implantació són expressions equivalents que designen un mateix fenomen, de la qual va ser un dels més enèrgics i eficaços propagadors.

Parkes reconeixia que els procediments contraceptius interferien en la fecundació i, sovint, en la implantació. Però, per a ell, això no significava que se'ls pogués anomenar abortius; ja que, segons l'ideari de Parkes, compartit certament per moltes persones, la concepció era un procés complex i llarg en el temps i del qual, com a fase final, la implantació en formava part. En defensa d'aquesta tesi, Parkes va adduir la seva analogia de l'ou de gallina, un símil que va fer servir repetidament en els seus articles i conferències durant la dècada de 1960.

«No hi ha una definició acceptada per tots del terme "concepció", però ha de referir-se, segons el meu parer de biòleg, no a la fecundació sinó a la implantació de l'ou fecundat a l'úter. Per exemple, no es diu que una gallina concebi quan el seu ou és fecundat, o bé que avorti quan el pon. Aquest és un punt molt important perquè s'està treballant ara molt en el control de la implantació». (20 de juny de 1961). El 1964, Parkes publica a Nature un resum d'un discurs en què el símil de l'ou de gallina queda constituït en pedra angular de la legitimació ètica de la implantació com a límit temporal de la contracepció.

És sostenible, el símil de Parkes?

Parkes no va oferir a favor de la seva afirmació proves basades en la biologia. Però un argument d'autoritat no és per se vàlid. No és tampoc un recurs pedagògic que aclareixi el problema. La comparació de Parkes no sembla legítima des d'una perspectiva científica, ja que ignora la diferència bàsica que hi ha entre la gestació interna dels mamífers i la oviparitat de les aus.

El símil de l'ou de gallina va tenir una vida curta. A partir de 1965, Parkes va deixar d'usar-lo. Probablement es va adonar de l'extrema debilitat lògica i científica de la seva analogia, que era enginyosa, però infundada. Però va continuar insistint en la identitat de concepció i implantació, i mantenint tenaçment que la inhibició d'aquesta no implica problemes ètics per a la pràctica de la contracepció.

  • Dr. Gonzalo Herranz
  • Humanae vitae, contracepció, Gonzalo Herranz, Família, Població, Natalitat
  • Preguntes freqüents

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte