Francesc des d’Irlanda a les famílies: 9 missatges

Del 21 al 26 d’agost va tenir lloc a Dublín, Irlanda, la Trobada Mundial de les Famílies. Algunes declaracions extemporànies sobre els casos d’abusos d’eclesiàstics i el consegüent ressò mediàtic van distorsionar la presència de papa Francesc i els seus missatges sobre la família.

Oferim 9 missatges del papa Francesc en el seu viatge del 25-26 d’agost a la Trobada Mundial de les Famílies, que ens semblen d’especial rellevància.

Totes les seves intervencions poden trobar-se de forma completa i ordenada a la pàgina web dedicada al viatge apostòlic del Papa a aquesta Trobada Mundial.

 1. Reafirmar el valor de la família. «L’Església és efectivament una família de famílies, i sent la necessitat d’ajudar a les famílies en els seus esforços per respondre fidelment i amb alegria a la vocació que Déu els ha donat en la societat. Aquesta Trobada és una oportunitat per a les famílies, no solament perquè reafirmin el seu compromís de fidelitat amorosa, d’ajuda mútua i de respecte sagrat pel do diví de la vida en totes les seves formes, sinó també perquè testimoniïn el paper únic que ha tingut la família a l’educació dels seus membres i en el desenvolupament d’un sa i pròsper teixit social».

 (Francesc, Trobada amb les autoritats, la societat civil i el cos diplomàtic, Castell de Dublín, dissabte, 25 d’agost de 2018)

2. Acció contundent contra els abusos. «El fracàs de les autoritats eclesiàstiques –bisbes, superiors religiosos, sacerdots i altres– en afrontar adequadament aquests crims repugnants ha suscitat justament indignació i roman com a causa de sofriment i vergonya per a la comunitat catòlica. Jo mateix comparteixo aquests sentiments. El meu predecessor, el papa Benet, no va escatimar paraules per reconèixer la gravetat de la situació i sol·licitar que fossin preses mesures “veritablement evangèliques, justes i eficaces” en resposta a aquesta traïció de confiança. La seva intervenció franca i decidida serveix encara avui d’incentiu als esforços de les autoritats eclesials per remeiar els errors passats i adoptar normes severes, per assegurar-se que no tornin a succeir. Més recentment en una Carta al Poble de Déu he renovat el compromís, més encara, un major compromís per eliminar aquest flagel a l’Església; costi el que costi, moral i de sofriment».

(Francesc, Trobada amb les autoritats, la societat civil i el cos diplomàtic, Castell de Dublín, dissabte, 25 d’agost de 2018)

 3 Fer durador l’amor en una cultura de l’efímer. «El matrimoni a l’Església, és a dir el sagrament del matrimoni, participa de manera especial en el misteri de l’amor etern de Déu. Quan un home i una dona cristians s’uneixen en el vincle del matrimoni, la gràcia de Déu els habilita a prometre’s lliurement l’un a l’altre un amor exclusiu i durador. D’aquesta manera la seva unió es converteix en signe sacramental de la nova i eterna aliança entre el Senyor i la seva esposa, l’Església. Jesús està sempre present enmig d’ells. Els sosté en el curs de la vida, en el seu mutu lliurament, en la fidelitat i en la unitat indissoluble. L’amor de Jesús per a les parelles és una roca, és un refugi en els temps de prova, però sobretot és una font de creixement constant en un amor pur i per sempre. Feu apostes serioses, per a tota la vida. Arrisqueu. Perquè el matrimoni és també un risc, però és un risc que val la pena. Per a tota la vida, perquè l’amor és així».

 (Francesc, Visita a la procatedral de Santa Maria, Dublín, dissabte, 25 d’agost de 2018)


4. Transmetre la fe als fills. El primer i més important lloc per transmetre la fe és la llar: s’aprèn a creure en la llar, a través del serè i quotidià exemple dels pares que estimen al Senyor i confien en la seva paraula. Aquí, en la llar, que podem anomenar l’església domèstica, els fills aprenen el significat de la fidelitat, de l’honestedat i del sacrifici. Veuen com mamà i papà es comporten entre ells, com es cuiden l’u a l’altre i als altres, com estimen a Déu i a l’Església. La fe es transmet al voltant de la taula domèstica (...) reseu junts en família, parleu de coses bones i santes, i deixeu que Maria nostra Mare entri en la vostra vida, la vida familiar. Celebreu les festes cristianes. Que els vostres fills sàpiguen què és una festa en família».

 (Francesc, Visita a la procatedral de Santa Maria, Dublín, dissabte, 25 d’agost de 2018)

 5. Santedat. «Déu vol que cada família sigui un far que irradiï l’alegria del seu amor al món. Què significa això? Significa que, després d’haver trobat l’amor de Déu que salva, intentem, amb paraules o sense elles, manifestar-ho a través de petits gestos de bondat en la rutina quotidiana i als moments més senzills del dia. I això com es diu? Això es diu santedat. M’agrada parlar dels sants «de la porta del costat», de totes aquestes persones comunes que reflecteixen la presència de Déu en la vida i en la història del món. La vocació a l’amor i a la santedat no és alguna cosa reservada a uns pocs privilegiats».

 (Francesc, Festa de les famílies, Estadi Croke Park, Dublín, dissabte, 25 d’agost de 2018)

6. Perdonar. «M’agrada dir que en les famílies necessitem aprendre tres paraules: “perdó”, “si us plau” i “gràcies”. Quan discuteixis a casa, assegura’t de demanar disculpes i dir que ho sents abans d’anar-te al llit. Abans que acabi el dia, feu les paus. (...) Perdonar significa donar una mica de si mateix. Jesús ens perdona sempre. Amb la força del seu perdó, també nosaltres podem perdonar als altres, si realment ho volem. No és el que demanem quan resem el Parenostre? Els nens aprenen a perdonar quan veuen que els seus pares es perdonen recíprocament. Si entenem això, podem apreciar la grandesa de l’ensenyament de Jesús sobre la fidelitat en el matrimoni. En lloc de ser una freda obligació legal, és sobretot una poderosa promesa de la fidelitat de Déu mateix a la seva paraula i a la seva gràcia sense límits».

(Francesc, Festa de les famílies, Estadi Croke Park, Dublín, dissabte, 25 d’agost de 2018)

7. Vosaltres, famílies, sou l’esperança de l’Església i del món. «Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, van crear a la humanitat a imatge i semblança seva per fer-la partícip del seu amor, perquè fos una família de famílies i gaudís d’aquesta pau que solament ell pot donar. Amb el vostre testimoniatge de l’Evangeli podeu ajudar a Déu a realitzar el seu somni, podeu contribuir a acostar a tots els fills de Déu, perquè creixin en la unitat i aprenguin què significa per al món sencer viure en pau com una gran família».

(Francesc, Festa de les famílies, Estadi Croke Park, Dublín, dissabte, 25 d’agost de 2018)

 8. El rosari. «Sé que en aquest país és important la tradició del rosari en família. Per favor, seguiu amb aquesta tradició. Quants cors de pares, mares i fills han obtingut força i consol al llarg dels anys meditant sobre la participació de la Verge en els misteris gojosos, lluminosos, dolorosos i gloriosos de la vida de Crist».
(Francesc, Àngelus, Santuari de Knock, diumenge, 26 d’agost de 2018)

9. Amb la teva ajuda, podem! «En la segona lectura d’avui, sant Pau ens diu que el matrimoni és una participació en el misteri de la fidelitat eterna de Crist a la seva esposa, l’Església. Però aquest ensenyament, encara que magnífic, per algun pot semblar una paraula dura. Perquè viure en l’amor, com Crist ens ha estimat, suposa la imitació del seu propi sacrifici, implica morir a nosaltres mateixos per renéixer a un amor més gran i durador. (...) Fins i tot nosaltres podem trobar durs els ensenyaments de Jesús. No obstant això, és justament en aquestes circumstàncies [difícils de la vida en què costa ser fidels a Jesús] en les quals el Senyor ens pregunta: “També vosaltres voleu marxar?». Amb el Senyor sempre al nostre costat, podem respondre: «Nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu” (...) Amb l’alegria i la força conferida per l’Esperit Sant, diguem-li amb confiança: “Senyor, a qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna”».

(Francesc, Homilia, Santa Missa, Parc Fènix, Dublín, diumenge, 26 d’agost de 2018)

 

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte