Capítol IV: Els metges catòlics i les resolucions de l'AMA sobre contracepció

En aquest capítol s'estudiarà la relació que els metges catòlics dels Estats Units van mantenir amb l'informe que el Comitè per a l'Estudi de les Pràctiques Contraceptives va emetre l'any 1937, i que va originar la Resolució institucional que va aprovar aquestes pràctiques.

En un primer moment, s'analitzarà la participació que van tenir alguns metges catòlics, com a membres del Comitè, en la producció de l'esmentat Informe. Després, es tractaran les reaccions que van manifestar les associacions de metges catòlics i alguns teòlegs davant l'Informe de l'AMA.

En tractar aquests dos aspectes, s'ha de tenir present que el Papa Pius XI havia promulgat, feia set anys, la carta encíclica Casti connubii, en la qual el Pontífex havia confirmat amb molta energia la condemna de la contracepció artificial, una condemna tradicional en l'Església catòlica, ja que tenia remots antecedents en el Magisteri i comptava amb l'adhesió general dels fidels catòlics. Però, com es mostrarà en el cos del capítol, no va ser aquesta la posició que van adoptar alguns membres del Comitè de l'AMA, tot i que la seva condició de catòlics era públicament coneguda.

 

1. Metges catòlics en el Comitè de 1936

El 1936, la Cambra de Delegats de l'AMA va publicar la Resolució del Comitè per a l'Estudi de les Pràctiques contraceptives,  en què es mantenia el rebuig institucional del control dels naixements. Hi havia dos catòlics entre els cinc membres del Comitè: John Rock i George Kosmak, que eren considerats com uns més destacats ginecòlegs del moment. A més, dos membres més d'aquest comitè (que era format per cinc persones) havien estudiat en universitats catòliques, i de fet hi ensenyaven o hi havien ensenyat.

Al cap d'uns mesos que el Comitè presentés el seu Informe provisional el 1936, la Junta Directiva va decidir ampliar a nou el nombre dels seus membres, afegint-n'hi quatre més als cinc que ja hi pertanyien; un d'aquests membres nous era catòlic. Com ja s'ha indicat en un altre capítol, l'Informe del Comitè de 8 de juny de 1937 va significar un gir radical en la postura de l'AMA en favor de la contracepció, que va passar de ser rebutjada com a impròpia de la medicina a ser inclosa entre els actes que li són propis.

 

2. Metges catòlics en el Comitè de 1937

¿Com es pot conciliar la forta presència de catòlics en el Comitè amb la presentació d'un Informe que té un contingut i unes conclusions que estan en notòria contradicció amb la ferma i ben coneguda doctrina moral de l'Església de Roma?

G. Kosmak, tot i la seva notorietat com a catòlic practicant, no va mantenir mai una posició que estigués plenament d'acord amb l'ensenyament de l'Església sobre la contracepció. Per contra, va assumir un paper cada vegada més actiu en la comesa de reconèixer la contracepció com a activitat mèdica.

John Rock, malgrat que es manifestava públicament com a catòlic, va ser al llarg de tota la seva dilatada carrera un actiu promotor de la contracepció com a responsabilitat del metge. La seva discrepància amb la doctrina del Magisteri no li va causar mai problemes de consciència.

S'ha de concloure, per tant, que l'etiqueta de «catòlic practicant» o «catòlic devot», assignada a Kosmak i Rock, no té en compte les seves idees sobre les pràctiques contraceptives.

D'altra banda, la nova actitud de l'AMA va suposar una forta contrarietat per als metges i teòlegs moralistes interessats en l'ètica de la medicina que havien fet seus els ensenyaments de l'Encíclica.

 

3. Reacció dels catòlics (metges, teòlegs, moralistes i pastors) a la decisió de l'AMA de 1937

Dos dies després que l'AMA hagués aprovat la Resolució de 1937, News Catholic Service difonia la notícia, datada el 10 de juny, que la Federació de Gremis de Metges Catòlics, reunida a Atlantic City, havia fet pública una Declaració que condemnava, amb un llenguatge encès, l'esmentada resolució. S'hi afirmava que els metges catòlics es negaven a arrenglerar-se amb col·legues que subscrivien una filosofia pagana i que pretenien convertir-los en els enterramorts de la nació o, mitjançant l'avortament i l'eutanàsia, en els seus botxins. I hi afegia que «la pràctica per qualsevol motiu de la contracepció artificial perverteix l'ordre moral, provoca la desconfiança mútua entre els esposos que la fan servir, i el seu ús per raons mèdiques mina les virtuts sobre les quals es fonamenta la civilització cristiana». Concloïa que «cap necessitat humana pot conferir al metge el dret a treure la vida o a impedir-la... Siguin quins siguin els drets legals d'ara o del futur, la Federació afirma que els drets legals no són necessàriament drets morals, ja que no pas poques vegades estan en oposició directa als drets de Déu».

A la condemna dels metges, s'hi va afegir la simultània desaprovació dels teòlegs moralistes. Així, el Pare Cox, SJ, professor d'Ètica a la Fordham University, a més de reprovar la decisió de l'AMA com «un nou avanç de la ideologia pagana sobre la vida en el seu origen i en totes les seves fases, que ha afavorit una situació mundial que ja no concorda amb la raó ni amb el sentit comú», va proposar la creació d'una «legió de la decència» per combatre els productors de contraceptius i els metges que n'aprovaven l'ús.

Tampoc es va fer esperar la reacció de Comitè Executiu de l'Associació Catòlica d'Hospitals. En la seva Resolució de 18 de juny de 1937, va sol·licitar a l'AMA que aclarís la confusa situació creada per les discrepàncies existents entre l'informe i els titulars de premsa sobre la resolució i les  recomanacions de la Cambra de Delegats. L'Associació Catòlica d'Hospitals reconeixia que l'AMA havia canviat la seva actitud davant la contracepció, però trobava que la Resolució era en molts punts imprecisa, i és per això que demanava amb energia a l'AMA que definís amb precisió quina era la seva actitud. A més, refusava d'acceptar que la Resolució fos una expressió autèntica del parer de tots els membres de la Cambra de Delegats. Com era previsible, tenint en compte la política de l'AMA, la petició de l'Associació Catòlica d'Hospitals va quedar sense resposta.  Lògicament, tampoc van faltar les condemnes dels membres de l'episcopat dels EUA.

  • Dr. Gonzalo Herranz
  • Humanae vitae, contracepció, Gonzalo Herranz, Família, Població, Natalitat
  • Preguntes freqüents

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte