Capítol VI: Canviar les paraules per canviar les ments

1. Introducció

En la ment dels seus pioners i en l'opinió general, la contracepció era, per definició i fins a la meitat del segle XX, prevenció de la concepció, entesa com a prevenció de la fecundació. Per a la moral social i l'ètica professional d'aquell moment, la vida del neoconcebut era intocable.

Aquest concepte de la contracepció es va esquerdar greument quan, un cop introduïts els contraceptius moderns (dispositius intrauterins i preparats hormonals orals), va sorgir la sospita que part de la seva eficàcia podia ser deguda a un efecte antinidatori i a la consegüent pèrdua d'embrions. Això podia comportar conseqüències summament greus per a polítiques de població o per als negocis dels seus defensors.

Un cop convençuts de la realitat de l'efecte abortiu (més intens en el cas del DIU que en el dels contraceptius hormonals), els promotors van haver de dissenyar mesures per afavorir la seva acceptació social i van optar per mantenir en la foscor l'efecte abortiu; en aquest sentit, n'hi va haver prou d'abstenir-se d'investigar el mecanisme d'acció d'aquests contraceptius i canviar la terminologia sobre la gestació.

 

2. Un antecedent fugaç de la nova terminologia: Velpeau i Meigs

Una intuïció de Velpeau

Alfred Velpeau, el 1829, va proposar de manera especulativa que "fecundació" i "concepció" fossin considerades com a dos fenòmens diferents. Per a Velpeau, reproducció designa la funció sencera; generació havia de conservar-se exclusivament per a la gametogènesi; fecundació  expressaria simplement l'acció que reuneix els dos gèrmens; concepció, que, per significar etimològicament «retenir», no es pot emprar raonablement si no és per designar l'acció que fa que el germen fecundat sigui retingut en els òrgans sexuals; i, finalment, gestació, que designaria el posterior desenvolupament del germen fecundat i concebut a l'interior de l'animal.

Meigs: una visió més ferma i radical

Les idees de Velpeau van ser introduïdes en el món anglosaxó per Charles Meigs. Es va basar en allò que avui anomenem la "pèrdua preimplantatòria d'embrions". Argumenta que la fecundació no és la concepció, perquè una dona pot tenir en els seus òrgans un ou fecundat sense que hagi estat encara concebut, sempre que l'ou fecundat es perdi arrossegat per la sang o pel moc.

Els ressons del concepte de Meigs

En els llibres d'obstetrícia de la segona meitat del segle XIX, la proposta de Meigs compta amb l'adhesió dels seus col·legues. És aclaparadora la majoria d'autors que mantenen que fecundació, impregnació i concepció són sinònims i marquen l'inici de la gestació.

Ara bé, cap a la meitat del segle XX, els promotors de la contracepció van proposar, o més aviat van imposar, l'equació concepció igual a implantació.

 

  3.   Aclimatació al canvi: el «control fisiològic de la fecunditat»

En l'acceptació com a contraceptius –i no abortius– de certs procediments que actuaven després de la fecundació, hi va exercir un paper mediador el disseny de la nova contracepció que partia d'allò que els científics anomenaven «control fisiològic de la fecunditat». Es proposava estudiar primer la fisiologia de la reproducció en l'espècie humana, per després traçar un pla estratègic on quedessin identificats els punts vulnerables del procés procreatiu (la producció i transport dels gàmetes, les diferents fases de la fecundació, la receptivitat de l'endometri), per tal de seleccionar els procediments més prometedors en eficàcia i innocuïtat, i aconseguir així la màxima capacitat de control amb la mínima càrrega d'efectes biològics no desitjables.

Però els investigadors eren conscients que els mètodes dirigits a interferir en la implantació corrien el risc de no rebre una acceptació social àmplia. Per això, per posar en sordina davant el públic general l'efecte abortiu dels nous contraceptius, van crear una terminologia nova.

 

4. Neix una nova terminologia per a la contracepció postfecundativa

L'objectiu principal (ètic, no biològic) de la nova terminologia consistia a afavorir la creença de considerar com a contraceptius ordinaris els mètodes de control de la fertilitat que destruïen l'embrió acabat de concebre. Els promotors de la nova terminologia van proposar, i després van imposar, una idea molt simple: declarar èticament irrellevants els primers catorze dies del desenvolupament embrionari humà que comença amb la fecundació.

Les noves definicions van ser introduïdes en el camp de la medicina pel Comitè de Terminologia de l'American College of Obstetricians and Gynecologists (ACOG) per mitjà del seu Terminology Bulletin. Aquesta publicació va ser completada anys més tard pel llibre Obstetric-Gynecologic Terminology, editat per Hughes sota l'apadrinament de l'ACOG.

 

5. El canvi terminològic imposat autoritàriament

Les raons no científiques que van moure el Comitè de Terminologia de l'ACOG el 1965 a introduir les seves noves definicions no s'han donat mai a conèixer, ja que l'aparent justificació que el Bulletin ens ofereix de la nova definició: «Concepció és la implantació de l'ou fecundat», va ser una coartada patètica. Explicaven que «aquesta definició ha estat deliberadament seleccionada perquè la unió de l'espermatozoide i l'ovòcit no pot ser detectada clínicament si no es produeix l'anidament».

Malgrat les seves evidents deficiències (manca de justificació científica, conflicte d'interessos morals, falta de lògica), la nova definició va triomfar d'una manera espectacular a tot el món. En uns pocs anys, les noves definicions, nascudes a l'ombra de l'ACOG, van ser adoptades per la Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia (FIGO) i per la pràctica totalitat de les associacions nacionals de obstetres i ginecòlegs; per l'Associació Mèdica Mundial i moltes associacions mèdiques nacionals; per l'Associació Mèdica Americana (AMA) i l'Associació Americana de Dones Mèdiques (AMWA). També va ser assumida per l'Organització Mundial de la Salut (WHO / OMS), per la Food and Drug Administration (FDA), els Instituts Nacionals de Salut (NIH) i altres organismes del Govern dels Estats Units.

El caràcter autoritari amb què es va divulgar i es va imposar la nova terminologia queda palès en les respostes que els seguidors de la nova terminologia donen a qui impugna les noves definicions. Aquells solen adduir que els criteris que ells fan servir segueixen allò definit pel govern i les més importants organitzacions mèdiques del país, i que representen la postura oficial dels organismes sanitaris i mèdics nacionals. Són raons de política sanitària, no pas de ciència mèdica.

  • Dr. Gonzalo Herranz
  • Humanae vitae, contracepció, Gonzalo Herranz, Família, Població, Natalitat
  • Preguntes freqüents

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte