Capítol VII: Aspectes mèdics i biològics en la Comissió Papal per a l'Estudi dels Problemes de la Població, la Família i la Natalitat

Ningú que s'hagi interessat per les qüestions ètiques de la contracepció pot ignorar l'important paper que hi va exercir la Comissió Pontifícia per a l'Estudi dels Problemes de la Població, la Família i la Natalitat (d'ara endavant, CP), creada pel papa Joan XXIII , i mantinguda i augmentada per Pau VI.

Quan ja s'han complert més de cinquanta anys de la creació de la CP i tot i que la major part de la documentació que va produir roman encara sota secret, és convenient revisar alguns temes d'interès, que en aquest capítol quedaran circumscrits als aspectes mèdics i biològics. No s'ha publicat gairebé res sobre aquest punt. Aquest estudi té en compte, d'una banda, una part de la documentació de la CP que German Grisez ha posat a Internet; i, de l'altra, l'accés a un altre conjunt de documents llegats per John Marshall, membre de la CP des del primer moment, a la Biblioteca de la Universitat de Notre Dame. Es tracta d'un material d'enorme interès que, encara que incomplet, permet un estudi exploratori i provisional, a l'espera d'accedir al seu dia a l'arxiu complet de la CP, incloent-hi la documentació lliurada pel seu Secretari al Papa Pau VI.

 

1. Breu síntesi històrica de la Comissió Papal

En un primer moment, es farà una breu síntesi històrica sobre la CP. El motiu més probable que va originar aquesta Comissió va ser una invitació que va rebre la Santa Seu per part de les Nacions Unides per participar en una Conferència Internacional sobre Població que s'havia de celebrar a Nova Delhi.

Sant Joan XXIII va crear el grup el 27 d'abril de 1963, però va morir abans que la Comissió pogués tenir la seva primera sessió. El Beat Pau VI va acollir la CP, i l'activitat es va desenvolupar completament durant el seu pontificat.

L'encàrrec de respondre a un qüestionari de les Nacions Unides va donar origen a la qüestió de quines polítiques de control de la població podien ser autoritzades per l'Església. D'aquesta manera, la CP es va veure enfrontada, amb l'anuència del Papa, a l'estudi tècnic dels mètodes de regulació de naixements i de la seva corresponent avaluació teològica i moral. Aquesta última comesa va plantejar la qüestió, intensa i llargament debatuda, de la reformabilitat dels dictàmens del Magisteri precedent de l'Església.

La temàtica de la CP va derivar, així, cap al terreny de la teologia, tant de la fonamental com de la moral. En conseqüència, la CP es va anar allunyant de mica en mica de l'objectiu inicial, que no era sinó l'anàlisi multidisciplinària de les tècniques contraceptives sol·licitada pel Papa. Aquesta anàlisi es va centrar en dos mètodes: d'una banda, el del ritme, que l'Església acceptava; i, de l'altra, el de la contracepció oral amb hormones esteroides (la píndola), sobre el qual el Papa desitjava prendre posició. Era molt gran la urgència amb què bisbes, sacerdots i laics demanaven resposta al Papa sobre si era lícit, o no, utilitzar aquest últim mètode contraceptiu que, ja des de mitjans de la dècada de 1960, gaudia d'una immensa popularitat.

La Comissió Papal es va reunir cinc vegades, des d'octubre de 1963 fins a juny del 1966. La CP va quedar dissolta quan el secretari general de la CP, Henri de Riedmatten, va lliurar al Papa la documentació completa, el dia 27 de juny de 1966.

 2. Els aspectes mèdics i biològics en les sessions de la Comissió Papal

El cos d'aquest capítol se centrarà fonamentalment en els debats medicobiològics, i les seves conclusions, de les Sessions de la Comissió Papal. En la manera en què la CP, i en concret els seus membres metges, van tractar els aspectes biològics de la contracepció, que havien de servir de punt de partida per als debats i conclusions dels altres grups i de tota la CP.

Una de les qüestions més urgents del treball de la CP era determinar si la píndola actuava a través d'un efecte anovulatori o bé com a abortiu.

Tenint en compte el conjunt dels treballs de la Secció Medicobiològica de la CP, s'apunten algunes conclusions sobre com respondre als encàrrecs del Pontífex.

En primer lloc, es pot destacar l'obstinació de la Secció a restar valor, i fins i tot desacreditar, el mètode del ritme, que gaudia de l'aprovació del Magisteri des del pontificat de Pius XI i, sobretot, de Pius XII. I ho va dur a terme presentant una sèrie d'arguments biològics (variabilitat del cicle menstrual, alta taxa de fallades en la premenopausa i durant la lactància); oferint testimonis sociològics molt dramàtics de famílies i dones destrossades per haver-se fiat d'un mètode tan poc eficaç; i invocant raons filosòfiques, en mostrar que els mètodes anomenats naturals són en realitat artificials, ja que la intervenció humana voluntària (la selecció dels dies d'abstinència) trenca el caràcter aleatori natural de la seqüència espontània dels actes sexuals.

Sobre la píndola anticonceptiva, la secció mèdica va tendir a destacar la seva eficàcia i avantatges, la seva falta d'interferència amb l'acte conjugal mateix, i la seva actuació exclusiva a través d'un mecanisme anovulatori. En relació amb el possible efecte antinidatori, la sospita no en queda exclosa, però no se'n parla als documents finals de la CP, encara que apareix fugaçment, per ser negat, en els debats de la Secció.

És inevitable preguntar-se a què va poder ser degut aquest silenci: a un oblit involuntari?, a un judici científic d'irrellevància de la dada?, a una ocultació deliberada? En qualsevol cas, va ser una omissió de greus conseqüències. Pau VI no va ser advertit de la sospita de l'efecte abortiu i va ser quedar, doncs, en la ignorància d'una informació crucial per al judici moral que desitjava realitzar. D'aquesta manera, el Papa va ser privat d'una dada especialment significativa per tal d'emetre, o ajornar, un judici magisterial.

  • Dr. Gonzalo Herranz
  • Humanae vitae, contracepció, Gonzalo Herranz, Família, Població, Natalitat
  • Preguntes freqüents

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte