Capítol V: Els juristes aproven la contracepció abortiva

1. Introducció. El Codi Penal Model de l'Institut Americà de Dret (ALI)

L'American Law Institute (ALI) és una entitat privada, fundada el 1923 i formada per juristes, que es dedica a estudiar i proposar millores de la normativa jurídica nord-americana. Un dels projectes de més envergadura de l'ALI va ser la redacció del Codi Penal Model (MPC) que ha tingut una gran influència tant als Estats Units com en altres països.

El text de l'article sobre Avortament i Delictes Relacionats (Secció 230.3 de l'MPC) tractava de les diferents categories penals de l'avortament (injustificat, justificable, autoprovocat, fictici i irregular) i dels contraceptius preimplantatoris, i va ser aprovat en la sessió del 24 de maig de 1962, després d'introduir-hi algunes importants esmenes. Aquest mateix any, l'Institut va publicar l'Esborrany Oficial Final del MPC i el 1985 va veure la llum l'Esborrany Oficial amb Notes Explicatives, que va posar fi al projecte iniciat més de cinquanta anys enrere.

 

2. La subsecció 7a de l'article 230.3 sobre Avortament i Delictes Relacionats, del Codi Penal Model

Són incomptables els treballs que es van publicar comentant els encerts i els defectes de la Secció 230.3, de manera que sorprèn que un dels seus paràgrafs, la Subsecció 7a, només despertés l'atenció dels experts, tot i la novetat del seu contingut i de la gravetat de les seves implicacions ètiques i antropològiques. El text diu:

«7.   Secció inaplicable a la Prevenció de l'Embaràs.   Res d'aquesta Secció es considerarà aplicable a la prescripció, dispensa o distribució de medicines o altres substàncies per evitar l'embaràs, ja sigui perquè impedeixen la implantació d'un ou fecundat, ja sigui per qualsevol altre mètode que operi abans, durant o immediatament després de la fecundació ».

La Subsecció prescrivia, d'una banda, que els altres paràgrafs (1 a 6) de la secció no eren aplicables als mètodes contraceptius. D'altra banda, però, establia que havien de considerar-se simples contraceptius les medicines i substàncies que operessin després de la fecundació, la qual cosa suposava en aquell temps una novetat sense precedents. Per això mateix la Subsecció 7a introduïa per primera vegada en la societat la noció que la pèrdua provocada d'embrions humans joves, que fins llavors era qualificada d'avortament molt precoç, ja no podria en endavant ser considerada ni penalitzada com a avortament, amb la condició que aquesta pèrdua o destrucció embrionària es produís a través d'un mecanisme que operés entre la fecundació i la implantació. Cosa que ampliava considerablement el concepte de contracepció.

Per decisió dels òrgans directius de l'ALI, la Subsecció 7a es va mantenir invariable al llarg del complex procés de redacció de l'MPC. Només uns pocs autors van al·ludir a algun aspecte parcial de la Subsecció 7a. Així, per exemple, Meloy es limita a indagar sobre el significat de l'expressió «medicaments o altres substàncies». Albright, Byrne i Crooks acusen la subsecció de vaguetat, ambigüitat, manca de fonament mèdic i d'oferir una visió moral esbiaixada. Mietus i Mietus critiquen alguns errors continguts en el Comentari de l'ALI al § 207.11, com ara l'afirmació que només el quart mes de la gestació el fetus s'implanta fermament en l'úter; o que la diferència entre l'embrió com a «ser incoat» i el fetus plenament format justifica la posició ètica i jurídica que distingeix entre vides que poden ser rebutjades i vides dignes de ser salvades. Kutner retreu a l'ALI que eludís el problema ètic del control preimplantatori de la fertilitat. Grisor apunta que la Subsecció 7a és una clara invitació tant a desenvolupar abortius farmacològics, com ara la píndola del dia després, com a legitimar tècniques abortives de control dels naixements, com és el cas del DIU. Marshall i Donovan assenyalen que «el llenguatge usat fa pressuposar que hi ha dos començaments diferents per a una mateixa gestació, és a dir, la fecundació i la implantació. A mitjan segle XX, negar significació ètica a la fecundació era una decisió audaç, atès que es considerava la fecundació com un esdeveniment biològic bàsic. Convé, a més, recordar que la píndola no va ser aprovada per la FDA per a ús contraceptiu sinó un any després, el 1960, i sobre una base estadísticament qüestionable. La pròpia FDA l'havia autoritzat el 1957 per a certes indicacions ginecològiques, després d'avaluar la seva eficàcia i la seva seguretat, però sense tenir coneixement precís del seu mecanisme d'acció.

 

3. Les raons per les quals l'ALI infravalora jurídicament l'embrió preimplantatori

Però tot el que l'ALI va respondre va ser que: «La subsecció (7a) traça la línia entre l'avortament i la contracepció de manera que s'eviti aplicar l'Article a les tècniques que prevenen la gestació, tot i que actuïn poc després de la fecundació. La investigació recent sobre contracepció mostra que certs mètodes de control de la natalitat mitjançant ingestió oral de medicines impedeixen que l'ovòcit fecundat s'instal·li a la paret de l'úter, una precondició necessària per al desenvolupament fetal». No hi ha referències de quina pugui ser aquesta investigació recent ni on està publicada. Una revisió dels coneixements sobre l'efecte abortiu dels contraceptius orals es movia llavors en el terreny de les conjectures, no de les dades provades.

Amb el pas del temps, el mecanisme d'acció per inhibició de la implantació s'havia convertit en saber comú. De manera que, al final, s'ha de reconèixer que la Subsecció 7a, tot i que, en el moment de la seva redacció va ser enganyosa, ja que feia afirmacions sense fonament, va resultar a la llarga profètica. No es basava en proves científiques sinó en el desig d'introduir la contracepció com una cosa que requereix la societat del moment i així donar sanció jurídica al canvi d'actitud davant la sexualitat.

  • Dr. Gonzalo Herranz
  • Humanae vitae, contracepció, Gonzalo Herranz, Família, Població, Natalitat
  • Preguntes freqüents

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte